Per Joan Lladó
Fins fa relativament poc temps, de la colla que anéssim assíduament amb bici de carretera no hi havia ningú, tret de l’Avi, i en Logístic, pels triatlons. Jo l’agafava per entrenar els dies previs d’una cursa llarga o per anar de vacances. I això és tot. Fa cosa d’un any, el Nét de la Trini i l’Ànima de Càntir van adquirir les seves flamants bicis per fer alguna escapada. Algun migdia havíem sortit amb en
Prosciutto i l’Anscari. D’aquesta manera va restar la situació fins l’agost passat. No sé si el Tour a principis de juliol ens va magnetitzar, però a les vacances de l’agost hi hagué força activitat de carretera: al Màster li van deixar una bici i va fer de les seves pel Pirineu central durant les seves vacances fent alguns dels mítics ports, jo no em vaig quedar curt pel País Basc i la Rioja, allí hi ha molta tralla per gastar. Just tornat a Mataró, el Tete, el Senyor i l’Ànima de Càntir m’engrescaren per pujar al Turó de l’Home per carretera. Doncs, bé. cap allà anàrem. El Tete i el Senyor ho feren amb les bicis de muntanya.
Al cap de dos dies, el Màster i jo ens plantem al Pirineu, a la Cerdanya i l’Arieja, per fer dos dies de carretera d’alta qualitat. En quedem meravellats. I la nostra eufòria l’escampem a la colla. Comencem a buscar informació per comprar bicis d’ocasió o ofertes de noves. Trobem algunes webs interessants sobre cicloturisme i sobretot webs de gent que s’especialitza en pujar grans i duríssims ports de muntanya. La revista Pedalier m’encomana encara més les ganes de carretera.
A l’octubre, el Màster pilla una bona màquina de segona mà, com si fos nova. Si no vaig errat, la vam anar a estrenar un dissabte havent dinat que plovia. L’endemà, vuit de novembre, vaig anar a buscar la meva a La Pobla de Lillet. L’havia trobada a través de la web Cicloturisme Català. Aprofitant l’avinentesa i per fer temps fins que ens trobàrem amb el venedor, vaig pujar el Coll de la Creueta amb la vella i me’n vaig cap a casa més content que un gínjol.
L’estreno el dimarts 17 pujant a l’Esmeralda. Bona suada i molts bones sensacions que em transmet la nova estimada. Repetim la mateixa ruta el diumenge amb en Martí. Fa pocs dies, el Senyor ha adquirit la seva i ja l’ha estranada, però sol. El Mamalló la busca d’ocasió per internet, en té ganes; el Maestro, indecís, fent la puta i la ramoneta, està al caure; la Flor ha comprat la de l’Anscari però encara l’ha d’estrenar; l’Home no tant senzill també està frisós, encara no sap què ha de comprar, però té clar que vol anar a Pirineu. En Prosciutto encara no s’ha pronunciat, com tampoc, en Formiga, ni en Manel, ni en Ken, ni el Magre, ni la Pantera Rosa, ni el Tete, ni tampoc en Ventús-Ubuntu (no és subsaharià). I crec i espero que si fem alguna sortida de grup, s’hi afegirà lo Pelat.
Nois, està claríssim que entrem en una nova i apassionant modalitat de fer bici i que per les preferències que tenim com a grup, tenim al davant grans reptes (com el de la foto).
Som-hi doncs.
En Pistons.
Entreu als següents webs i aneu-vos preparant (algunes són al menú d’enllaços):
http://cicloturismecatala.mforos.com/
http://www.rutesdeciclisme.com/
http://www.altimetrias.net/
http://ports.tk/
http://www.ramacabici.com/index.htm
