Colpit per la mort de Carme Junyent, completament inesperada. Se’ns en va una experta lingüista, una gran defensora del català, i sobretot una dona lliure que mai no es va plegar a modes, corrents o capelletes intel·lectuals. Més enllà de la seva expertesa en les llengües, particularment les minoritzades i les africanes, m’interessava la seva batalla amb el mal anomenat “llenguatge inclusiu” que ella, encertadament, qualificava de “comèdia” en tant que incorrecció gramatical, enfarfegament textual, ridiculesa comunicativa i ineficàcia feminista. Sempre d’acord amb ella en aquesta qüestió: vaig tenir el goig de sentir-la a Tarragona, tot presentant-hi el llibre Les dones (també) diem prou, que ella va coordinar i que tracta aquesta qüestió. Que reposi en pau. Serem fidels al seu exemple d’independència intel·lectual i de sentit comú.
[Imatge: racocatala.cat; foto Marc Barbacil]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!