A temps excepcionals, campanyes electorals excepcionals. Però no tant. Si bé és cert que se’ns fa estrany veure i escoltar mítings mitjançant les retransmissions via Youtube, amb els seus protagonistes distanciats i bocacoverts, no ho és tant que alguns dels oradors hi participin, al seu torn, en streaming (es diu així?). Vull recordar que a les
La possibilitat d’assistir a mítings electorals, saltant-se el confinament municipal, ha aixecat una considerable polseguera a afegir a moltes altres polèmiques que ha originat la pandèmia de mai acabar. Una interpretació rigorosa de la llei (en aquest cas el respecte al dret a l’activitat política) xoca amb el que tant les autoritats sanitàries com el
S’apuja el nivell. Ara, a més de judicialitzar la política i polititzar la sanitat, tenim una nova modalitat: la judicialització de la politització de la sanitat. Tal proesa ha anat a càrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, com hem sabut aquest matí, ha suspès cautelarment el decret d’ajornament de les arrossinades eleccions
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la
Només m’ho sembla a mi o aquest any hi han ganes de que s’acabin les “festes” de Nadal? A les xarxes, infal·libles altaveus de la realitat social, ja hi ha gent que aquesta tarda mateix desmuntava pessebres, desava guarniments i es desfeia de l’arbre (els que encara el compren natural). Calia viure-les i celebrar-les d’alguna
Amb la pandèmia, també la moguda dels Reis s’ha hagut de “repensar”, com es diu ara. Es va parlar en un primer moment de “cavalcades estàtiques” (sic). Potser n’és una el que acabo de veure a la tele, just l’únic minut que he aguantat: una mena de coreografia futurista amb tot d’individus, rei inclòs, amb
Noves restriccions. Dubtes sobre què cal tancar i què no, sobre el nombre de persones, sobre les hores de prohibició de circular… S’endevinen negociacions de sota mà entre sectors afectats i l’administració, entre departaments, entre polítics i sanitaris… El resultat són decrets publicats a destemps plens de canvis a mitges que, aparentment, no tenen cap
Ha passat bastant desapercebuda la notícia, i no costa endevinar perquè, de la celebració d’un funeral en una mesquita de Tarragona en ple període de restriccions per la pandèmia. Els Mossos han obert una investigació sobre el cas perquè l’Ajuntament havia autoritzat la cerimònia amb un aforament de 50 persones, quan en realitat se’n van
Encara hi ha ballaruques a la rave de Llinars? Ho ignoro, però si fos així serien les últimes escorrialles d’un after molt passat de voltes i que ja ens ha omplert d’indignació, crítiques i polèmica els dos primers dies de l’any. S’està parlant massa de les qüestionables decisions sobre què calia fer en un cas sobre aquest. Les discrepàncies
Com que un servidor, i espero que una part molt majoritària de la població, es va quedar a casa ahir a la nit, fent cas de les autoritats polítiques i sanitàries, vaig viure el transcendental moment (ironic mode) del canvi d’any visionant el magnífic (continua el mode abans esmentat) programa que ens oferí TV3, la