He de corregir un extrem del meu apunt de dijous passat sobre la pel·lícula Quantum of Solace. Deia que la noia Bond era una “russa desangelada i inexpressiva”. Doncs bé, resulta que l’actriu Olga Kurylenko no és russa, sinó ucraïnesa. Desangelada i inexpressiva, pobreta, però ucraïnesa. Les coses com siguin. S’ha d’anar en compte amb
Ahir TV3 va emetre la pel·lícula de Huerga Salvador. Tot i el meu interès en veure-la, no ho vaig arribar a fer als cinemes en el seu moment, però aquesta vegada no se’m va escapar. La pel·lícula, des del punt de vista formal, em va agradar molt: bona realització, ritme adequat, excel·lent ambientació (cotxes, vestuari, atrezzo) i
Lloc: fanal al carrer Pere Martell, de Tarragona. Objecte: paper enganxat matusserament amb cinta adhesiva. Text (respecto l’ortografia i la sintaxi): “INSTALASION ANTENA PRABOLICA”, seguit d’uns caràcters aràbics i un número de telèfon mòbil, tot en bolígraf. Difícilment podríem trobar un text que digués més coses en tan poc espai. Tota la realitat econòmica, social, cultural, lingüística
James Bond, en l’aventura que fa vint-i-tants, s’enfronta ell solet a corruptes dolentíssims, militars colpistes i fauna similar. Entre escenes d’acció i inacabables persecucions, Bond (Daniel Craig) se les té amb M, la seva superior (Judi Dench), enèrgica però humana, sobretot quan es posa la crema de nit. Que lluny que queda aquest personatge del
Tornen les mogudes a diverses universitats dels Països Catalans, com en els vells temps: sindicats estudiantils (sic) minoritaris o, en tot cas, no prou representatius es permeten per la via dels fets interrompre la ja de per sí lànguida vida acadèmica amb assemblees i tancades a les dependències. Avui (tampoc) hi haurà classe. Es pot
Comença avui una nova secció: la crítica gastronòmica. El primer a passar per l’adreçador és el restaurant La Bocha. Es tracta d’un modern local tarragoní especialitzat en carns argentines. Bocha, segons el diccionari de la RAE, designa una mena de joc de la petanca, però la imatge de marca del restaurant ens mostra un jugador
Que vol dir “Enyorada Tarragona” en hebreu. Amb aquest títol se celebrarà els dies 27 i 28 de novembre un seminari sobre la realitat del món jueu a Catalunya. L’esdeveniment està organitzat per l’Ajuntament de Tarragona i l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI). Serà una bona ocasió per aproximar-se a les importants però poc conegudes petjades
Ahir el bloc va superar la ratlla de les 40.000 visites. Algunes dades i curiositats dels darrers mesos són aquestes: * 460 apunts classificats en onze categories diferents, la darrera de les quals, Barcelona.* S’ha publicat un apunt en francès i un altre en idioma barrufet.* 285 comentaris rebuts, tots acceptats.* Polèmica més interessant, la
Reprodueixo (tallar i enganxar) l’article de Quim Torra a El Singular Digital del 14 de novembre passat. Una injecció d’optimisme, que bona falta fa. Atenció a la frase final: Gabancho, Sostres i Joel Joan, l’orgull de ser català Quim Torra Sospito que tots tres voten partits polítics diferents –o no voten-; m’entusiasma que tots tres
Avui, un moment significatiu a la meva vida. He dipositat a la deixalleria tres andròmines de reproducció sonora corresponents al segle XX, és a dir, completament periclitades i avariades que, a finals del 2008, seguien ocupant lloc i acumulant pols. A saber, un conjunt de ràdio-tocadiscs-reproductor de casets (que en el seu moment en dèiem
Dins la Tardor Literària es celebra el Seminari Tarragona: espai festiu, espai teatral. De la plaça del Corral al teatre all’italiana. Tres actes: * A les 17 h., El drama assumpcionista de Tarragona (1388), a càrrec d’Amadeu Soberanes i Francesc Massip. * A les 18,30 h., El cicle de Corpus i de Santa Tecla de
Avui, visita a l’exposició “Centelles, l’atzar i la memòria” al Palau Robert de Barcelona, que demà tanca portes. S’hi mostren les fotografies que la família d’Agustí Centelles va trobar no fa gaire en una capsa de galetes i que engruixeixen l’interessantíssim llegat del fotògraf valencià. Corresponen a l’època de la Segona República i de la
Cau a les meves mans un opuscle. Miro de què es tracta i llavors el que cau és la meva ànima als peus. Es tracta del programa del III Congreso Nacional para Racionalizar los Horarios Españoles, tot en (i només) en castellà. Fins aquí, res d’especial, si no fos pel petit detall que el congrés
Dues notícies. Una, la creació de l’Acadèmia de les Ciències Cinematogràfiques de Catalunya, disposada a elevar el nostre cinema al nivell que li correspon, d’igual a igual amb els altres. Espero amb rutinària indiferència els comentaris despectius o condescendents dels mindundis de torn. L’altra, l’èxit assolit per la producció televisiva Serrallonga i l’exhauriment del còmic editat per a
Ahir va fer 70 anys que va morir Kemal Atatürk, el pare de la Turquia moderna. Ahir, com cada 10 de novembre, la població va observar un minut de silenci a les 9:05 del matí, hora exacta del decés com oportunament recorden els rellotges aturats del palau de Dolmabahçe. Sempre m’ha fascinat aquest personatge. Una fascinació