L’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili fou el marc, ahir, de la taula rodona sobre l’ús del català, organitzada per Òmnium Cultural del Tarragonès. Els intervinents, un autèntic luxe, com va destacar la presidenta Codines: el flamant secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el president de la Societat Catalana de Sociolingüística,
He anat a comprar préssecs i llimones a la fruiteria del costat de casa. Portava posada una samarreta amb la llegenda “Jo també enyoro els accents diacrítics”. La dependenta, una noia molt jove, no s’ha estat de comentar-me: doncs jo no sé si enyoro els accents diacrítics… Se li ha entès perfectament que no els
Noticia relevant en relación a las luengas catalana y aragonesa. Lo pasau chueves 29 de chulio lo gubierno d’Aragón va nombrar los primers miembros de l’Academia Aragonesa d’a Luenga. Esta entidat estió creyada lo 2013 per la lei d’uso, protección y promoción d’as luengas aragonesas, la que se va inventar lo lapao. Afortunadament, los suyos
I had never made a post in English, and I think it’s time to do it. It’s not a bad time because yesterday, in a rush, without much thought, I decided that from today I will fill some of my summer and retirement hours to learn English. I should have mastered it by training, but
Era un home ja gran que anava de taula en taula repartint prospectes d’una mena d’església o ONG que es dedica a ajudar a drogodependents. En el moment d’oferir-me el paper, em començà a explicar el què feien i què es proposaven. Com era de témer, en castellà, però de seguida va tenir el detall
Molt decebut amb la sentència de la Cort Constitucional francesa que retalla la llei de llengües regionals. Semblava que obria una tímida obertura cap a una major consideració de les llengües minoritzades, ho havia aprovat l’Assemblée i a l’hora de la veritat, una mica com el nostre estatut, ha vingut una última instància judicial a
Supermercat número 1 (ahir): La caixera em parla en català abans, durant i després de dir-li jo res. Al marxar, em desitja un bon cap de setmana. Hi ha esperances. Supermercat número 2 (avui): (caixera) …es bolsa? (jo) sí, en porto, o no, no en necessito, no sé si m’ha dit tienes o quieres… (caixera) tienes, quieres… ho diem
Avui fa dos-cents anys del naixement de Charles Baudelaire. Una curta, intensa i desordenada vida, la del poeta simbolista considerat un precursor de la poesia del segle XX. Autor de boutades (o genialitats, depèn) com “la sexualitat és el lirisme de les masses”, “incapaç de suprimir l’amor, l’Església intentà desinfectar-lo com a mínim i creà el
Com que avui és el Dia Mundial de la Poesia, aquí en teniu una: Sento la mar endins, la mar blava, la mar tendra, la mar que ha dut la història i el català llenguatge a ma petita terra. Sento la mar endins, la mar de mes riberes de cristall, la mar que aixeca en
Lamentablemente, oĩ pasando peteĩ sa’i desapercibido hina ko ára , 21 jasykõi mba’e , ha’e pe ára kũ sy rehegua . Ha’e akue instituido rehe pe unesco 1999 ha pe razón fijarlo mba’e pe 21 jasykõi ha’e akue , akaru amomenda kuera peteĩha gua jasypo mba’e o pe 8 jasyapy, pe conmemoración peteĩ kuera mba’e japova/papyre kuera trágico
A cal barber (castellanoparlant que entén perfectament el català), sostenint una anodina conversa de circumstàncies: Ell: qué, ¿Cómo va todo? Jo: quin fred, no? Ell: a ver cuando se acaba todo esto Jo: la neu o el covid? Ell: ¿cómo? Jo: el fred i la nevada o el covid? Ell: no te entiendo… Jo (instintivament): ¿la
Per una inexplicable raó, el text de l’apunt d’ahir 28 de desembre era del tot incomprensible més enllà del lore ipsum de les proves tipogràfiques. A veure si avui s’entén millor. Jo dic vacuna i després dormo molt tranquil. Queda clar? Sembla que una determinada facció de la intelligentsia lingüística ha apostat fort per l’ús habitual de vaccí a l’hora d’esmentar aquestes esperades
La bústia de casa em reservava una sorpresa: un sobre de la Plataforma per la Llengua i, en el seu interior, una mascareta de l’entitat, obsequi per haver contribuït a una de les campanyes que promou. Concretament, la promoció del català entre el jovent d’Eivissa, territori especialment problemàtic per a la nostra dissortada llengua. El
No sóc gens amic d’aquest tipus de gent de tarannà pessimista o derrotista en matèria de llengua (catalana, òbviament), que sembla que en el fons trobin un mòrbid plaer en constatar que a la nostra manera de parlar li queda ben poc per criar malves. Però faig una excepció amb la persona de Carme Junyent,
Són dos volums de Lluís Orriols i Monset: La contribució d’Osona a la llengua catalana, editats per Curial. Orriols, empresari de professió i historiador i lingüista d’afició, va néixer a Vic dos mesos abans que la meva mare, també vigatana, la qual cosa explica que els dos llibres hagin acabat a les meves mans. Segons va declarar