ELS 9 DE LLEDONERS
Aquest cas tant vergonyós resumeix molt bé on han anat a parar els nostres partits i les institucions que representen. Es evident que jugar a dues bandes sempre te un límit i aquest ja fa temps que ha acabat per la nostra partitocracia catalana.
El judici d’unes persones que simplement defensaven la idea d’impedir que els nostres representants polítics empresonats per una farsa de judici espanyol acabessin a les nostres propies presons i que amb unes declaracions de diferents mossos han acabat davant el jutge, acusats per la mateixa Generalitat que teoricament defensaven al carrer, igual que ho vam fer el dia 1 d’octubre amb les urnes davant les forces policials espanyoles.
Aquets fets tant denigrants, no crec ajudin a entendre internacionalment la nostra causa, com tampoc la docilitat i col·laboració dels nostres partits participant a les institucions espanyoles com si no hagués passat res i algun encara volen vendre el seu suport com a necessari per salvar la nostra llengua, quan saben perfectament que Espanya mai la defensarà, i que qualsevol acord serà incomplert com ha passat sempre. Cal ser molt miserable per intentar enganyar a la ciutadania d’aquesta manera tant barroera, volent fer creure un altre cop que l’Estat canviarà i de cop es transformarà en democràtic per art de màgia quan les seves estructures corruptes provenen del franquisme i com hem vist recentment a la parodia de reforma del TC, res més lluny d’un standar democràtic europeu.
Tornant al judici i aquest doble joc, aquest ja el vam veure amb el President Torra quan per un costat encoratjava la gent a sortir al carrer i per l’altra eren reprimits per les forces policials i judicials. Ara, amb la deriva del partit republicà i la seva farsa de defensa de la independència, continuem veient com cap pas endavant per fer efectiu allò que va quedar a les portes i si un retorn a l’autonomisme descarnat i les quotes de poder amb una cap de vernís per desviar l’atenció francament intolerable.
La solució com sempre i crec que ha quedat constatat desprès de tot el viscut, es que el poble te la clau, si es capaç de deslliurar-se de les el·lits i d’uns representants del sistema que ja hem comprovat quina es la seva direcció. Aquella frase que nomes el poble salva el poble, crec que ha pres més valor que mai i es la manera de poder culminar allò que mai havia d’haver fet passos enrere i arribar a espectacles tant mesquins com el judici als 9 de lledoners.