Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

23 d'octubre de 2021
2 comentaris

Les dones (també) diuen prou

Ahir es presentà a Tarragona Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. El llibre, que ja porta algunes setmanes com el més venut en català en la categoria de “no ficció”, ha aixecat polseguera. De fet la temàtica que planteja (el qüestionament del denominat llenguatge inclusiu o no discriminatori) ja fa temps que és objecte de polèmiques i discussions tant entre lingüistes com entre els que no ho són, seguint la catalaníssima tendència a considerar-se expert en qualsevol tema. Una de les lingüistes expertes (aquesta sí) que va decidir dir prou! a les manipulacions de la gramàtica fou Carme Junyent, que és precisament la impulsora i coordinadora de l’obra i que ahir fou una de les intervinents en l’acte, celebrat als Serveis Territorials de Cultura.

El llibre és un recull de 70 articles, tots de similar extensió, que apleguen el posicionament d’altres 70 dones en relació a la proposta, justificació o fins i tot imposició de determinades polítiques lingüístiques en diversos àmbits públics que, sota el pretext d’eliminar la invisibilització femenina, esguerren l’estructura gramatical de la nostra llengua amb el resultat de textos confusos, incoherents o de lectura dificultosa. El desdoblament sistemàtic, el genèric femení, la introducció d’un nou gènere neutre o l’abús de solucions com l’adjectivació de persones o de col·lectius (l’alumnat) són de sobres coneguts de tots i, per evitar la seva normalització o com a mínim qüestionar-la, sorgeix la iniciativa de Carme Junyent en forma de llibre. En l’acte d’ahir, Junyent va explicar la gènesi del volum i el més colpidor de tot és que, ja se sap prou bé, moltes de les especialistes convidades a col·laborar-hi (bàsicament professores, escriptores i responsables de serveis lingüístics) van declinar fer-ho, per evitar-se problemes o represàlies. Així estan les coses en determinats àmbits acadèmics o administratius. Junyent va arribar a parlar de “policia política”. Si és veritat, la publicació del llibre és tot un encert, i el seu èxit de vendes, tot un motiu de celebració.

L’acte tingué altres tres intervinents, entre elles Aida Roca, coneguda en la generació posterior a la meva com la youtuber La Filòloga de Guàrdia, que es va encarregar d’esmenar parcialment la plana a Junyent (després d’agrair entusiàsticament poder compartir taula amb una autoritat com ella). La cosa és que admeté que, encara que ella no ho fes servir, no li importava la fórmula del femení genèric (la de la CUP, per entendre’ns) perquè era una manera popular de rebel·lar-se, precisament, contra tantes imposicions sorgides d’obscurs despatxos. Rebé una llarga ovació, vull creure que no per aquesta afirmació sinó perquè la seva joventut, claredat d’idees i domini de les noves tecnologies representen un esperançador futur per a la nostra llengua.

Entre les intervencions del públic, destaco les de dos pesos pesants de la intelligentia tarragonina, els dos (ai!) homes. L’escriptor Joan Cavallé digué que la manera de provar l’artificialitat de totes aquestes fórmules gramaticals consisteix en aplicar-les a l’àmbit creatiu literari i, específicament, a la poesia: són inviables. El professor de la URV, Jordi Ginebra, es lamentà de la gran inseguretat que pateix cada vegada que ha d’adreçar-se a algú per por de ferir susceptibilitats, i ho va posar en relació amb la correcció política que ha envaït la societat. Va explicar els dubtes que se li plantegen a l’hora de treballar en classe algun text de la Renaixença (contrari als moros medievals, com correspon a l’historicisme d’aquell període literari), per por d’ofendre algú. Ja a la sortida de l’acte, ell i jo vam convenir en la idea, ara desgraciadament combatuda, que la literatura, l’art, el cinema, qualsevol mostra artística o creativa, s’ha de contextualitzar en el moment en què va sorgir i, lluny de prohibir-les o censurar-les, cal exhibir-les perquè les persones, que se suposa que som prou madurs, siguem crítics, reflexionem i prenguem consciència dels problemes i injustícies socials actuals.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!