En política espanyola, sobretot els que ja tenim una edat, n’hem vist de tots colors però confesso que l’episodi Vox-Tamames segueix deixant-me en un estadi proper a l’estupefacció setmanes després de tenir-ne coneixement. Està clar que el partit d’extrema dreta necessita donar la nota de tant en tant: independentment que pugui ser considerat o no
Amir Nasr-Azadani és el nom d’un jugador de futbol de l’Iran. Segons les autoritats religioses d’aquest país, se l’acusa de ser membre d’un grup armat involucrat en la mort de tres policies, i se l’ha condemnat a mort després d’un procés ple d’irregularitats, que ja ens resulten familiars per la seva habitualitat (fabricació de proves,
M’adhereixo al boicot contra el Mundial de futbol de Qatar que Vilaweb mantindrà mentre no acabi. És una vergonya la “celebració” d’aquest esdeveniment esportiu. Cada dia sabem més coses del que ha costat la seva preparació en pèrdua de vides humanes, en violació de drets humans i en penoses condicions laborals, tot tement que continuaran després que
En la mort d’Elisabet II desapareix la darrera cap d’estat que ho era abans de néixer jo. En aquest trist moment, toca de nou destacar les seves virtuts més enllà d’algunes facetes que van ensombrir el seu regnat en determinats moments i que inevitablement es reviuran aquests dies. Virtuts com una exquisida neutralitat davant la
Casualment, la mort de Gorvatxov es produeix pocs dies després d’haver llegit L’enigma rus, de Xavier Roig, un de tants llibres que tenia a la pila de “pendents per quan tingui temps”. El testimoni i les impressions que Roig ens ofereix de la Rússia i la URSS que va conèixer de primera mà ajuden a desfer
El director del Servei de Llengües de la Universitat de València, Ferran Suay, ha estat destituït. Motiu? Unes intervencions a les xarxes socials que la Universitat ha jutjat inapropiades per masclistes. És important apuntar que les opinions expressades per Suay no han estat en l’exercici de la seva funció o en una aula donant classes,
De nou el Regne Unit ens dona lliçons de com s’ha de concebre una organització de la democràcia i en conseqüència una vida en societat. Res a veure amb altres latituds més properes, no fa falta dir quines, que haurien de prendre nota del que es diu i del que es fa en aquella illa
He tardat massa anys a fer-ho, però finalment m’he llegit Mil nou-cents vuitanta-quatre, de George Orwell. Des que es va publicar, aquesta distopia sempre ha estat de molta actualitat i el debat ha girat sempre sobre fins a quin punt es van complint les premonicions sorgides de la imaginació de l’escriptor anglès. No cal dir que
Avui, 9 de maig, fa 72 anys de la coneguda com a Declaració Schuman, punt de partida de la Comunitat Econòmica del Carbó i de l’Acer, primer nucli de l’actual Unió Europea. És per això que avui és el Dia d’Europa. Él fet que l’equivalent continental a un Dia Oficial o Festa Nacional no sigui
Entro a la perruqueria, m’assec, li dic al barber com vull que em talli el cabell (igual que sempre) i directament em pregunta què hem de fer amb la guerra d’Ucraïna. Hi va haver un temps en què a les perruqueries es parlava de futbol i abans (i menys), de toros. Ara sembla que toca
Sobre l’escàndol dels sous i de les “llicències per edat” del Parlament de Catalunya, algunes reflexions. Benvinguts siguem a la realitat: la nostra principalíssima institució representant de la sobirania popular també té coses lletges a amagar. No dic il·legals, dic lletges. Perquè si no, que m’expliquin perquè ha costat Déu, ajuda i presidenta Borràs obtenir una informació que
La victòria del candidat progressista Gabriel Boric a les eleccions de Xile, diumenge passat, ha estat celebrada en el nostre petit racó de mon. Amb tota lògica, perquè el tal Boric, que té ascendència materna catalana, en el seu moment es va mostrar crític amb la repressió espanyola que vam patir l’1 d’octubre de 2017.
Dissabte va fer 46 anys del dia del xampany. El periodista de “Més Tarragona” Moisès Peñalver ens ha convidat, via Twitter, a explicar si alguna vegada vam estar a prop (físicament, és clar) del dictador. I he tingut l’oportunitat de respondre-li que sí, en una ocasió calcada a la que ell va viure al seu
La cancellera Angela Merkel està rebent, en el seu comiat, una rara unanimitat en considerar globalment positiva la seva governança. Des que vam conèixer la seva decisió d’apartar-se de la primera fila alemanya i europea s’ha fet habitual sentir el comentari “la trobarem a faltar”, insòlit en un dirigent polític. M’afegeixo a aquest sentiment general,
És curiós el que passa amb el règim castrista cubà, que seixanta anys després d’implantar-se continua despertant una certa fascinació en determinats sectors de la nostra societat. Contra tota evidència (des de la instauració de les primeres estructures estatals fins a la detenció d’una periodista ahir mateix), aquests sectors tenen una mena de limitació mental