Tambors de guerra a Europa? Els darrers moviments diplomàtics, condicionats per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, estan afavorint novament l’aparició del fantasma de la guerra al vell continent. La cosa va de que Europa, abandonada pels seus tradicionals aliats ianquis, s’ha d’enfrontar sola al panorama bèlic iniciat amb la invasió russa
Em pregunto a quina estratègia política respon el fet que el màxim mandatari d’un país presideixi la inauguració de la fira d’un producte agroalimentari que és denominació d’origen d’un altre territori. Això és el que acaba de fer Salvador peix bullit Illa inaugurant la Fira de l’Oli de… Jaén! a Sabadell, ajuntament promotor de la
Donald Trump ha tornat a guanyar les eleccions presidencials nord-americanes vuit anys després. En el moment de les anàlisis, dels comentaris i de les opinions subsegüents a aquesta notícia certament important, a casa nostra s’han reproduït dos fenòmens sobre els que m’agradaria estendre’m una mica. Em refereixo a aquesta increïble capacitat que tenen els nostres
Abans que res, cal expressar la conmoció pels estralls causats per l’aigua aquests dies al País Valencià i territoris limítrofes i solidaritzar-se amb els seus habitants. Dit això, i encara que la situació meteorològica no ha tornar a la normalitat, el que ha passat és tan gros que, encara que sigui només per la memòria
I el diumenge, què? Les eleccions al Parlament Europeu arrosseguen el llast de ser uns comicis de segona. Hi influeix, certament, el fet de no elegir ni directament ni indirecta un govern d’un color concret. També la llunyania, tant física com conceptual, de les institucions europees, que s’han guanyat a pols la imatge de feixugues
Les eleccions al Parlament de Catalunya de fa dues setmanes ens han deixat un resultat que fa difícil la consecució d’una investidura i d’un govern. Tothom es veu en cor de fer anàlisis, prospeccions o apostes de què passarà els propers mesos; jo també em veig en cor de fer la meva, d’aposta, a risc
Volen batejar l’estació de Sants de Barcelona amb el nom de la cantant d’òpera Montserrat Caballé. És una proposta del PP barceloní i la decisió, que ha de prendre l’autoritat competent, o sigui el govern central espanyol, s’inscriu en la política de petits gestos simbòlics i banals, de curta volada, amb els quals es pretén
El fitxatge del meteoròleg Tomàs Molina com a candidat d’ERC a les eleccions al Parlament Europeu ha introduït una nota d’originalitat en el procés de confecció de candidatures als comicis catalans i europeus de les properes setmanes. La nominació des de dalt, sense que la militància pugui dir ase ni bèstia, de figures més o
Com és fàcilment comprensible, no tinc cap simpatia personal ni encara menys política per José Luis Ábalos, el polític del PSOE que aquests dies és a l’ull de l’huracà informatiu, però crec que té raó. Fa ben poques hores que ha decidit mantenir l’acta de diputat i passar-se al grup mixt. Recordem que tot l’enrenou
El nomenament del nou primer ministre francès, Gabriel Attal, ja porta cua tant per la seva personalitat com per la seva trajectòria política anterior. Observo una certa tendència a obviar tant les peculiaritats de la seva figura, teòricament llamineres des del punt de vista periodístic, com les seves actuacions ministerials. Sembla que la designació del
L’atemptat contra Carrero Blanco fou una de les primeres notícies “de lletres grosses” que recordo. Cinquanta anys després assistim no només a una lògica revisitació del magnicidi als diferents mitjans de comunicació, en forma de documentals i reportatges, sinó també a una insòlita obertura informativa pel que fa a aspectes fins ara poc coneguts, amagats o
La noia somrient de la foto es deia Lyra McKee. Es deia, perquè el 17 d’abril de 2019 fou assassinada a Derry (Irlanda del Nord) per membres del Nou IRA, un grup terrorista surgit de l’antic IRA, inactiu des de la signatura dels acords de Divendres Sant, 21 anys abans. L’homicidi tingué un fort impacte en
El cada dia més sorprenent Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha obert un expedient sancionador a Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll per unes manifestacions a la cadena televisiva 8TV (que en pau reposi) que podrien constituir una infracció. Encara que Orriols ha fet trampa en anunciar-ho (ha dit que li havien posat
Ahir em tocà ser president d’una mesa electoral. Encara que per edat ja tenia la possibilitat d’escapolir-me’n, no vaig deixar escapar l’ocasió de viure aquesta experiència personal. Per la meva participació en el passat com a interventor o apoderat en comicis catalans, ja sabia el que és estar-se catorze hores dominicals tancat en una escola
Deixant de banda la seva posició contrària a la unió dels tramvies per la Diagonal, Xavier Trias era el meu candidat preferit per a l’alcaldia de Barcelona. S’ho mereixia pel seu tarannà personal, per la seva trajectòria política, per la posició ideològica que representava i pel resultat electoral obtingut, de manera que és fàcilment comprensible