DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT
Sense categoria
El president espanyol Mariano Rajoy ha definit amb aquestes paraules la llei Wert davant les preguntes d’un senador, també ha parlat de respecte als drets individuals, i fins hi tot de la sagrada unitat de l’Estat que segons ell va igual de be per totes les parts. Quan arribem a aquests nivells de paranoia cal veure que entén tothom quan es pronuncien aquests grans conceptes per veure millor el context que trepitgem, i aquest es molt diferent a una banda de l’Ebre i a l’altra. No vull pensar amb la reacció que hi haurà quan abans d’acabar aquest mes i seguint el full de ruta establert s’envii la petició de proposta de referèndum al govern espanyol.
Efectivament, davant les preguntes del Senador Cleries recordant que la llei ataca un model de convivència, el president espanyol ha contestat que aquesta es una mostra de democràcia i llibertat, i que serveix per afrontar problemes reals com l’atur juvenil o l’abandonament escolar. També ha defensat respectar els drets individuals com ja han fet diverses sentències, i ha tingut temps per la dosi de nacionalisme ranci dient que son la nació d’Europa que porta més temps junta i significa que a Catalunya li va bé amb Espanya i al contrari també. Per altra banda el 30 de juny acaba termini establert per presentar proposta de referèndum al Govern espanyol, que inclou pregunta i respostes possibles, m’hi jugaria un pèsol que el terme nazisme segur que el tornarem a sentir, i amb un destinatari molt clar.
Realment atrevir-se a qualificar una llei ideològica com ja ha estat definida amb alló d’espanyolitzar als alumnes, i una font de creació de problemes imaginaris amb les paraules democràcia i llibertat es un insult a tota la societat, i una burla que ja passa de mida. Parlar de respecte a les persones, quan precisament es un atac als drets lingüístics dels catalans, i de pas als de la seva identitat pròpia es absurd. Una llei que pot portar a un alumne a saber els rius que passen per Huelva posem el cas, i no els del costat de la seva ciutat, o obviar la seva pròpia història per saber-ne un altra més llunyana i manipulada entre altres coses. Alhora pretén que un sistema d’immersió lingüística lloat a tot Europa, i que significa una taula de salvació per una llengua petita com la nostra quedi al descobert i totalment desamparada per una petició de poques famílies que negaran els drets de la gran majoria. Aquesta es com entenen la democràcia, les minories per damunt de les majories, un món a l’inreves i una llibertat tancada amb la clau a la butxaca.
Tanmateix, reblar el clau amb aquesta unitat amb beneficis iguals per les dues parts es simplement obscé, ja que per la nostra part, ens ha espoliat econòmicament, culturalment, en clau de futur i com a poble. Aquest es el nostre benefici.
Ara cal veure la reacció a la proposta de referèndum, que de fet es la via escocesa i observarem quina es la resposta espanyola comparant amb la del Regne Unit, un nou cop de porta precisament a la democràcia i la llibertat, dos conceptes que sembla que alguns en tenen més que d’altres que s’han de conformar en ser ciutadans de segona amb un estat totalment en contra, però que no els vol donar la possibilitat tant simple com decidir. Aquesta es l’Espanya que tants anys porta junta i que ho volen vendre com una benedicció.