Dijous 2 de juliol, a les 20 h, acte públic de presentació de Reagrupament a Tarragona. Intervindrà Joan Carretero. A l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV (Av. Catalunya, 35).
Llegim que la Lloll Bertran porta vint-i-cinc anys sobre l’escenari. És una gran professional, versàtil (les seves imitacions de cantants eren magistrals) i una còmica que fa riure, no com altres que fan pena. És, a més, una persona compromesa amb el país desde fa molts anys, quan dir-se (i exercir de) independentista era més agosarat
Demà és el 28-J, el Dia de l’Alliberament Gai. Amb aquest motiu, al Camp de Tarragona, i concretament a Reus, també es van fer activitats, tot i que quedessin una mica desdibuixades emmig de la festa major de Sant Pere. Enguany, però, els amics d’H20 (l’associació GLBT de les nostres comarques) han tingut l’habilitat d’incloure aquests actes com
El grup dels illuminati, enemic de l’Església Catòlica, segresta quatre cardenals en vigílies del conclave i amenaça amb matar-los un cada hora. Un expert en aquesta societat secreta, el nord-americà Robert Langdon, és cridat per evitar-ho. Res més lluny de la meva intenció que llegir els celebrats best-sellers de Dan Brown El codi da Vinci i Àngels
Me n’havien parlat molt, però mai, en les quatre dècades que porto vivint a Tarragona, havia presenciat la Tronada de Reus. Aquest vespre ha estat l’ocasió d’arribar-me a la capital del Baix Camp i capbussar-me en l’animació dels seus carrers i places. La Tronada, que dóna inici a la Festa Major de Sant Pere, s’ha
S’es mòrt Robert Lafont, figura clau de l’occitanisme, politic contra l’estat jacobin, fondator de divèrsas institucions de promocion de la cultura occitana e autor d’una vasta òbra coma creador literari e istorian. La nacion sòr e amiga pèrd lo sieu filh mai illustre. Pause en patz.
En la nit més curta de l’any i en vigílies de la festa nacional dels Països Catalans, “La nit de Sant Joan”, de Dagoll Dagom, una cançó que sempre m’ha encantat: La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor,
Una iniciativa d’un alcalde comunista francès (això ja és tota una declaració de principis) proposa prohibir la burka i el nikab als carrers de l’estat veí. Diu que aquestes peces de vestir, que cobreixen per complert el cos, són un símbol d’opressió de les dones i és inacceptable al país laic i igualitari per excel·lència.
El meu apunt de dimecres passat, sobre la inauguració de la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona i el petit diàleg entre Carod-Rovira i Zapatero, va rebre tres comentaris. Agraeixo sincerament els signats per Josep Blesa i Belén de Madrid, constructius i enriquidors. No es pot dir el mateix d’un que signa com “la guilla
Tots som vius, no existeixen els morts; el que passa és que aquests estan “allí” i nosaltres (els vius-vius) estem “aquí”. Això deia Vicenç Ferrer, avui traspassat. Difícilment trobaríem una resposta més senzilla i més ben explicada a la pregunta que fa mil·lenis es planteja la humanitat i que les diferents esglésies resolen amb construccions dogmàtiques
Segueixo tant com puc les vicissituds municipals de la meva ciutat de naixement. Assisteixo amb pesar, com molts, a una lenta i imparable degradació, en tots els sentits, del què havia estat una gran capital econòmica i cultural: dèficit d’infraestructures, turisme de xancleta, despersonalització dels barris, pèrdua de botigues i llocs entranyables, sorolls, brutícia… Què
– no se te ve por Madrid… Acompanyat d’una campechana clatellada, el president-triler va tractar Carod-Rovira com si fossin amics de la infància, a la seva trobada ahir a l’aeroport. El vicepresident, home d’ironia i de respostes enginyoses, no va estar a l’alçada, perquè al comentari inicial només se li va ocórrer dir: – és
Acabo de veure el reportatge de Vilaweb TV sobre la celebració dels cinc anys de blocs a MesVilaweb. M’hagués agradat assistir-hi però un fort refredat que ja fa cinc dies que em fa la guitza m’ho va impedir. Com diu un dels entrevistats, la festa va servir per posar cara a blocaires molt seguits i
El programet que TV3 emet després de les notícies del migdia, en el qual el xef d’un restaurant elabora i ens explica una recepta culinària, està prou bé. Alguns plats, si fem abstracció de reduccions de xerès, sals Maldon i altres històries, poden ser assumits sense escarafalls per persones normals i corrents com ara nosaltres.
Acabo de veure un reportatge a TV3 sobre les noves generacions de l’Iran (les nascudes després de la caiguda del xa), a propòsit de les eleccions presidencials en aquell país asiàtic. M’han vingut unes certes esgarrifances (i no eren del fort refredat que estic patint aquests dies) al contemplar escenes i situacions que no ens són desconegudes: