Any nou, vici nou. Quan el meu interès per l’Apalabrados, l’Scrabble de tota la vida, començava a declinar (no hi ha afició que cent anys duri), apareix una nova distracció per a gaudi de les meves, i nostres, avorrides existències. Es diu Paraulògic i és un passatemps lingüístic que s’ha convertit en els pocs dies des
En ocasió de la manifestació de demà, esperem que molt concorreguda, en favor de l’escola en català, és el moment propici de fer algunes reflexions sobre el present (convuls) i el futur (preocupant) de la nostra llengua. La raó de ser de la convocatòria és la protesta pel que podríem anomenar “cas Canet”, en l’origen del
Bé doncs, el gran germà ha dictaminat definitivament que el 25% de l’horari escolar s’ha d’impartir en castellà. És un misteri arribar a saber per què un organisme judicial està en condicions de fixar ràtios o magnituds en principi reservades als tècnics de la matèria; també se’ns escapa als mortals endevinar quin és el criteri
Ahir es presentà a Tarragona Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. El llibre, que ja porta algunes setmanes com el més venut en català en la categoria de “no ficció”, ha aixecat polseguera. De fet la temàtica que planteja (el qüestionament del denominat llenguatge inclusiu o no discriminatori) ja fa temps que és objecte
L’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili fou el marc, ahir, de la taula rodona sobre l’ús del català, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Els intervinents, un autèntic luxe, com va destacar la presidenta Codines: el flamant secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el president de la Societat Catalana de Sociolingüística,
He anat a comprar préssecs i llimones a la fruiteria del costat de casa. Portava posada una samarreta amb la llegenda “Jo també enyoro els accents diacrítics”. La dependenta, una noia molt jove, no s’ha estat de comentar-me: doncs jo no sé si enyoro els accents diacrítics… Se li ha entès perfectament que no els
Noticia relevant en relación a las luengas catalana y aragonesa. Lo pasau chueves 29 de chulio lo gubierno d’Aragón va nombrar los primers miembros de l’Academia Aragonesa d’a Luenga. Esta entidat estió creyada lo 2013 per la lei d’uso, protección y promoción d’as luengas aragonesas, la que se va inventar lo lapao. Afortunadament, los suyos
I had never made a post in English, and I think it’s time to do it. It’s not a bad time because yesterday, in a rush, without much thought, I decided that from today I will fill some of my summer and retirement hours to learn English. I should have mastered it by training, but
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall
Molt decebut amb la sentència de la Cort Constitucional francesa que retalla la llei de llengües regionals. Semblava que obria una tímida obertura cap a una major consideració de les llengües minoritzades, ho havia aprovat l’Assemblée i a l’hora de la veritat, una mica com el nostre estatut, ha vingut una última instància judicial a
Supermercat número 1 (ahir): La caixera em parla en català abans, durant i després de dir-li jo res. Al marxar, em desitja un bon cap de setmana. Hi ha esperances. Supermercat número 2 (avui): (caixera) …es bolsa? (jo) sí, en porto, o no, no en necessito, no sé si m’ha dit tienes o quieres… (caixera) tienes, quieres… ho diem
Avui fa dos-cents anys del naixement de Charles Baudelaire. Una curta, intensa i desordenada vida, la del poeta simbolista considerat un precursor de la poesia del segle XX. Autor de boutades (o genialitats, depèn) com “la sexualitat és el lirisme de les masses”, “incapaç de suprimir l’amor, l’Església intentà desinfectar-lo com a mínim i creà el
Com que avui és el Dia Mundial de la Poesia, aquí en teniu una: Sento la mar endins, la mar blava, la mar tendra, la mar que ha dut la història i el català llenguatge a ma petita terra. Sento la mar endins, la mar de mes riberes de cristall, la mar que aixeca en
Lamentablemente, oĩ pasando peteĩ sa’i desapercibido hina ko ára , 21 jasykõi mba’e , ha’e pe ára kũ sy rehegua . Ha’e akue instituido rehe pe unesco 1999 ha pe razón fijarlo mba’e pe 21 jasykõi ha’e akue , akaru amomenda kuera peteĩha gua jasypo mba’e o pe 8 jasyapy, pe conmemoración peteĩ kuera mba’e japova/papyre kuera trágico
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la