Les aigües turbulentes

Pujant a l’autobús, la línia de l’aeroport a Tarragona. El conductor em pregunta, en castellà, on baixaré. Li contesto “Tarragona”, exagerant l’accent català i marcant bé les vocals neutres. Aquest detall ha bastat perquè ja em contesti en català. Fins i tot fent un “Samaranch” és possible posar un gra de sorra en favor de la normalització de la nostra llengua. Com se sap, o potser s’ha oblidat completament de la memòria col·lectiva, el llavors president del COI va anunciar i pronunciar el nom de la seu olímpica del 1982, Barcelona, a la catalana (la resta del discurs era en francès) i ho va fer de manera que es notava que ho feia a consciència. No és que li haguéssim d’agredir el gest, naturalment, però si aquell polític de trajectòria tan qüestionable com hàbil en la seva gestió va tenir tanta cura en pronunciar bé el nom de la nostra capital és que li devia donar molta importància. Doncs nosaltres, també.

[Imatge: lavanguardia.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!