Ja ha passat el tsunami dels Oscar i, amb ell, tot el sidral de quinieles, comentaris, vestits, glamour i seixanta segons d’agraïment. I n’hem sortit vius. Aquest any, una bona notícia: un Oscar per a dos catalans. Deixeu-me ser provincià ni que sigui un dia a l’any per celebrar que dos compatriotes guanyen un premi
Quan les coses surten malament, ens queixem. Estem acostumats a voler que tot surti perfecte, que tot sigui econòmic, ràpid, atractiu i senzill. Estem molt malcriats en aquest sentit. Però també és veritat que de motius de queixa n’hi ha molts: les administracions, les companyies telefòniques, el transport, els serveis de tot tipus… siguin públics
He de rectificar el meu article d’ahir. Sorry. El tren que surt quan vol i arriba quan pot no és el de Mataró, sinó el d’Olot. Que no se’ns enfadin els nostres amics garrotxins, en una època de tantes susceptibilitats identitàries, tan territorials com socials. De tota manera, el missatge no canvia: el tren de
L’inacabable culebrot de les incidències ferroviàries a Catalunya ha escrit aquesta setmana nous i apassionants capítols. El que em mou avui a parlar-ne és que dimecres en vaig patir les conseqüències personalment. Al no residir a la Gran Barcelona no en sóc un usuari habitual, però aquell dia vaig sofrir un retard de 35 minuts, res greu
La darrera collonada, fins avui, ha estat protagonitzada per l’anunci aquest d’una marca de roba (Golce & Badanna, o així) que sembla que simuli un maltractament contra una dona. Només tres apunts: Primer, les institucions oficials relacionades amb el tema ja han tret els seus fuets inquisitorials, amb l’argument que la imatge pot provocar o justifica la
Confio que no hagi passat desaparcebuda entre els blocaires la notícia de la condemna a presó de l’egipci Abdelkareem Nabil. Els delictes, insults a una religió i a un polític. Es tracta de l’enèssim atemptat a la llibertat d’expressió en un país àrab i islàmic, que hauria d’indignar més del que indigna. Però ja se sap que
Definitivament, això del català és una batalla diària. Heus aquí la meva experiència d’avui. M’han trucat d’una companyia telefònica (a una hora intempestiva, com acostuma a passar) oferint-me algun tipus de servei, endevineu en quina llengua. La meva resposta en català ja ha desconcertat una mica el telefonista-venedor. He de dir que jo ja sabia que la
Se celebra avui (ja s’acaba) el dia de les llengües maternes. És un bon moment per reflexionar sobre la riquesa que suposen les mils de llengües que es parlen al món i sobre la necessitat de promoure-les o almenys protegir-les i evitar-ne la desaparició. Tota la sensibilització que es té pel patrimoni natural, paisatgístic o
No puc evitar mirar, ni que sigui de reüll, els titulars del diari El Mundo quan vaig al quiosc. Constitueix tot un exercici no sé si de masoquisme o simplement d’experiència al·lucinant. La manipulació a què s’entrega diàriament en relació a la investigació sobre els atemptats de l’11 de març de 2004 supera la capacitat
En el meu bloc d’ahir em feia algunes preguntes brainstorming a partir d’un article de Joan Tudela al diari Avui sobre la ineficiència catalanista a l’hora d’organitzar les iniciatives que sorgeixen sovint. Tinc la satisfacció de trobar-me, avui, amb una llarga intervenció d’un blocaire que contesta una a una les preguntes, aportant-hi interessants opinions. La
Aquest és el títol d’un article de Joan Tudela que publica l’Avui. Expressa molt bé una idea amb la qual no s’hi pot estar més d’acord. El catalanisme, tant en la seva expressió política com cultural i lingüística, necessita assumir valors propis del segle XXI, no pas del XIX. I aquí és quan es troben
Un jutge de Santa Cruz de Tenerife ha prohibit la celebració del carnaval chicharrero (aquest és el nom que rep) a partir d’una denúncia d’un grup de veïns, molestos pel soroll que produïa l’esdeveniment. Sembla que a última hora hi ha hagut una contraordre i finalment el secular carnestoltes tinerfeny podrà tenir lloc. No deixa de tenir
No pensis, Oleguer, tu ets un futbolista. Limita’t a donar patades als teus adversaris i a insultar l’àrbitre. No tinguis idees, Oleguer, tu ets un professional de l’esport. Cobra milions per lluir el teu cos associat a un perfum o un rellotge. No escriguis, Oleguer, fes el què s’espera de tu. Dóna respostes banals a
L’actual secretari general de Política Lingüística, Miquel Pueyo, publica un llibre molt adequat pel moment convuls (turbulent, per ser fidel al títol d’aquest bloc) que vivim. De fet encara no és a les llibreries però ja en sabem cinc cèntims. Tracta del procés de normalització lingüística del català i d’algunes actituds excessivament pessimistes pel que
Inauguro avui una nova categoria al meu bloc: el de les llengües. Així, en plural: a part de la meva, la nostra, m’interessen totes les altres. Però especialment m’interessa la meva: no sóc un malalt de llengua però sí una persona que pateix per la salut del català, de com es parla, de com no es parla