És l’esport practicat per aquests tarats que s’enfilen a gratacels o altres construccions a molta alçada per fer-se les corresponents fotos amb un posat entre despreocupat i fatxenda. No cal dir que la raó última d’aquesta nova moda es penjar les susdites fotos a les xarxes socials, engruixint així l’exhibicionisme narcisista que les caracteritza. Si no
Definitivament, aquesta és la societat de la imatge: si et veuen, ets; si parles, escrius, estudies, treballes, decideixes, fas o desfàs però no et veuen, no ets. Coincideixen en el temps diverses notícies que hi tenen a veure. Primera, el grup de Podem et altera al Congrés espanyol ha protestat enèrgicament perquè se’ls han assignat uns escons
El president espanyol ha estat objecte aquest matí d’una broma radiofònica, ràpidament esbombada per tots els sistemes virals de comunicació. Un col·laborador d’un programa de Ràdio Flaix s’ha fet passar pel president Puigdemont i ha aconseguit sense cap dificultat parlar amb Rajoy. Posteriorment li ha revelat la broma i li ha agraït el fair play.
Ja coneixem els detalls de Ferrari Land, el parc temàtic de la firma automobilística italiana que s’obrirà el 2017 a Port Aventura. Entre les atraccions anunciades hi haurà la muntanya russa més alta d’Europa (112 metres), que permetrà descendir a 180 km/h en cinc segons. Com és lògic, el recinte estarà tot ell ambientat amb motius de Ferrari,
Ahir vaig assistir al Teatre Metropol de Tarragona a l’espectacle “Ovidi 3”, que fa una gira pels Països Catalans en commemoració i homenatge als vint anys de la mort d’Ovidi Montllor. El protagonitzen Borja Penalva (que canta), David Caño (que crida) i David Fernández (que xerra, i que no necessita presentació). Hi fa també una aparició
Un apunt de benvinguda al nou president Carles Puigdemont. Bona la proposta del ja ex-president Mas per substituir-lo i sortir de l’atzucac en què ens havíem ficat, en aquest cas nosaltres solets. Impecable full de serveis catalanista, emprenedor, avançat de les noves tecnologies, multilingüe i, com vam poder comprovar ahir amb satisfacció, excel·lent parlamentari contra
Ho tinc clar. Si mai dirigeixo una editorial (perspectiva francament difícil, per moltes raons), titularia una possible col·lecció de llibres d’enjòlit com “El Procés”. El nostre procés, cada dia més kafkià (això ja s’ha dit, suposo), ha regalat als amants de les emocions fortes i dels girs inesperats d’argument unes precioses quaranta-vuit hores que no
Tinc molts records infantils del dia de Reis, m’imagino que com tothom. Alguns ja els he explicat altres anys en aquest bloc. M’ha vingut a la memòria, veient per televisió els comerços plens de gent “perquè vénen els Reis” que quan Jo era petit ja pensava en això. A Barcelona hi havia, just davant de
Després del que ha decidit avui l’assemblea (o consell polític, o politburó, o com collons es digui) de la CUP, toca desfogar-se una mica contra aquesta patuleia. Fins ahir vaig ser molt comprensiu amb aquesta formació i amb la seva manera de fer i desfer (em remeto al darrer apunt sobre el tema); a partir de demà