LA LLISTA CIVICA
La proposta de l’ANC sobre la Llista Civica de cara a les Eleccions de la Generalitat de Catalunya, és una opció que necessita del suport majoritàri de la societat i que bona part d’ella deixi els seus carnets de militants o simpatitzants de partit al calaix encara que sigui per un sol cop.
Donada la perspectiva del Govern actual i la deriva dels nostres partits clarament en direcció contrària a la independència i fent el joc clarament a un autonomisme sense límits amb col·laboració total amb l’Estat que precissament ens envia com a recepta la repressió, la fractura amb la societat i sobretot els votants d’aquestes formacions ha de ser cada cop més gran i profund. De fet com veiem ja no nomes és la independència, un tema tant cabdal com la llengua tampoc no son capaços de defensar-lo i encara molt menys els drets i la sobirania del mateix Parlament i diputats, com hem vist trepitjats diversos cops sense resposta.
Davant aquest desori, la meva decisió era fins ara el vot nul a les properes eleccions i esperant fos massiu per deixar-los en evidència, i com a càstig amb l’únic llenguatge que entenen, la retirada del vot i la victòria anècdotica del bloc nacionalment espanyol amb el PSC al capdavant com a conseqüència. De totes maneres hi ha una alternativa que de fet nomes pot impulsar l’ANC un cop superada l’època de pandèmia i amb prou capacitat de mobilització, com es l’Assamblea, que ha de marcar la culminació del procés com a fita i una llista on aquest sigui l’objectiu i on les patums de la societat civil han de tornar a fer un servei per la causa i fugir de les teranyines dels nostres partits que si es veuen amenaçats ja sabem que faran el possible per foragitar l’invent, desacreditar-lo i coaccionar part de la societat amb un xantatge emocional que en el cas dels que viuen dels càrrecs dels partits es pot entendre, però amb els simples simpatitzants no es pot comprendre, a no ser que per ells sigui més important el partit que el país i en aquest cas la llibertat del mateix.
Una llista clara i fugint de l’autonomisme, per prendre una decisió clara i amb la ma oberta als partits, que no vol dir deixar que prenguin les regnes per no caure un altre cop al parany de les seves cadires autonomistes. Una llista com un Junts pel Sí amb nomes els independents i amb una societat al darrera per donar el pas i conscient del que suposa amb un Estat com Espanya al davant. Evidentment si aquest risc no s’asumeix ja no val la pena intentar res mai més.
Cal aprendre de les lliçons rebudes i sobretot assumir les dificultats que no es poden disfressar i aquest cop no enganyant la gent. Una nova opció.