EL PAPER DE CADA ACTOR
En aquesta sèrie, cada actor fa el seu paper i normalment el gir argumental no canvia. El PSOE fa de PSOE i els partits catalans teoricament independentistes fan d’això, de fer de la teòrica la seva forma d’interpretar la realitat i d’aconseguir nous papers amb el mateix final.
El ministre Bolaños ahir tancava la porta a les esmenes de Junts i ERC per incloure el Tsunami el els CDR a l’amnistia amb l’argument que els delictes greus han d’estar exceptuats. Aquests fets deixen via lliure als jutges espanyols i segons el ministre avalen la legalitat constitucional de la llei. De fet l’informe dels lletrats del Congrés posa en dubte la constitucionalitat i apunta a reformar la Carta Magna per fer-la possible. Sigui com sigui el Tsunami Democràtic, els CDR, el President Puigdemont o Marta Rovira no sembla entraran en aquesta llei i la burla ja comença a ser monumental.
De fet, quan les negociacions per la investidura de Sanchez es van allargar tant i ens deien que la llei d’Amnistia era el debat permanent i que havien aconseguit finalment donar totes les garanties per fer-la possible i donar el vot positiu, ara veiem com era mentida ja que aquests punts tant importants van quedar sense negre sobre blanc i ara vetats pel PSOE com si res. Cada cop veiem com l’abast de la llei és més feble, i si finalment va endavant es pot quedar més gent fora de la mateixa que dins, tota una burla consentida i aprovada pels partits catalans i el seu soci del 155.
Bolaños s’excusa amb la justicia i el fet que els delictes greus han de quedar fora. Suposo que en l’Amnistia més famosa espanyola, com és la del franquisme no la deu contemplar igual i els assassins i torturadors del règim eren uns aprenents comparats amb els CDR i el Tsunàmic, ja se sap que uns contenidors cremats son molt més greus que la vida de les persones.
Crec que el President Puigdemont per exemple no entrarà en aquesta llei i la seva situació seguirà igual, cosa que potser li farà veure la seva errada estratègica, la primera ja va ser la República dels 8 segons i una oportunitat donada a les escombraries, la segona declaració sense efecte amb tota la gent apunt i ara donant aire als del 155 com veiem finalment a canvi de res i aprovant decrets amb un teatre que ja ningú es creu.
El paper dels partits catalans, es d’actors dolents de sèrie B, però segueixen la seva carrera artística com si res.