Quan la màxima autoritat lingüística d’un país anuncia canvis en l’ús oficial d’una llengua (lèxic, gramàtica…) sorgeixen inevitablement les polèmiques. Ens ho recordava avui mateix Vilaweb amb els acalorats debats que van suscitar determinades reformes del francès (inclòs l’intent de fer desaparèixer el preciós accent circumflex) o de l’alemany (on també es va aconseguir salvar
Algú que en lloc de dir-se Carme o Ester es fa dir “filla de forner que ja n’està fins els nassos de la parauleta” em pica les crestes perquè en el meu apunt d’ahir, dedicat al croissant, vaig usar la paraula fornejar en lloc d’enfornar. Aquest blocaire, que com saben els seus lectors intenta ser
Pel que fa a l’episodi lingüístic de Quimi Portet amb un cambrer, diverses qüestions. Sense entrar en el fons de l’assumpte que ha generat els esperables (i necessaris i justificadíssims) esgarips de l’opinió pública catalana, cal començar per denunciar el comportament del pretès cambrer. És igual la llengua que es parla i la llengua que
Güei ye’l Día de les Lletres Asturianes. Sabemos bien pocu de la realidá sociollingüística del asturianu. Dalgunos datos ya intereses sobre esta llingua: Asturianu ye’l nome que recibe n’Asturies la llingua asturlleonesa, falada tamién en Llión, Zamora y Miranda do Douro (Portugal), onde ye oficial. Tien unos 100.000 falantes segon Ethnologue. Dispon de gramática (la
Idò, ja podem tornar a veure IB3. No fa gaire València recuperava l’accent que mai no havia d’haver perdut. Mica a mica, el sentit comú senyoreja de nou la nostra nació gran, que el partit de les dues pes havia anat arraconant de manera tant implacable com barroera. Un partit a qui darrerament li creixen els
M’encanten les paraules catalanes amb accent obert. Pèl, catàrtic, gòtic, independència. Mira, una mania com una altra. Es comprendrà per tant que celebri de forma especial l’acord d’avui mateix segons el qual València es dirà oficialment, doncs això, València. Bussejant pels apunts d’aquest bloc (glòria eterna al buscador incorporat!), descobreixo que ja vaig parlar del tema
Una bona notícia lingüística: després de ser aprovada pel PP ara fa dos anys, la llei aragonesa de llengües serà corregida, de manera que les tres llengües que s’hi parlen seran denominades com la història, la filologia i el sentit comú manen, i no amb uns ridículs circumloquis. Només cal posar un “però” a la notícia:
I te 15 o Haratua 2008, i korero ahau tiakina Maori. A mai i tenei ra ko te te rā Ao o reo whaea, he aha te pai ki te kōrero e pā ana ki te reo Maori? E ai ki nga mahere UNESCO o reo tata wharengaro, āhuatanga Maori ko e “whakaraerae”. Tenei te
“La passió dialectològica del doctor Veny va lligada de manera natural per la curiositat etimològica i el seu deler per conèixer les arrels històriques de cada paraula. Ja m’he referit, ben intencionadament, a la paraula talent, no debades tema del seu primer estudi etimològic (1957), aviat seguit de tantes i tantes aportacions, una més interessant
L’entrevista d’ahir a Pau Vidal i l’editorial d’avui, sobre la situació actual i futura de la nostra llengua, i la conseqüent (i inevitable) polèmica posterior tornen al primer pla una qüestió que el mateix procés independentista semblava haver eclipsat. Sense deixar de donar una bona part de raó a Vidal i a Partal (rimen i
“A propòsit, haig de fer ara mateix una precisió sobre la nomenclatura de la llengua. M’hi obliga el fet que la llengua que l’estatut del País Valencià reconeix com a cooficial no és la catalana, sinó la valenciana. I prefereixo aclarir les coses des de la primera pàgina d’un llibre que justament descriu la llengua que,
No veig que Vilaweb s’hagi fet ressò de la darrera invectiva contra el català i la seva unitat. He descobert la notícia a El Punt Avui i crec que és prou greu encara que ja no ens vingui de nou el seu contingut. La Direcció General de Política Educativa de l’Aragó ha rebutjat participar en
Escòcia apura les hores del seu dia més important en segles per decidir el seu futur. Ens arriben notícies d’una alta participació i això és una bona notícia per tres raons: primera perquè reflecteix la transcendència de la votació, segona perquè és una prova de maduresa democràtica, i tercera perquè, segons diuen els entesos, una
Matí de passejada pel centre de Barcelona. Després de les darreres mobilitzacions contra el visitant de baixa estofa, continuadores de molts altres marrameus contra la mena de turisme que ha de suportar la nostra capital, confesso que avui me’ls he mirat (els turistes, vull dir) amb més prejudicis que mai. Com van vestits, passejant-se a ramats o
In meiner Serie über die verschiedenen Sprachen der Welt, höre ich heute in Deutsch, aus mehreren Gründen eine dieser Sprachen beherrschen würde: weil man durch halb Europa zu reisen, weil es eine der großen Sprachen der Kultur wissenschaftlichen und humanistischen denn ich halte mich für einen freund von Deutschland. Leider ist mein Wissen über die