Cinquanta anys del dia del xampany, de la desaparició física del dictador. Deixo per comentaristes autoritzats la disgressió sobre les derivades polítiques i històriques sobre aquell fet en concret i sobre el mig segle posterior. Només apunto, i m’afegeixo a la idea principal, que la mort de Franco no va representar de cap manera el
Tal com pronosticaven les enquestes, Zohran Mamdani ha estat elegit alcalde de Nova York. Ja tenim tothom fent lectures simplistes d’una notícia bona o dolenta, favorable o desfavorable als interessos de cada qual. La progressia d’aquí i d’allà, entusiasmada amb un personatge adornat d’algunes facetes que el fan, a priori, atractiu: jove, socialista, immigrant, pertanyent
Hi ha un aspecte del periodisme que sempre he trobat especialment significatiu. Més enllà del tractament de la informació que justificadament cada mitjà fa en virtut de la seva línia ideologica (i de les conveniències empresarials que hi ha al darrere, cada dia més importants), la simple selecció d’aquesta informació ja és un indicatiu del
La meva vinculació amb Òmnium Cultural data de fa molts anys, potser quaranta, fins i tot d’abans de fer-me’n soci. Considero que forma part de la meva vida, l’eix central del meu activisme cultural i lingüístic català, allí hi he fet amics, he conegut gent important, he viscut amb satisfacció grans i petits moments i,
Com a resposta a l’article d’Ot Bou a Vilaweb “La lamentable ridiculització de la flotilla”, acabo de publicar el següent comentari: “Jo també sóc dels que no cal fer burla de la “Flotilla” (així ho vaig deixar escrit al meu bloc: https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/del-prego-a-la-flotilla/). Ara bé, posar al mateix nivell la multitudinària reacció de l’independentisme davant les
La palestina és, segurament, la causa més mal defensada d’avui en dia. El darrer exemple ens l’acaba de donar aquesta denominada “flotilla per la llibertat”, que pretenia arribar a les costes de Gaza per mostrar solidaritat amb els seus habitants, unes intencions tant lloables com inútils. Comandada mediàticament per figures com Ada Colau, l’alcaldessa més
Quina reacció ha de suscitar a aquestes alçades de pel·lícula la revelació de noves proves de corruptel·la política, en aquest cas de l’òrbita socialista? La tediosa successió de notícies, comentaris, anàlisis i opinions sobre la senyora de, el germà de, l’antic ministre de, la lampista de o el fins ara home fort de (Sánchez, govern
Tambors de guerra a Europa? Els darrers moviments diplomàtics, condicionats per l’arribada al poder de Donald Trump als Estats Units, estan afavorint novament l’aparició del fantasma de la guerra al vell continent. La cosa va de que Europa, abandonada pels seus tradicionals aliats ianquis, s’ha d’enfrontar sola al panorama bèlic iniciat amb la invasió russa
Em pregunto a quina estratègia política respon el fet que el màxim mandatari d’un país presideixi la inauguració de la fira d’un producte agroalimentari que és denominació d’origen d’un altre territori. Això és el que acaba de fer Salvador peix bullit Illa inaugurant la Fira de l’Oli de… Jaén! a Sabadell, ajuntament promotor de la
Donald Trump ha tornat a guanyar les eleccions presidencials nord-americanes vuit anys després. En el moment de les anàlisis, dels comentaris i de les opinions subsegüents a aquesta notícia certament important, a casa nostra s’han reproduït dos fenòmens sobre els que m’agradaria estendre’m una mica. Em refereixo a aquesta increïble capacitat que tenen els nostres
Abans que res, cal expressar la conmoció pels estralls causats per l’aigua aquests dies al País Valencià i territoris limítrofes i solidaritzar-se amb els seus habitants. Dit això, i encara que la situació meteorològica no ha tornar a la normalitat, el que ha passat és tan gros que, encara que sigui només per la memòria
I el diumenge, què? Les eleccions al Parlament Europeu arrosseguen el llast de ser uns comicis de segona. Hi influeix, certament, el fet de no elegir ni directament ni indirecta un govern d’un color concret. També la llunyania, tant física com conceptual, de les institucions europees, que s’han guanyat a pols la imatge de feixugues
Les eleccions al Parlament de Catalunya de fa dues setmanes ens han deixat un resultat que fa difícil la consecució d’una investidura i d’un govern. Tothom es veu en cor de fer anàlisis, prospeccions o apostes de què passarà els propers mesos; jo també em veig en cor de fer la meva, d’aposta, a risc
Volen batejar l’estació de Sants de Barcelona amb el nom de la cantant d’òpera Montserrat Caballé. És una proposta del PP barceloní i la decisió, que ha de prendre l’autoritat competent, o sigui el govern central espanyol, s’inscriu en la política de petits gestos simbòlics i banals, de curta volada, amb els quals es pretén
El fitxatge del meteoròleg Tomàs Molina com a candidat d’ERC a les eleccions al Parlament Europeu ha introduït una nota d’originalitat en el procés de confecció de candidatures als comicis catalans i europeus de les properes setmanes. La nominació des de dalt, sense que la militància pugui dir ase ni bèstia, de figures més o