Les aigües turbulentes

L’Abadia de Montserrat ha decidit començar a cobrar en alguns casos una entrada per accedir al recinte religiós. Amb aquesta mesura es pretén tant evitar les aglomeracions de visitants en determinats moments del dia com obtenir uns ingressos extres que, presumiblement, haurien d’anar destinats al manteniment i millora materials del mateix recinte, inevitablement degradat per l’acció de mils de mans i peus diaris, de vegades poc respectuosos.

La comunitat benedictina s’afegeix així a la llarga llista de responsables de patrimoni religiós que s’han vist en la tesitura de posar una mica d’ordre en l’acció depredadora (l’adjectiu no és exagerat) de turistes i visitants. Per fer-ho, han hagut de superar el dilema que suposa conciliar el cobrament d’una entrada als qui només pretenen admirar entusiasmats o contemplar displicentment un monument, amb l’entrada lliure als qui acudeixen al recinte sagrat per raons estrictament religioses d’acord amb la seva fe i als quals, teòricament, no se’ls hauria de fer passar per caixa. El problema és que els primers torben els segons perquè la tipologia dels dos grups humans (educació, indumentària, intencions) és diferent. Poques coses més molestes que grups de turistes passejant-se amunt i avall d’un recinte religiós mentre als bancs els feligresos intenten resar, meditar o seguir una cerimònia. Moltes esglésies i catedrals han mig solucionat el problema dividint el temple en qüestió en dues zones amb accessos o horaris diferents, de manera que els que van a admirar un claustre, visitar un museu diocesà o pujar dalt d’un campanar amb vistes ho poden fer sense necessitat de torbar la necessària placidesa d’una pràctica religiosa. Altres temples, de fet la majoria, els que no justifiquen cobrar-ne una entrada, es veuen obligats a instal·lar una cinta separadora (com les que posa la policia quan hi ha un accident) o bé un cartell amb el prec de no entrar-hi quan s’hi celebra una litúrgia, mesures que no es compleixen moltes vegades.

Estic d’acord amb la decisió montserratina, amb un però, que ja s’ha destacat. La mesura s’aplicarà només als estrangers des del punt de vista estatal, és a dir, els visitants de fora de l’estat espanyol, de manera que a partir d’ara, els catalans d’Andorra o de l’estat francès que vulguin visitar la patrona de Catalunya hauran de passar per caixa. Molt malament. ¿Fins i tot des de la muntanya sagrada ens han d’arribar decebedores notícies? És possible que la comunitat s’ho repensi i actuï en clau nacional com seria allò desitjable? Esperarem amb fe, mai millor dit, alguna novetat agradable en aquest sentit.

Postdata: al president Obama, senyora i resta de sèquit d’il·lustres nord-americans, se’ls hagués cobrat entrada si ja s’estigués aplicant? Misteri.

[Imatge: abadiamontserrat.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!