BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Però anem a pams: després de la pluja insistent de dissabte, i per molt que les previsions eren bones per diumenge, temia el pitjor, que el meu retorn hagués d’esperar encara una setmana més.   Això seria com si a un pobre nàufrag  que hagués estat dos anys en una illa deserta, després d’ ensenyar-li  una sel.lecció d’universitàries despullades només amb el filet del tanga, l’haguessin fet esperar encara una setmana.  Però finalment, el dia va ser magnífic, i els nostres corriols en força més bon estat del que era previsible, només l’excepció d’alguna molesta arrel mullada, i d’una riera plena a vessar però perfectament evitable si haguéssim volgut (però es clar, no hauria estat tan divertit).Trobada a l’ hora habitual on ens apareix el Sr. Cid amb un somriure d’orella a orella, i és que ens apareix amb la flamant stumjumper d’encara no vuit quilos i mig, que si em pregunteu si preferiria les universitàries amb tanga anteriorment mencionades, o aquesta reina, no se pas que triaria.  En fi, que em desvio, ens posem a pedalar, en Gio estrena la seva nova càmera tot fent un parell de fotos a l’excepcional estat de la riera d’ Argentona i de pas fem la nostra primera i matinal remullada de peus. És estrany, però avui no es veu l’ habitual corrua de ciclistes amb forros polars, bufs i guants d’esquiador (si us plau, ciclistes de catalunya, no us tapeu tan que feu patir!). De fet, just comencem a pujar ens traiem la poca roba extra que portem, en el que serà la bestreta d’un dia esplèndid ideal per fer el nostre esport.  En Jordi ens proposa  ensenyar-nos  un nou corriol que ens durà prop de can Navas fins quasi al punt que ens permet enllaçar amb la pujada al pla de l’espinal. El nou corriol, com era d’esperar del tarannà del nostre il·lustre guia, era dels que m’agraden, divertit, amb revolts, maco i exigent tècnicament però gens cafre.  Un cop arribem al pla de l’espinal, foto i decidim arribar-nos a Sant Carles per esmorzar, per un corriol paral·lel a la pista, al ritme ràpid que marca l’Anscaring però no suficient per deixar-me enrere (a veure si entrenem més tio!)  Ens oblidem del pobre Gio que s’ ha quedat fent una foto i ja no el trobarem fins al restaurant, quins amics.

La tornada, com es veu que durant la primera part no havíem caminat gens amb la bici a coll, i això ja se sap, no pot ser, no fos cas,  ho compensem pujant per un corriol cafre que ens duu a la torrassa del Moro, baixem pels Misser, on jo tindré una caiguda d’ allò més ridícula, i un cop a Dosrius fem el corriol pata-negra que ens evita un bon tros de la riera. Un cop hi som, ens plantegem tornar per la carretera per no pillar la rierada, però per sort, la majoria de la colla son  una panda d’ integristes de la BTT mal parits,  que ens obliguen als pocs assenyats de la colla a baixar per la riera, i probablement haurà estat un dels moments més divertits amb temps, no sempre es te l’ oportunitat de fer una bici-banyada amb aigua marró que baixa de ves a saber on.  En aquestes que el Marcel te una petita caiguda que el fa mullar-se fins la cintura, i ja posats decideix fer la banyada complerta. L’ imatge del cap del Marcel sobresortint de l’ aigua marró és impagable (tio, que tens tres criatures!).  En el tram d’ abans d’ Argentona intentem ajudar sense èxit a un pobre tonto que se li ha quedat el cotxe, dona i criatures embarrancat enmig de la riera, i finalment arribem a Mataró tots bruts però amb un somriure d’ orella a orella.

Corriolaires: Jordi C, Jordi T, Pep F., Anscaring N. Giovanni L., Marcel T., Adrià T., Manel Q., Rafa ‘NC, Valenti T., Marti M.

Les fotos d’en Giovanni: cliqueu aquí.