I el diumenge, què? Les eleccions al Parlament Europeu arrosseguen el llast de ser uns comicis de segona. Hi influeix, certament, el fet de no elegir ni directament ni indirecta un govern d’un color concret. També la llunyania, tant física com conceptual, de les institucions europees, que s’han guanyat a pols la imatge de feixugues
Les eleccions al Parlament de Catalunya de fa dues setmanes ens han deixat un resultat que fa difícil la consecució d’una investidura i d’un govern. Tothom es veu en cor de fer anàlisis, prospeccions o apostes de què passarà els propers mesos; jo també em veig en cor de fer la meva, d’aposta, a risc
Volen batejar l’estació de Sants de Barcelona amb el nom de la cantant d’òpera Montserrat Caballé. És una proposta del PP barceloní i la decisió, que ha de prendre l’autoritat competent, o sigui el govern central espanyol, s’inscriu en la política de petits gestos simbòlics i banals, de curta volada, amb els quals es pretén
El fitxatge del meteoròleg Tomàs Molina com a candidat d’ERC a les eleccions al Parlament Europeu ha introduït una nota d’originalitat en el procés de confecció de candidatures als comicis catalans i europeus de les properes setmanes. La nominació des de dalt, sense que la militància pugui dir ase ni bèstia, de figures més o
Com és fàcilment comprensible, no tinc cap simpatia personal ni encara menys política per José Luis Ábalos, el polític del PSOE que aquests dies és a l’ull de l’huracà informatiu, però crec que té raó. Fa ben poques hores que ha decidit mantenir l’acta de diputat i passar-se al grup mixt. Recordem que tot l’enrenou
El nomenament del nou primer ministre francès, Gabriel Attal, ja porta cua tant per la seva personalitat com per la seva trajectòria política anterior. Observo una certa tendència a obviar tant les peculiaritats de la seva figura, teòricament llamineres des del punt de vista periodístic, com les seves actuacions ministerials. Sembla que la designació del
L’atemptat contra Carrero Blanco fou una de les primeres notícies “de lletres grosses” que recordo. Cinquanta anys després assistim no només a una lògica revisitació del magnicidi als diferents mitjans de comunicació, en forma de documentals i reportatges, sinó també a una insòlita obertura informativa pel que fa a aspectes fins ara poc coneguts, amagats o
La noia somrient de la foto es deia Lyra McKee. Es deia, perquè el 17 d’abril de 2019 fou assassinada a Derry (Irlanda del Nord) per membres del Nou IRA, un grup terrorista surgit de l’antic IRA, inactiu des de la signatura dels acords de Divendres Sant, 21 anys abans. L’homicidi tingué un fort impacte en
El cada dia més sorprenent Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat ha obert un expedient sancionador a Sílvia Orriols, actual alcaldessa de Ripoll per unes manifestacions a la cadena televisiva 8TV (que en pau reposi) que podrien constituir una infracció. Encara que Orriols ha fet trampa en anunciar-ho (ha dit que li havien posat
Ahir em tocà ser president d’una mesa electoral. Encara que per edat ja tenia la possibilitat d’escapolir-me’n, no vaig deixar escapar l’ocasió de viure aquesta experiència personal. Per la meva participació en el passat com a interventor o apoderat en comicis catalans, ja sabia el que és estar-se catorze hores dominicals tancat en una escola
Deixant de banda la seva posició contrària a la unió dels tramvies per la Diagonal, Xavier Trias era el meu candidat preferit per a l’alcaldia de Barcelona. S’ho mereixia pel seu tarannà personal, per la seva trajectòria política, per la posició ideològica que representava i pel resultat electoral obtingut, de manera que és fàcilment comprensible
El fenomen “Sílvia Orriols” em ve completament de nou. Les primeres notícies em van arribar amb les reaccions de l’opinió pública (és a dir, de les xarxes) després de saber-se els resultats de les eleccions municipals de fa dues setmanes, unes reaccions que basculaven entre la indignació i la incomprensió. Sabia de l’existència del Front
No sóc d’alegrar-me públicament de les desgràcies dels altres, encara que siguin merescudes. Concebuda com un plat de sopa que es menja fred, la satisfacció que s’experimenta no deixa de ser en el fons una petita rebequeria personal de trajectòria ben curta, que no beneficia a ningú. També hi va el meu caràcter, és clar,
Deixant de banda l’extemporània i innecessària presència d’ETA (de les seves restes, millor dit) per espuris interessos partidistes, sens dubte que el que ha dominat el debat en aquestes eleccions municipals i autonòmiques és la proliferació d’irregularitats i escàndols en el procés de vot per correu en diferents indrets de l’autodenominada “democràcia exemplar”. Avui, jornada
Ha entrat a casa la darrera novetat de les andròmines domèstiques: una fregidora d’aire, és a dir sense oli. D’antuvi presenta diversos i inqüestionables avantatges, com una cocció més saludable, estalvi d’oli, fàcil neteja i, el que és més important per a un pocatraça com jo, molt fàcils de manipular: dos botons, un per al