BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Vam arribar a la plaça amb la idea premeditada d’anar cap al descens que es disputà el diumenge anterior a la zona de can Bordoi. S’havia de tastar.
Vam sortir tard per una avaria d’en Martí i mentrestant ell anava a casa a adobar-la, nosaltres ens glaçàvem al D’Ara. Hi feia un ventet molt fi que venia de la riera i ens obligà a arrecerar-nos. Durant aquella estona veiérem molts més ciclistes del que és habitual. Podia ser per l’hora car, passaven de les vuit i en aquell punt de trobada hi sol haver força “giro”.

Per Joan Lladó

El cap de setmana passat es celebraren els dos dies Guak de bici de muntanya a Llinars. Diumenge, tota la família vam decidir d’anar a veure el descens que començava a sobre de can Bordoi. Hi participaven en Luca i en Raül de Dr. Bike. I com no podia ser d’una altre manera, vam coincidir amb el papa Leonardi fent les oportunes gravacions del nen. Per cert, en la primera mànega, el petit Leonardi, intentant de reconduir la bici en un tram trinxat al principi del descens, va topar amb un arbre que de poc no el tomba.

(més…)

Per Joan Lladó

Molt bonic i rodó itinerari el que vam fer diumenge. Vam tenir l’ensopegada però, de passar per una propietat privada sense tancar, els amos de la qual s’havien llevat amb el peu esquerra. Us ho explicaré.

Per Joan Lladó

Caram, caram! En Pep s’ha enganxat al vici de la bici. Doncs benvingut!!! Sense tenir massa vent a la flauta i sense por, ha tornat a la colla. Això si, com deia en la crònica de la nocturna i pel que fa a material, restà al segle XX. No així pel que fa al seu estat físic, que és excel·lent. Si els reis porten màquina nova, no hi haurà qui l’aturi. Per molts anys.

Per Joan Lladó

Ja hem paït el sopar de divendres i tornem a ser damunt la bicicleta. Hom decideix d’anar cap a ponent per ser més a prop de l’aglomeració. Doncs som-hi. Al Cros hi ha dubtes per on pujar: Cabrils o Cabrera. Guanya Cabrera. Passem doncs per Can Duran, després per Santa Elena, pel cementiri i per evitar el Turó d’en Punsola, ens encigalem fent marrades a la urbanització la Pineda sense trobar sortida cap al poblat ibèric, fet que ens obliga a baixar al poble i per la pista pujar a la font i a la Creu de l’Avellà.

Per Joan Lladó

Són dos quarts de set i tothom és puntual a la plaça. Alguns hi apareixem molt ben equipats pel que fa a lluminària: volem gaudir tant com puguem de la baixada.
La intenció d’aquest any fóra de sopar a Can Pradell però els divendres no obren i per tant, hem de tornar a El Corredor. Dijous vam decidir de passar per Argentona a trobar-nos amb els de la vila. Cap allà anem. Ens esperen a can Comalada. Quan arribem en Pep està sol. El company no ha aparegut. Què hi farem. Un altre dia el coneixerem.

Per Joan Lladó

Perdoneu pel retard en la publicació de la ressenya de la diada. Aquella setmana fou molt estreta i amb la Volta en perspectiva encara se’n feu més.

El dia 11 de setembre ens trobàrem (deunidó la colla: n’érem dotze) a les set a la plaça i anàrem cap a Argentona per pujar per Riudemeia, el Fondo de la Gallega i després a la Collada de Parpers. Pel GR i la variant d’aquest ens dirigírem a Sant Bartomeu. Continuàrem per sobre la font i anàrem a cercar el camí de la Cabana del Moro.

Per Joan Lladó

Aquest diumenge hem quedat a la plaça un xic més tard perquè a les set encara és fosc. A dos quarts de vuit doncs, vuit corriolaires ens hem dirigit cap a Argentona per anar, fent un xic de volta, a la Bassa del Senglar. Si en Martí ho diu, cap allà hem d’anar.

Per Joan Lladó

Hem passat una altra edició sense que haguem pres mals majors i, tot i la distància total a recórrer, que no es pot pas desmerèixer, no ha estat un recorregut dels que als corriolaires ens agradi. S’ha fet en general un itinerari molt rodador, sobretot en la primera etapa. En la segona, tret del desnivell acumulat, del tram d’orientació amb algun corriolet inclòs, d’algun descens inoblidable i afegim-hi una vall poc coneguda (de Ridolaina), ha estat, per a mi, força ensopit.

Per Joan Lladó

Repetim la jugada just un any després. Dijous decidírem de variar un xic l’itinerari i l’horari d’aquest entrenament per la Volta a la Cerdanya: per un costat avancem una hora la sortida en previsió de no fer esperar massa a les famílies. Això vol dir que hem d’estar tots preparats a la plaça a les cinc del matí. Per l’altra banda, optem per no travessar la plana del Vallès per manca de corriols i per evitar les obres del TGV que no són gaire boniques.

Per Joan Lladó

Després d’un parell de setmanes amb molta activitat esportiva i degut principalment a l’entrenament fet per a la propera Volta a la Cerdanya, ens retrobem a la plaça, alguns amb les cames un xic pesades. Personalment, diria que duc sobre-entrenament. Des de dimarts 21 que, dia si dia no, entre bici de muntanya, de carretera, córrer i muntanya, no he parat. Ho noto quan pujo escales.