PALESTINA 1 CATALUNYA 0
Aquest seria el resultat des de la perspectiva del Govern espanyol. Uns nous focs d’artifici amb un reconeixement estatal estètic i que ha provocat un nou incident i un joc de contradiccions dins aquesta democràcia de baix nivell espanyola amb diferent forma de medir les coses.
Efectivament, aquest anunci que el 28 de maig hi haurà reconeixement, no deixa de ser una nova astracanada del President Espanyol per desviar l’atenció sobre la seva precaria situació per mantenir el seu Govern. Entenc que no hi ha cap necessitat i no cumpleix cap requisit per fer-ho. Una cosa es mantenir i creure que la solució ideal per resoldre el conflicte siguin 2 estats independents i acordat i un altre és aquest pas, amb un Estat com el Palestí amb el comandament d’un grup terrorista com Hamas que ha fet i fa atrocitats com les que tots coneixem i que no seria la millor carta de presentació davant el món per demanar res.
Per altra banda el posicionament de diversos sectors criticant el genocidi d’Israel però oblidant tots els crims comesos des de l’altre costat, es una mostra més del cinisme que es la base d’algunes demcoràcies. Concretament Espanya ha seguit aquest corrent, amb un currículum que diu que no han acceptat la voluntat popular de Catalunya amb una mobilització ciutadana continua, majoritària, una majoria parlamentaria solida, una petició esgotant totes les possibilitats per fer-ho possible mitjançant una via legal espanyola i finalment un referèndum sota la violència policial espanyola amb una majoria molt gran del si i una participació molt important que Espanya ja sabem com ha tractat.
Per tant ens trobem que Palestina si i Catalunya no, en una nova mostra de debilitat democràtica i lluita d’interessos que res tenen a veure amb solucions per la pau mundial i amb el reconeixement dels drets d’una societat.
Hem vist que una diputada del Parlament israelià a presentat una carta demanat a l’Estat que reconegui tots els territoris que volen i tenen dret a l’autodeterminació i que son sistemàticament callats pels Estats europeus, com son Catalunya o el País Basc per exemple en el cas d’Espanya. Segur que aquí es posaran les mans al cap, però seguiran amb el cinisme del diferent tracte i diferents condicions quan els interessos ho requereixin.
Com deia Palestina 1 Catalunya O.