Aquest cap de setmana s’han produït dos fets bastant lamentables, un a Navarcles, l’altre a Gràcia, que han tingut com a punt en comú una certa posada en qüestió de la llibertat d’expressió. Recordem-los ràpidament. A Navarcles (el Bages), una regidora de la CUP (ja ex-regidora, ha dimitit) va interrompre el monòleg d’un humorista durant
Ja em perdonareu, però no acabo d’entendre això de la cancel·lació del Mobile d’enguany. L’explicació a tan dràstica decisió és per precaució i seguretat davant la possibilitat (remota, pel que ens estan dient les autoritats sanitàries) de contagi del coronavirus o covid-19 degut a la concentració de persones vingudes d’arreu. Aquesta és la raó? Quants
Ja en tenim una altra. L’estació de Zona Franca de la línia 10 sud del metro barceloní ha estat inaugurada avui per les forces vives del país. No faltava ningú a l’hora d’accedir a les instal·lacions i exhibir somrient el bitllet: el president Torra, l’alcaldessa Colau, el conseller Calvet… Fins i tot el vicepresident Aragonès,
L’Ajuntament de Barcelona ha tingut a bé implementar, a títol experimental (ai, els experiments!) una super-illa al Poblenou. Resumint molt, es tracta de delimitar nou illes de l’Eixample, restringir-ne el trànsit rodat i alliberar espai per posar-lo a disposició (retornar-li, de fet) del vianant. El rodatge dels primers dies d’aquesta provatura ha estat diguem que
Avui toca parlar del conglomerat aquest progressista i catalano-espanyol que té tants noms i tantes sigles, però que tots tenim clar qui són. I toca parlar-ne perquè una de les seves veus més destacades, Ada Colau (que no és candidata) va deixar anar en un míting de Madrid (ciutat de la qual no és alcaldessa)
Com es deu dir l’antítesi de la jornada de reflexió, és a dir l’endemà d’unes eleccions? En podríem dir el post-partum? Bé doncs, aquestes són les notes personals que se’m van acudir en aquesta peculiar jornada. * Alegria per la pujada en vots, regidors i tota la pesca del denominat bloc sobiranista (atenció, que aquí es
Abans eren les hemeroteques, ara també Youtube. La conservació de tota mena d’informació permet rescatar-la en el moment més oportú per uns i inoportú per altres. Si pot ser en campanya, millor. Per exemple, un video de l’Ada Colau rebentant no fa tants anys (exactament vuit) un acte electoral d’Iniciativa Verds, els seus actuals socis de
Llegeixo, amb un punt d’estupefacció (més que relativa, perquè ja tinc molta mili), que la candidata a l’alcaldia de Barcelona per un poti-poti de partits i associacions Ada Colau, posarà la seva cara a les paperetes, al lloc on la resta de formacions hi inclourà les sigles o el logotip. La idea no és original