BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan Lladó

Hem tornat amb la cua entre potes. Sabíem de bell antuvi que no tindríem el millor temps, però poc ens esperàvem que havíem de fugir com esperitats. Ho dic amb aquesta recança perquè no ho tenim pas fàcil aquest any d’aconseguir neu en condicions. Hem de fer un esforç extra en quilometratge i en negociacions familiars. Però què hi farem, amb el temps (la meteo) no hi podem pas lluitar.

Així va anar:
Fem nit al cobert de la baluerna del Plan de Senarta. Quan ens llevem, el cel és ben clar. Aquest fet reconforta, anima i motiva. Em costa de sortir del sac: hi he dormit bé i hi estic a gust. L’Albert ja és llevat i es comença a preparar. Seguim la iniciativa. Convé no anar massa tard car la neu en aquestes dates es transforma molt d’hora.

Havent-nos vestit, esmorzem i preparem les motxilles. Carreguem aigua i seguim la carretera fins el trencall de l’Hospital. No podem seguir més amunt perquè hi han deixat uns blocs de neu, suposem que per prevenció i evitar les esllavissades de roca. Sembla que els que anem a peu no tindrem cap mena de perill. Aparquem arran mateix de la carretera.

Mentre ens calcem les botes -per cert, l’Albert n’estrena-, arriba un cotxe amb un parell d’esquiadors que ens pregunten, tot tafaners, on anem. Després d’un petit canvi d’impressions, ens demanen si es poden afegir al grup. Per nosaltres cap problema. Ens presentem. En Josep i en Jesús són de Gombrèn. Carreguem els esquís a la motxilla i caminem un parell o tres quilòmetres fins al final de l’asfalt tot fent-nos coneixença .

En començar l’ascenció hem de fer un flanqueig entre el bosc per arribar al bell mig de la vall. Se’ns fa difícil. La ressenya que portem no és gaire precisa, tant les fites com els senyals han desaparegut i ens enfilem massa. De dalt estant, veiem clarament que hem errat i hem d’anar perdent alçada progressivament.

Ja dins la nostra ruta, anem guanyant alçada amb llargs trams força planers fins situar-nos sota mateix de la Forca de Remuñe, al fons de la vall. En enfilar les primeres pales se’ns fan pans a les pells. El cel s’ha anat encapotant. En arribar en un replà sota el Portal de Remuñe, sobre els 2.700 m., decidim de fer un moç. Per la vessant nord van apareixent uns núvols amenaçadors i van enfosquint l’ambient. Cauen algunes volves.

Suggereixo, en vista de la boira que baixa, d’equipar-nos i fer el descens en condicions mínimes. Fa força vent. Potser per això fem el contrari: hom decideix d’arribar fins el coll a veure què passa. Anem pujant. La tempesta comença d’agitar-se, les volves s’han engruixit i el vent ja pica. Hem de córrer per treure pells i preparar-nos pel descens. La visibilitat és mínima. Anem baixant sense gaudir per les pales més dretes. Potser en algun petit tram. En arribar al fons de la
vall, on hi ha poca pendent i la neu és molt humida, hem de remar. El vent m’ha fet venir un mal de cap migranyós. Hem deixat enrere els de Gombrèn. Un d’ells, en Jesús, no baixa massa alegre. Suposem que té nivell d’esquí de supervivència. A l’Albert li fan mal les botes a la zona de la carena.

Quan arribem al bosc, ens encigalem i hem de travessar el riu a peu. Arribem tot seguit a la carretera i xinu-xano cap al cotxe. Quin royo de picu! A l’altre vessant de la vall, sobre el camí que porta a l’Hospital des d’els Baños, sentim un fort i alhora pregon tro. Als primers instants no veiem la causa però, tot seguit, s’aixeca una fumarada de pols. Quan som una mica més avall, veiem amb claredat l’efecte: una gran faixa de pedra s’ha desprès de la muntanya. Glups!

Mentre ens canviem -ja sabem perquè li feien mal les botes al Mamalló- arriben els de Gombrèn. Hem de córrer per recollir els estris que tenim tot escampats per terra, ha començat a ploure. Ens acomiadem del ripollesos i els donem l’adreça del blog perquè puguin veure i descarregar les fotos.

A Benàs, com aquell qui diu, ens han tancat la porta de la botiga d’esports al nassos. Doncs no ens hi quedem, apa. Anem a dinar a Graus. Al terra i sota la porxada de la restaurada plaça ens acabem els entrepans. Avui no ens hem guanyat un dinar a taula. Buaaaaah!!!