Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

16 de juny de 2024
0 comentaris

Altres veus: “La patria perdida” / “Lost Country”, de Vladimir Perišić

Belgrad, 1996. L’Stefan té 15 anys. Després de la victòria del partit de l’oposició a les eleccions, el Partit Socialista de Milošević en falsifica els resultats. Quan el partit decideix anul·lar la votació, el país entra en un període turbulent. La mare de l’Stefan, Marklena, és la portaveu del partit. A causa de l’amor que sent per la seva mare, l’Stefan no pot acceptar que el seu millor amic, en Milan, li digui que la seva mateixa mare està involucrada en el frau electoral. Esclaten les protestes al carrer: Aquesta és la sinopsi de “La patria perdida” / “Lost Country“, el film de Vladimir Perišić, que l’ha coescrit amb Alice Winocour i que, presentada a la Setmana de la Crítica de Canes 2023, hi va guanyar el premi Prix Fondation Louis Roederer de la Révélation (per a l’actor jove Jovan Ginić).

Amb Jasna Đuričić, Marija Škaričić, Jovan Ginić, Boris Isaković.

Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.

Reacció a la projecció del film a la Setmana de la Crítica de Canes.

Jaime Pena, a l’article per a ‘Caimán’: (..) “Lost Country” és el segon llargmetratge de Perišić, que portava sense rodar des del 2009. A la presentació de la pel·lícula va explicar que aquesta nova pel·lícula explicava d’alguna manera la seva travessia del desert. Efectivament, Stefan es veu abocat a travessar una terra de ningú, un desert del qual no en sortirà indemne. És Perišić qui estreny el camí del seu protagonista quan li va tancant totes les portes en impossibilitar el diàleg amb la mare o els amics. Tot el que sabem de Stefan ho desconeixem dels personatges secundaris, simples estereotips, també aquesta noia, un simple clixé, de la qual s’enamora i de la qual tampoc sabem quina és la seva veritable funció dramàtica. Calculada al mil·límetre, fins a aquest ambivalent últim pla que ens deixa escoltar en off un so, “Lost Country” és una pel·lícula tan correcta com escassa de vol, una pel·lícula de laboratori que un té la sensació haver vist mil vegades, a Espanya o a Llatinoamèrica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!