Les aigües turbulentes

Vull descarregar en aquest apunt, a mode de teràpia personal gratuïta, la meva frustració per no haver passat a la següent ronda del concurs del Paraulògic que aquesta casa ha tingut a bé organitzar, amb gran èxit de participació. Ja des dels seus inicis m’hi vaig aficionar, com bé vaig deixar escrit, i n’he estat un jugador actiu i constant fins avui, a l’obsessiva cerca dels tutis i per assolir com a mínim el nivell “mussol”, de manera que estava cantat que havia de participar en aquest campionat, amb unes expectatives raonablement elevades d’èxit, almenys en aquesta primera fase. Malauradament, no un sinó dos contratemps s’interceptaren en aquest propòsit. El primer, per una badada meva, vaig entendre que durant els tres dies s’oferia el mateix joc i no un joc diferent cada dia, de manera que el dilluns al vespre me’n vaig anar a dormir deixant el joc a mig fer (nivell “cigne”, crec) amb la intenció de continuar-lo l’endemà. Quina no va ser la meva sorpresa al veure dimarts les lletres canviades: per llavors, ja era difícil superar les molt més altes puntuacions dels companys participants. El segon hàndicap va ser una vella coneguda d’aquest blocaire: els maldecaps informàtics, perquè no sé ben bé per quina causa vaig haver de reiniciar el joc i no se’m reconeixia la contrasenya amb què m’havia registrat dies abans. Quan finalment ho vaig aconseguir, després de molts intents, havia perdut unes molt precioses hores.

Vaig quedar el 37è classificat al Tarragonès, a alguns centenars de punts dels vint classificats, a qui felicito amb tota esportivitat. De tot se n’aprèn, tant dels errors com de la mala sort, i m’ho prenc com una experiència de cara a l’any que ve si, com crec que tots desitgem, es convoca una nova competició.

[Imatge: Vilaweb]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!