EL FEIXISME ES FEIXISME
Les declaracions de Felipe González sobre l’equiparació de l’independentisme i el Trumpisme se sumen a les dels Populars, Ciudadanos, Vox i Comuns com no podia ser d’altra manera, igual que el rebuig de la comparació d’Iglesias sobre l’exili del President Puigdemont i dels republicans a la Guerra Civil.
Aznar va ser el primer desprès de l’assalt al Capitoli en fer comparacions i com veiem tots s’han apuntat al carro dient que el mètode es el falsejament de la història i culpar a un enemic de tot el més proper possible. Pel que fa al segon tema diu sentir vergonya de les paraules del dirigent de Podemos i li produeix dolor pel terrible exili a conseqüència del cop d’estat i la guerra civil.
Realment les paraules d’aquest personatge sinistre reflecteixen com el feixisme sigui de dretes o esquerres prové del mateix lloc. De fet d’una persona amb un grup terrorista d’Estat amb crims de sang i tortures a la seva esquena sota la seva presidència no ens hauria d’estranyar res. Pel que fa al tema ideològic, ja veiem que la seva porta giratòria ha estat la mateixa sense cap mania a altres companys de teòriques ideologies contràries. Dir que es comença falsejant la història quan molts dels arguments son basats en fets demostrables i alguns reconeguts pel mateix estat com l’espoli fiscal o la lluita contra la llengua amb la prohibició de que sigui llengua oficial a la Unió europea o creant noves llengues per dividir-la per exemple, son base suficient per veure qui falseja la història i qui no. Per altra banda i per la creació de l’enemic, crec que hauria de veure que ha fet Espanya amb Catalunya des de fa més de 300 anys i com s’ha comportat per un simple moviment de la societat majoritàri i amb voluntat de refrendar-lo a les urnes, i com la recepta ha estat la violència i la repressió sense fre.
En el tema de l’exili, crec que els dos casos van marxar pel mateix en contexts diferents, veure com els seus drets i les seves vides estaven en perill i totalment desemparades, amb un fons de diferència ideològica no permesa que els va obligar a marxar. Per tant el denominador comú es el mateix, un Estat que ho va fer un cop i ara ho ha tornat a fer, cosa que demostra un cop més que aquest Estat no ha canviat, que la transició va ser una farsa i que els sistema es el mateix amb cares noves, no hi ha dubte un sistema allunyat de qualsevol democràcia standard i on per exemple Felipe Gonzalez s’hi troba molt a gust.