UN FRAU A LA LLENGUA
La primera presa de pel no va ser la bona, ja que Junts per qüestions tàctiques i veient les reaccions va retirar el suport, però ara els quatre partits ens presenten la bona, aquella que ens diran que salva el català i nomes es una cortina de fum, amb l’afegit que ara ens hi juguem la nostra llengua.
Quan Rufian al Congreso ens va dir tot cofoi que la Llei Celaa era una assegurança pel català, i tots sabem com ha acabat la cosa, ara en veiem la versió 2.0 amb la sentència del 25% de castellà a les nostres aules i un decret per modificar la llei de Política lingüística que ens diuen es la salvació i tots veiem que simplement es una nova cortina de fum per conservar les cadires autonòmiques a canvi d’afeblir la nostra llengua.
Ha semblat que el consens era més important que el contingut i això no es cert, el consens es important si les postures i acords son acceptats i vàlids per tot, si no es així i els objectius no es compleixen els consensos son buits de contingut. De fet aquest acord veiem en formen part Socialistes i Comuns. Especialment els primers ja podem intuir que el partit de la repressió, del 155 i contra el dret a decidir de la ciutadania no signarà res que blindi el català, cal ser molt cínic per fer creure el contrari. De fet aquest acord dona una estocada al català i ja ha estat advertit pels Tribunals que no serviria per esquivar la sentència i el mateix Govern espanyol ha dit que s’havia de complir. Per tant es paper mullat i ho saben perfectament.
De totes maneres, no acaba aquí la hipocresia, ja que el contingut es interpretat diferent per les quatre formacions (Esquerra, Junts, PSC, Comuns), i quan això passa en una llei, vol dir que es poc clara o que simplement es fum. Alhora trenca la immersió ja que posa el castellà com a llengua curricular o dit d’un altra manera vehicular i això no havia passat mai. Apart de la reacció positiva incomprensible d’Òmnium, la resta d’actors i sindicats en son contraris i queda en el paper d’un acord polític simplement. Apart es posa el qualificatiu de normal pel català en la llengua emprada, no vol dir de cap manera que sigui única, ni blindada i per tant obre la porta al castellà en el mateix paper.
Tota una declaració d’intencions on els nostres teorics partits s’han venut la nostra llengua per fer veure que no obeeixen el que acaten totalment. Un nou frau en aquest cas amb la nostra llengua i que ja traspassa totes les linies vermelles que una societat hauria de permetre.