Les aigües turbulentes - Bloc personal de Jordi Casadevall Camps - Pàgina 3

Llengües

Cada dia al meu corral (9: vacunes o vaccins?)

29 de desembre de 2020

Per una inexplicable raó, el text de l’apunt d’ahir 28 de desembre era del tot incomprensible més enllà del lore ipsum de les proves tipogràfiques. A veure si avui s’entén millor. Jo dic vacuna i després dormo molt tranquil. Queda clar? Sembla que una determinada facció de la intelligentsia lingüística ha apostat fort per l’ús habitual de vaccí a l’hora d’esmentar aquestes esperades

Cada dia al meu corral (3: utilitzant la llengua)

23 de desembre de 2020

La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El

Depèn de tots

7 d'octubre de 2020

No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,

Llibres a ull (3: el català d’Osona)

16 d'agost de 2020

Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar

El veritable drama

2 de juliol de 2020

Amb quina facilitat entrem els catalans en polèmiques de vol gallinaci! Per què es tan difícil veure que són discussions que no porten enlloc, que no serveixen per solucionar cap problema i que, per contra, subministren valuós material a l’enemic? Em refereixo, naturalment, a la darrera batalleta sobre la presencia del castellà en una sèrie

La batalla diària per la llengua (19)

18 de juny de 2020

Restaurant de Tarragona. Em dirigeixo a l’entrada, on hi ha la cambrera per dir-li d’entrar i dinar: (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella, rient i posant-se nerviosa, tot alhora) es que no le entiendo… (jo, aixecant bandera blanca) comer Que el personal d’un negoci de cara al públic no

Reivindicació de la Norma

22 de maig de 2020

La mort de Lluís Juste de Nin ha portat fugaçment a l’actualitat la Norma, el personatge protagonista de la primera campanya de normalització lingüística ideat i dibuixat per Juste. Pel que recordo (han passat trenta-cinc anyets pel cap baix), la Norma apareixia a la premsa en unes tires de tres o quatre vinyetes aconsellant, corregint

Històries des de casa (40: doncs això, quarantena)

22 d'abril de 2020

La il·lustració de l’apunt d’avui correspon a dues vinyetes de l’àlbum de Tintín El Temple del Sol i parla de malalties contagioses. No té res d’original citar ara aquest llibre, fa uns dies ja ho va fer un conegut periodista de TV3 (ara no recordo el nom) en una interessant sèrie sobre epidèmies de la història. El

Històries des de casa (22: posa’ls bé)

4 d'abril de 2020

“Posa’t-la, posa-l’hi. Espero haver posat bé els pronoms”. Així començava l’apunt d’ahir. Vint-i-quatre hores després, he de corregir-ho. És posa-te-la, posa-la-hi. L’alarma m’ha saltat amb l’article d’Albert Om de l’Ara d’avui, que em copia el títol, només que el d’ell està ben escrit. Un punt de suficiència em va dur a no comprovar-ne la correcció, quan tothom

Històries des de casa (11: correcció d’errades)

24 de març de 2020

Sorpresa. El DOGC no ha tardat ni vint-i-quatre hores a rectificar la incongruència lingüística que denunciava a l’apunt d’ahir (els treballadors i les treballadores s’havien de separar un metre i mig però no quedava clar si els integrants de cada un dels dos grups s’havien de separar o romandre ben juntets compartint virus). La rectificació

Històries des de casa (10: el desdoblament, que no falti)

23 de març de 2020

És increïble. Tenim prohibit passejar per zones obertes i poc transitades però en canvi un nombrós col·lectiu de persones es veuran obligades també avui dilluns a anar a treballar (traduït: fer ús del transport públic, potser canviar de població i restar moltes hores dins un habitacle de reduïdes dimensions amb més gent). Mentre l’ínclit gobierno de

Paràsits? Cap problema

11 de febrer de 2020

El gran motiu d’indignació per a malalts de llengua, virgilis i hiperventilats diversos les darreres quaranta-vuit hores ha estat l’ús generalitzat del títol en castellà per referir-se a la flamant guanyadora de diversos Oscar, Parásitos. També aquest humil bloc, en el seu apunt d’ahir, optava per aquesta solució perquè creia, i no anava gens errat, que

La batalla diària per la llengua (18)

5 de febrer de 2020

[Recupero la secció sobre batalles per la llengua, que vaig deixar interrompuda un ja llunyà 23 d’agost de 2010] Aquest matí, incident lingüístic telefònic a la feina. Una senyora, sud-americana i resident al País Valencià, havia rebut un escrit nostre lògicament en català. M’etziba: – es que no-lo-en-tien-do [remarcant les síl·labes], ni sé catalán ni

‘Cante uno chato de Prouvènço’

21 de març de 2019

Avui és el Dia Mundial de la Poesia. Per exemple, aquesta: Cante uno chato de Prouvènço.

Un altre Pont, si us plau

27 d'octubre de 2018

Amb la conferència sobre “La llengua catalana durant el pontificat de l’arquebisbe Pont i Gol”, pronunciada per l’escriptor Francesc Roig al Seminari de Tarragona, s’ha clos el cicle organitzat amb motiu del doble aniversari del Cardenal Vidal i Barraquer (150è del naixement i 75è de la mort). La temàtica de les cinc xerrades que ha