Vilaweb ens convida a explicar per què volem que perdi Espanya a la final de diumenge que ve. Hi ha raons polítiques i personals. Desitjo que la selecció espanyola perdi perquè l’estat al qual representa usa el campionat i els resultats futbolístics com una fenomenal (i molt efectiva) mostra de nacionalisme banal, mentre que prohibeix
“Donem suport a aquestes veritats com a evidents: que els homes es creen igual; que estan dotats pel seu creador de certs drets inalienables; que entre aquests hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. És potser la frase més destacable de la Declaració d’Independència dels Estats Units que, justament avui
El 9 de maig de 1950 el francès Robert Schuman (imatge) va proposar una autoritat única per a la producció francesa i alemanya del carbó i l’acer, els materials necessaris per a la construcció d’armament. La proposta fou coneguda com “Declaració Schuman” i donà lloc a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (1951),
Quan opino sobre temes polítics o socials, tinc per norma fer-ho amb unes informacions o coneixements previs i evitar incoherències fins on sigui possible. Volia parlar sobre el nou i desgraciat conflicte bèl·lic iniciat a l’Iran i estès en pocs dies a tot el Pròxim Orient, i em temo que no em serà fàcil complir
Amb el títol “La guerra que todos perdimos” (o “¿La guerra que todos perdimos?”, hi ha una significativa confusió sobre això), s’havia de celebrar a Sevilla una jornada sobre la guerra de 1936-39, que finalment s’ha decidit posposar a la tardor. La causa? Segons el seu coordinador, el conegut escriptor Arturo Pérez-Reverte, les amenaces d’accions
La notícia de la dimissió del president Salvador Illa ens ha sorprès per inesperada. Quan la bona governança del carismàtic dirigent socialista començava a donar els seus primers fruits (solució del finançament català, descongestió dels hospitals, puntualitat dels trens, resultats brillants als informes PISA, i tantes altres bones notícies), la renúncia d’Illa és com una
El dia 8 de desembre passat els socis de l’Obra Cultural Balear vam rebre un llarg correu on, encaixonat entre quatre paràgrafs d’autobombo, n’hi havia un cinquè que, si no s’estava al corrent del que havia passat dies enrere, resultava una mica desconcertant: s’hi afirmava que “en la bassa putrefacta en què es converteixen, massa
Cinquanta anys del dia del xampany, de la desaparició física del dictador. Deixo per comentaristes autoritzats la disgressió sobre les derivades polítiques i històriques sobre aquell fet en concret i sobre el mig segle posterior. Només apunto, i m’afegeixo a la idea principal, que la mort de Franco no va representar de cap manera el
Tal com pronosticaven les enquestes, Zohran Mamdani ha estat elegit alcalde de Nova York. Ja tenim tothom fent lectures simplistes d’una notícia bona o dolenta, favorable o desfavorable als interessos de cada qual. La progressia d’aquí i d’allà, entusiasmada amb un personatge adornat d’algunes facetes que el fan, a priori, atractiu: jove, socialista, immigrant, pertanyent
Hi ha un aspecte del periodisme que sempre he trobat especialment significatiu. Més enllà del tractament de la informació que justificadament cada mitjà fa en virtut de la seva línia ideologica (i de les conveniències empresarials que hi ha al darrere, cada dia més importants), la simple selecció d’aquesta informació ja és un indicatiu del
La meva vinculació amb Òmnium Cultural data de fa molts anys, potser quaranta, fins i tot d’abans de fer-me’n soci. Considero que forma part de la meva vida, l’eix central del meu activisme cultural i lingüístic català, allí hi he fet amics, he conegut gent important, he viscut amb satisfacció grans i petits moments i,
Com a resposta a l’article d’Ot Bou a Vilaweb “La lamentable ridiculització de la flotilla”, acabo de publicar el següent comentari: “Jo també sóc dels que no cal fer burla de la “Flotilla” (així ho vaig deixar escrit al meu bloc: https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/del-prego-a-la-flotilla/). Ara bé, posar al mateix nivell la multitudinària reacció de l’independentisme davant les
La palestina és, segurament, la causa més mal defensada d’avui en dia. El darrer exemple ens l’acaba de donar aquesta denominada “flotilla per la llibertat”, que pretenia arribar a les costes de Gaza per mostrar solidaritat amb els seus habitants, unes intencions tant lloables com inútils. Comandada mediàticament per figures com Ada Colau, l’alcaldessa més
Quina reacció ha de suscitar a aquestes alçades de pel·lícula la revelació de noves proves de corruptel·la política, en aquest cas de l’òrbita socialista? La tediosa successió de notícies, comentaris, anàlisis i opinions sobre la senyora de, el germà de, l’antic ministre de, la lampista de o el fins ara home fort de (Sánchez, govern
Tambors de guerra a Europa? Els darrers moviments diplomàtics, condicionats per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, estan afavorint novament l’aparició del fantasma de la guerra al vell continent. La cosa va de que Europa, abandonada pels seus tradicionals aliats ianquis, s’ha d’enfrontar sola al panorama bèlic iniciat amb la invasió russa