CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2018

 

Per Martí Montserrat

Ja fa molts dies que vull escriure aquesta crònica, però per A o per B ho he anat deixant… Ja que malauradament fa molt que no escric res al nostre Blog i penso que val molt la pena per deixar constància del que anem fent.  Així doncs aprofitant el confinament pel maleït Coronavirus, disposo de temps i ja no hi ha excuses que valguin.

Amb l’Anscari, en Luca i en Manel, ens agafem una setmaneta de vacances i el dilluns al matí ens dirigim cap a la Vall D’Aran, per tal d’aprofitar el bon temps que encara hi fa.

PER L’OBAGA DE LA VALL DE TORAN.    Dilluns 22 tarda

Deixem el cotxe a Ponthaut i comencem remuntant Garona amunt, tot seguint el GR211 que en aquest tram coincideix amb el Camí Reiau.

Passat el poble de Les, ens enfilem per bona pista direcció a la Cabana del Tuc de les Neres. Quant portem uns 700 m positius deixem la pista principal i a nivell anem flanquejant direcció Nord fins travessar el torrent Arriu de Bordins, on retallem per una divertida però mig perduda trialera fins a trobar altre cop el Camí Reiau. Seguim direcció Nord i ens anem endinsant en la enigmàtica obaga de Toran.

Tot flanquejant pel tècnic corriol anem trobant racons màgics de faigs centenaris amb els seus trocs i escorces recargolades.

Ara pel camin Dera Cramba fins passar la Cabana de Corilha, un preciós llogarret solitari perdut al bell mig de la vella fageda, tot remuntant per la clariana a tocar de la cabana, és un d’aquells moments que voldries guardar per sempre a la memòria…

No anem bé de temps, la foscor ens està caient al damunt, el silenci, la penombra, la sensació de petitesa dins aquest frondós bosc, ens fa aflorar una sensació de basarda i al mateix moment d’emoció per la gran bellesa del lloc.

Per sort, ara per pista anem mes rapits i per fi localitzem l’entrada al corriol trialera que ens ha de deixar a la carreta de Toran. La foscor ja és pràcticament total.

El descens no és fàcil, pedres, fulles, arrels i pràcticament a les palpentes ens fa estar amb els cinc sentits al màxim. En mig de la foscor anem esquivant faigs centenaris,  fins per fi arribar a la carretera sans i estalvis. Ara ja amb negra nit baixem com podem fins a retrobar el cotxe.

 

RUTA DELS QUATRE COLLS     dimarts 23

Sortim de Bossost direcció al coll d’Eth Portilhon, primer per un dur camí empedrat i tot seguit  un tram de carretera fins al famós mirador, on prenem una llarga …Llarga pista que ens portarà a coronar Eth Portilhon.

Travessem la carretera i emprenem per bona pista direcció Coth de Berella, on flipem per les meravelloses vistes al massís de l’Aneto i la gran quantitat de bestiar que hi ha.

Saltem al cantó francès i seguim tot flanquejant per inclinades pastures direcció a la Cabana de Camsaure. Deixem just sota els nostres peus l’Hospice de France, enclavat al bell mig de la Val de la Freisha (Valls de Luchon).

Ara entre pastures i forta pujada arribem al tercer coll del dia, Coth de Poilamer i per un exigent corriol canviem de vessant i tornem a entrar a Aran. Per sinuós corriol faldegem el Tuc Dera Monjoia i així anar a trobar el quart coll de la jornada.

Sóm a l’aeri coll Dera Monjoia ara ens espera un dels millors descensos que hem tingut la sort de fer.

Amb molt pocs quilòmetres ens plantarem 800 m més avall per un descens amb molta pendent on ens costarà parar les bicis per tal de poder entrar a les corbes.

Ufffffffffff ja som a la carretera, ens ho hem passat pipa!!! Ara ja estem al fons de la vall d’Artiga de Lin i per carretera ens deixem caure fins les Bordes. Retrobem el Camí Reiau i avall tot resseguint el Garona, per arribar ja  cansats, però molt contents a Bossost.

 

JORNADA DE DESCANS

Dimecres 24 matí

Per celebrar l’aniversari d’en Manel aprofitem per descansar de tanta bici i anem a fer la ferrada d’Unha. Via molt maca i complerta amb parts aèries i varis ponts. De dalt estant es pot divisar tota  la vall i bona part del Pirineu més immediat.

 

Dimecres 24 tarda

Per aprofitar la tarda decidim fer remuntades amb la furgoneta i fer varis descensos a la BASSA D’OLES BIKE PARK al més pur estil endurero!!! I xalar una bona estona amb els bons descensos que hi ha.

 

LLACS DEL MAUBÈRME    dijous 25 … Etapa reina

Fa anys que dono rumio la manera de fer una volta passant pel màxim numero de llacs de la zona de Liat. Després de mirar i remirar el mapa de l’Alpina havia decidit fer la volta començant al Saut deth Pish, una cascada preciosa.

Sortim de bon matí amb la intenció d’anar cap a la cascada, però ens trobem la carretera tallada per obres i no hi podem accedir.

Moments de crisi …Què carai fem… Ufff el cap hem dona voltes … De moment mitja volta i cap l’Aut Aran.

La idea és entrar per dalt i començar per la Colhada de Barradòs, per tant vol dir donar la volta a tota la vall i fer-nos un fart de cotxe. Què hi farem, no queda altre opció.

