Per Joan Lladó
Un muntatge d’art en video, totalment excepcional. Tres minuts que no es poden desaprofitar. Les seqüències són inmillorables. Vegeu-lo i si podeu, connecteu el so:
http://es.youtube.com/watch?v=nUDIoN-_Hxs&locale=es_ES&persist_locale=1
Per Joan Lladó
Amb una setmana d’antelació segons el previst i dos mesos després de l’Aran, el dijous 27 de juny va néixer la Paula. L’enhorabona als pares: la Mònica i en Sergi i per molts anys a tota la família. Als mamallons de la colla els toca ara engruixir aquesta immensa vall de llàgrimes: amunt les vares!!!
Per Joan Lladó
Aquest Sant Joan, per qüestions llar-logístiques, m’ha tocat ser al País Basc, al poble de Gorrebusto a La Rioja Alavesa. Per començar, divendres en marxar i com a mi m’agrada, una bona dosi de cua i retencions al Vallès, anant cap a Martorell. És a dir, una hora i mitja d’aperitiu a les cinc hores de viatge: Collons!!!
Per Joan Lladó
El diumenge disset, vam estrenar l’horari d’estiu: a les set del matí, deu corriolers amb ganes de tralla ja érem a la plaça emprenyant els veïns. El Maestro va dir d’anar cap a la vall de Riudemeia. Cap allà anàrem.
Per Giovanni Leonardi
Hola a tots els corriolaires dignes d’aquest nom!! Com que no resistia més el mono de sortir a pedalejar, el dimecres vam muntar una sortida amb un dels meus germanets: en Salvatore.
Així doncs, a les vuit del matí, un amic ens duu amb cotxe fins la banda sud del volcà Etna, a 2.000 m. d’alçada per tal de donar gairebé tota la volta a la muntanya, tot seguint les pistes del parc natural.
Per Joan Lladó
Per Joan Lladó
Ja hem passat una setmana del Camí i tornem a la normalitat. Som vuit a la Plaça. No hi ha idees per la sortida. Anem cap a Argentona. Fem un tomb pel Rovell de l’Ou i baixem a la riera per enfilar a Parpers pel fondo de la Gallega i la Via Romana.
Per Joan Lladó
Nou repte: cobrir el Camí del Nord ò del Canigó, tècnicament dit GR-83, en tres dies. Aquest nou sender arrenca de la ciutat de Mataró i passant pel Canigó, l’uneix amb Prada de Conflent a la Catalunya Nord. La guia oficial la fa en nou etapes a peu. Les comarques que trepitjarem: El Maresme, El Vallès Oriental, La Selva, La Garrotxa, El Ripollès, El Vallespir i El Conflent. Al passeig del Callao s’erigí un original monument per conmemorar aquest GR. En ell s’hi pot veure el perfil del sender.
Per Joan Lladó
Nombrosa l’afluència de corriolers en el darrer diumenge abans del Camí. També ens acompanya en Guillem. Hom decideix d’anar cap a Llavaneres. Comencem a bon ritme i en arribar a la font de Lorita, el petit de la colla ja és extenuat. Ell i jo decidim d’anar pel nostre compte i quedem per esmorzar a Canyamars. Anem resseguint el mateix camí que la resta fins la pujada de Santa Mònica.
Per Joan Lladó
Un diumenge més i escapada de tràmit abans de la nostra gesta. Mentre alguns són a esquiar, d’altres al país del Pirineu i la resta amb deures familiars, set corriolaires som a la Plaça sense gaire convenciment d’on anar. S’opta finalment per començar per la vall de Clarà, Riudemeia i Ca l’Espinal.
Per Joan Lladó
Acabo de llegir un article a l’Avui, de l’escriptor valencià Joan F. Mira, dedicat a comentar el tercer centenari de la Batalla d’Almansa, on el Regne i país dels valencians deixava -com ell mateix diu- d’existir. Per acabar l’article, el rebla: “A la ciutat d’Alacant alçaren el penó blanc amb les armes de Castella, i cridaren tres voltes “Castilla y Alicante por el Rey nuestro Señor D. Luis I”. Els actes simbòlics són més potents i expressius que qualsevol document: Alacant era Castella, Barcelona també, i sabent i recordant això ja no cal afegir res més. O sí: que cap Estatut d’Autonomia, reformat o sense reformar, no ha restaurat allò que es va destruir per la força de les armes. Ni cap Estatut no ho restaurarà, perquè Espanya és, encara, una extensió del Regne de Castella.“
Per Joan Lladó
Dimarts n’érem pocs: quatre. Hi havia por de pluja. Pel turó d’Onofre Arnau i el veïnat de Mata, ens enfilem fins can Flaqué i pel torrent de Sant Martí arribem a la Cabana dels Caçadors. Comença a espurnejar. Decidim de baixar a can Rimbles.
Per Joan Lladó
A la plaça Fiveller ens trobàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixíem. Per la línia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.