Com que avui és el Dia Mundial de la Poesia, aquí en teniu una: Sento la mar endins, la mar blava, la mar tendra, la mar que ha dut la història i el català llenguatge a ma petita terra. Sento la mar endins, la mar de mes riberes de cristall, la mar que aixeca en
Lamentablemente, oĩ pasando peteĩ sa’i desapercibido hina ko ára , 21 jasykõi mba’e , ha’e pe ára kũ sy rehegua . Ha’e akue instituido rehe pe unesco 1999 ha pe razón fijarlo mba’e pe 21 jasykõi ha’e akue , akaru amomenda kuera peteĩha gua jasypo mba’e o pe 8 jasyapy, pe conmemoración peteĩ kuera mba’e japova/papyre kuera trágico
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la
Per una inexplicable raó, el text de l’apunt d’ahir 28 de desembre era del tot incomprensible més enllà del lore ipsum de les proves tipogràfiques. A veure si avui s’entén millor. Jo dic vacuna i després dormo molt tranquil. Queda clar? Sembla que una determinada facció de la intelligentsia lingüística ha apostat fort per l’ús habitual de vaccí a l’hora d’esmentar aquestes esperades
La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El
No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,
Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar
Amb quina facilitat entrem els catalans en polèmiques de vol gallinaci! Per què es tan difícil veure que són discussions que no porten enlloc, que no serveixen per solucionar cap problema i que, per contra, subministren valuós material a l’enemic? Em refereixo, naturalment, a la darrera batalleta sobre la presencia del castellà en una sèrie
Restaurant de Tarragona. Em dirigeixo a l’entrada, on hi ha la cambrera per dir-li d’entrar i dinar: (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella) … (jo) per menjar? (ella, rient i posant-se nerviosa, tot alhora) es que no le entiendo… (jo, aixecant bandera blanca) comer Que el personal d’un negoci de cara al públic no
La mort de Lluís Juste de Nin ha portat fugaçment a l’actualitat la Norma, el personatge protagonista de la primera campanya de normalització lingüística ideat i dibuixat per Juste. Pel que recordo (han passat trenta-cinc anyets pel cap baix), la Norma apareixia a la premsa en unes tires de tres o quatre vinyetes aconsellant, corregint
La il·lustració de l’apunt d’avui correspon a dues vinyetes de l’àlbum de Tintín El Temple del Sol i parla de malalties contagioses. No té res d’original citar ara aquest llibre, fa uns dies ja ho va fer un conegut periodista de TV3 (ara no recordo el nom) en una interessant sèrie sobre epidèmies de la història. El
“Posa’t-la, posa-l’hi. Espero haver posat bé els pronoms”. Així començava l’apunt d’ahir. Vint-i-quatre hores després, he de corregir-ho. És posa-te-la, posa-la-hi. L’alarma m’ha saltat amb l’article d’Albert Om de l’Ara d’avui, que em copia el títol, només que el d’ell està ben escrit. Un punt de suficiència em va dur a no comprovar-ne la correcció, quan tothom
Sorpresa. El DOGC no ha tardat ni vint-i-quatre hores a rectificar la incongruència lingüística que denunciava a l’apunt d’ahir (els treballadors i les treballadores s’havien de separar un metre i mig però no quedava clar si els integrants de cada un dels dos grups s’havien de separar o romandre ben juntets compartint virus). La rectificació
És increïble. Tenim prohibit passejar per zones obertes i poc transitades però en canvi un nombrós col·lectiu de persones es veuran obligades també avui dilluns a anar a treballar (traduït: fer ús del transport públic, potser canviar de població i restar moltes hores dins un habitacle de reduïdes dimensions amb més gent). Mentre l’ínclit gobierno de
El gran motiu d’indignació per a malalts de llengua, virgilis i hiperventilats diversos les darreres quaranta-vuit hores ha estat l’ús generalitzat del títol en castellà per referir-se a la flamant guanyadora de diversos Oscar, Parásitos. També aquest humil bloc, en el seu apunt d’ahir, optava per aquesta solució perquè creia, i no anava gens errat, que