ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CULPABILITAT

Escoltem sovint de la gent més gran acusar als joves i tractar-los gairebé com a delinquents i amb tota la responsabilitat sobre el COVID i la seva nova onada que ha fet prendre mesures marxa enrere per frenar el seu gran augment.

Evidentment, les imatges dels mitjans mostrant les reunions a les platges amb alcohol pel mig, els festivals plens, les festes al carrer repetidament fan que sobre una part de la població la idea agafi forma desmesuradament sense anar més enllà.

De totes maneres, es evident que hi ha joves irresponsables, els que per la seva edat surten més i per tant es veuen més, de la mateixa manera que hi ha gent més adulta irresponsable que passa mes desapercebuda. Si anem al fons de la qüestió qui ha permès els festivals multitudinaris a l’estiu, qui ha deixat de vigilar les platges i permès reunions grans, qui ha obert la mobilitat total, qui ha deixat la mascareta com element a retirar en espais oberts, qui ha obert l’oci nocturn amb unes mesures totalment impossibles de complir, qui ha incentivat que els turistes puguin venir, i que nomes no ho han fet en massa per les recomanacions dels seus Estats d’origen, i així una llarga llista de mesures de desescalada que apunta directament al nostre Govern i a Madrid per la part que li toca. Ells i no cap altre han decidit que es pot fer i que no es pot fer, ells i ningú més han prioritzat la part econòmica a la part de salut, ells i ningú més han pres mesures a l’esquena dels epidemiòlegs prioritzant els vots i la imatge per damunt de tot.

Per tant, deixant de banda que irresponsables en una societat sempre n’hi haurà, amb aquesta situació i en qualsevol altra. El gran culpable son els nostres Governs, ells han pres mesures molts cops amb contradicció entre elles i ara ens han venut que amb la vacunació ja tot s’havia acabat, i la veritat es que en aquest cas el mentrestant si que es molt important, ja que la vacunació avança, però ha d’arribar a uns nivells elevats per ser efectiva en tot el grup, cosa que no vol dir deixar de ser responsable i prendre unes mesures fins que tot això estigui sota un control.

Una desescalada, que ara es veu massa ràpida, i nomes feta per la temporada estival en un país que malauradament viu en bona part del turisme i que no ha pogut compensar a tota aquella part de la societat que ha hagut de tancar els seus negocis com si han fet altres Estats.

Per tant, la culpabilitat no es pot desviar.

  1. Vivim en un sistema que defensa l’individualisme a ultrança: només cal recordar el famós “mantra” que diu que els pobres són els culpables de ser-ho perquè són uns ganduls. Ara bé, no recordo mai en tota ma vida una campanya orquestrada de culpabilització tan salvatge com la desfermada amb aquesta paranoia. I després ens estranyarem que les depressions i malalties mentals es multipliquin!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.