Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

16 de març de 2023
0 comentaris

Torna la Queta

La presentació de la nova campanya per donar corda al català ha de ser saludada, abans de qualsevol consideració, com una notícia positiva. Després de mesos i més mesos de tota mena d’inputs descoratjadors sobre la situació de la llengua (i ja se’m perdonarà l’ús de l’anglicisme), la Generalitat es decideix, per fi, a passar a l’acció.  No és que no fes res: en el seu moment ja va presentar un pla amb 100 mesures, moltes de les quals ja s’han posat en marxa, segons afirma el propi govern. Caldria analitzar-les una per una per saber fins a quin punt són adequades, necessàries i efectives, el que és segur és que no han transcendit prou a l’opinió pública, ni tan sols a aquell sector més interessat o preocupat per la salut del català. No és el cas del retorn de la Queta (millor dit, de les Quetes), aquella simpàtica dentadura que en el seu dia va rellevar la també recordada Norma en la important tasca de recordar a la ciutadania que l’ús del català en qualsevol de les situacions de la vida quotidiana és imprescindible per a la seva supervivència.

Recordo quan es va presentar en societat la primera Queta, ara farà uns vint anys. En un acte públic al qual vaig assistir, algú del públic va manifestar les seves reticències a la campanya, titllant-la no sé si d’infantil, banal o frívola. L’orador li va respondre que encara que entenia la seva posició, considerava que la campanya protagonitzada per la dentadura saltironant era la millor de les possibles en aquells moments i amb aquesta idea em vaig quedar. Segueixo pensant igual: amb les Quetes (i amb la banda sonora que acompanya els anuncis que protagonitzaran) s’aconsegueix adreçar-se al públic infantil i juvenil, i s’identifica l’ús quotidià de la llengua amb conceptes positius, dos dels principals objectius que es persegueixen.

S’ha objectat el lema de la campanya (“provem-ho en català”) perquè convida a pensar, inconscientment, en una segona no volguda part (“i continuem en una altra llengua”, no fa falta dir quina). Hi estic d’acord, em recorda aquell eslogan de quan el PSOE estava en contra de l’OTAN (“d’entrada, no”, que alguns complementaven amb un “i de sortida, tampoc”), però crec que s’adequa a les actuals circumstàncies per les que travessa la llengua, sotmesa a una evident i preocupant reculada en els usos privats, l’educació, l’oferta cultural o els mitjans de comunicació. El simple suggeriment de “començar” en català una conversa, una consulta en una botiga o una petició a una oficina pública és un pas important perquè la interacció continuï en la mateixa llengua, amb les conseqüències favorables que això comporta tant per l’emissor com pel receptor.

Com amb la Norma, com amb la Queta, el missatge últim és sempre que el futur del català depèn dels usuaris (“depèn de tu”) i també de les entitats de la societat civil, que fan una magnífica tasca. D’acord, però trobem a faltar de les instàncies oficials, Generalitat, ajuntaments… una acció més decidida. El ciutadà i les entitats han de sentir-se més acompanyats i més protegits en les seves accions individuals i col·lectives en favor de la llengua i en els seus usos públics, comercials, culturals, acadèmics, judicials o de qualsevol índole. La notòria regressió de l’actual Govern de la Generalitat en termes nacionals no hauria d’afectar la defensa de la llengua (objecte d’un ampli consens polític fins fa quatre dies, per cert) perquè aquesta és el pilar fonamental de la raó de ser de Catalunya.

[Imatge: gencat.cat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!