Les aigües turbulentes

Ja teníem el Dia de la Ela Geminada i des de l’any passat, també el Dia de la Ce Trencada. Que per què avui? Ens ho han explicat: havia de ser el dia terç del mes de març. L·L i Ç: dues peculiaritats de la nostra llengua i de poques més, amb dia dedicat, en el qual els malalts, afeccionats, professionals o patidors del català som convocats a celebrar-les i homenatjar-les çom més ens plagui.

Recordo el meu primer contacte amb les ces trencades. Aquell nen petit a la Barcelona franquista que no sabia escriure en català, segurament perquè encara hi havia poques oportunitats de fer-ho, no tenia cap dubte a l’hora d’escriure feliç a la carta adreçada per Nadal al seu padrí. Més dubtes tenia si calia pluralitzar-lo (*felissos, *feliçes?). Afortunadament hi havia una pista: una altra paraula en català, molt barcelonina (Mercè), duia una c “normal” i això permetia intuir una regla que ben aviat tots vam comprovar que era d’allò més senzilla, sense molestes excepcions a què la nostra llengua sembla tan abonada.

Avui aquella peculiar lletra, amb la seva senzilla regla ortogràfica, segueix apareixent-me de forma quotidiana. No cal que sigui 3 de març per emprar-la i celebrar-la perquè la resta de dies també té protagonisme a l’Apalabrados, joc a què estic literalment enganxat de fa anys. Des dels humils ça i ço, que donen molts punts i son fàcils de compondre, fins a mots més llargs i de poc ús, passant pels imprescindibles caça o raça, l’aparició de l’entranyable i trencadissa lletra del nostre alfabet és constant.

[Imatge: la ce trencada també s’ha colat en una de les nostres principals tradicions però no, ai las, en els links d’internet (festacalcotadavalls.cat, en aquest cas), on la lletra no té dret a ús en peu d’igualtat amb les seves germanes d’alfabet]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!