Quant per fi arribem a la Collada de Barradòs ja és mig matí, no és l’hora idònia per començar una ruta d’aquestes característiques. La gran incertesa és no saber el temps que necessitarem per fer la volta prevista. Però fa un dia extraordinari i comencem la ruta direcció Est per un corriol cinc estrelles, que amb varis puja baixes entre prats de muntanya, ens portarà cap a la vall d’Unhola.

Seguim per una dura remuntada fins a trobar la cruïlla amb el camí al llac de Montoliu.

Quant hi som a tocar, però encara no es veu el llac, fem passar en Manel al davant, ja que és l’únic dels quatre que encara no hi ha estat mai. Tots en fila acabem de remuntar  últims monticles d’herba, i de sobte sobre davant nostre el brutal espectacle. Les llàgrimes d’emoció l’hi rellisquen galtes avall i ens abracem i xalem de tanta vellesa.

Després d’un merescut descans ens dirigim a les mines d’Urets i flipant pels seus camins escarpats a la pedra, arribem al Coll i refugi d’Aurets. Estem al·lucinant amb tot el que veiem, el refugi es súper autèntic i les vistes són extraordinàries.

A la ruta inicial estava previst deixar les bicis amagades i pujar al Tuc de Maubèrme, però ja és la tarda i encara queda molt camí per fer.

Decidim seguir la ruta i no arriscar més del necessari. Continuem direcció mines de Liat i anem passant entre els estanys de Maubèrme. El terreny és feixuc hem de lluitar metre a metre i cada pedalada que fem fins arribar als estanys de Liat.

Ha cop de pito, remuntem al Cap de Güerri i sense perdre temps cap el refugi de Liat.

El paisatge està fantàstic a aquesta hora de la tarda, la llum taronjada juga amb els lloms d’herba torrada i hagués estat un bon moment per parar i poder contemplar aquest immillorable entorn. Però no pot ser, per desgràcia encara falta molt per arribar al cotxe i estic molt intranquil ja que la tornada no és gens clara i fora de camí.

Ara és l’hora d’orientar-se i  navegar entre aquet laberint de petits turons. Passem a tocar de l’estany de Pica Palomera i d’aquí al Coret Dera Ansa, comencem un petit i tècnic descens, per enfilar-nos tot seguit a l’esquena del Tuc des Armeros, per tal de saltar a la petita vall penjada on hi ha els Llacs des Armeros. D’aquí anar jugant amb la multitud de rastres i la orientació per tal d’anar seguint el camí més idoni.

Queda molt poca llum i el flanqueig pels Malhs Dera Tartera hem fan treure fum…No la podem cagar. Estic amb màxima concentració, llegint el mapa i intentant no fer cap errada. Sense llum i a 2200 m d’alçada no tinc cap ganes d’haver de passar una nit al ras…

Finalment, quant encara quedaven cinc minuts mal contats de llum arribem al Coll de Barradòs, l’eufòria es desferma ens abracem i felicitem per haver completat tant extraordinària volta.

Ha mig carregar les bicis cau la nit i ha tots ens queda ben clar, que ens ha anat de pèls…

 

CIRCULAR A PRUEDO         divendres 26

Aquesta ruta és una ruta clàssica i força coneguda, ja que és molt utilitzada per la gent de Enduromies, nosaltres fa un parell d’anys la vàrem fer però allargant molt més i passant per Colomers i els Llacs de Montcasau.

Per tant ja és coneguda per la majoria de nosaltres però val molt la pena pel seu immillorable descens, molt ben condicionat per la gent d’Enduroromies.

Sortim de Salardú i remuntem per la llarga…Llarga…Llarga Vall d’Aiguamog i d’aquí acabar remuntant fins la Cabana de Pruedo.

Ufffffgggggsss per fi som dalt, ja fa estona que estic fart de tanta avorrida pista, però ara bé el que hem vingut a buscar! Ara toca gaudir de valent!!!

Agafem el planer corriol que segueix el tub de desaigua dels estanys de Montcasau fins arribar a Era Camara, on l’aigua es precipita tub avall fins Arties.

Nosaltres trenquem a l’est i seguint les indicacions endureras i fem a tot drap cap a la cabana de Romies. Per seguir gaudint com folls fins a Salardú, pel millor corriol endurero que he fet mai, Eth Sanglier. Brutal..!!! I així fent festa grossa, acabem la setmaneta a les estimades terres Araneses.

Nota: Les tres primeres rutes són rutes inèdites fetes per un servidor i treballades sobre el mapa de l’editorial Alpina. Per tant executades amb orientació seguint el bon mapa de la Val d‘Aran Serie E-0 escala 1:40.000.

 

2 pensaments a “CINC DIES A LA VAL D’ARAN. OCTUBRE 2018

  1. Quin delit i quina salivera. Llegint aquestrs linies m’ha vingut l’olor d’herba fresca i la fredor de les aigues de l’Aran.
    Jo també hi vull anaaaaaar..
    Quina enyorança que tinc i amb els dies que fa que no sento aquell moviment alternatiu a les meves poblades cametes i la mirada atenta a aquell coi de caminet que fa un parell de pams tot just davant nostre i l’hem de reseguir fidelment, això si amb una bona dossis de velocitat.
    Maleït virus, maleït confinament.

  2. Bé Màster, content de poder envejar de nou les sortides que em perdo.
    La Val d’Aran és pràcticament desconeguda per a mi. Amb el clima que te, m’imagino fagedes i avetoses espectaculars.
    A veure quan podem fer una sortida de cap de setmana tots plegats.
    Els llocs a on ens portes sense tu no hi sabrem arribar.
    Una enyorada abraçada confinada

Els comentaris estan tancats.