ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NI GESTIÓ NI RES

Ahir vam viure un nou capítol del desori que el nostre Govern ens te acostumats, alhora la portaveu ens deia que amb les dades actuals no passariem de fase i la Consellera de Salut deia justament al contrari. Avui sembla que el Procicat allargarà una setmana la Primera Fase i el famós mentrestant continua sent això.

Efectivament, una nova falta de comunicació que no fa més que confondre la ciutadania, de fet tot crec s’emmarca amb la poca capacitat de gestió del nostre Govern i amb la lluita interna dels dos partits per desacreditar l’adversari de cara a les eleccions i que deixa els ciutadans desemparats d’aquesta lluita autonomista de gests, contradiccions i anuncis que mai es poden donar per certs. Evidentment ningú exigeix responsabilitats i així els episodis van succeint per vergonya aliena de la ciutadania.

De fet ja veiem com els d’ampliar la base i el diàleg amb no se sap qui, per allargar tot fins l’infinit retiraven ahir a Madrid les esmenes sobre la Casa Reial i el Tribunal Constitucional dels pressupostos espanyols amb l’excusa de que la dreta podria tombar els mateixos. El que era una línia vermella i ferma fa una setmana ara amb la seva submissió al Govern espanyol ha passat a ser res. Aquest mentrestant simplement fa tuf d’autonomisme de sempre dins el sistema constitucional per sempre. Per l’altre costat veiem com des de Junts per exemple la candidata recent votada tampoc ha dit res sobre el pacte a la Diputació de Barcelona amb els del 155, demostrant que una cosa son les paraules i altres els fets que es pensen dur a terme.

Arribats a aquest punt, caldria veure que aquests partits i dirigents son els que ens demanaran el vot per la independència fins el mes de febrer, encara que els seus actes ni son creibles, ni van en aquesta direcció. Un tercer element com la CUP ja hem vist com també ha dimitit dels seus origens, amb la seva entrada a Madrid i anunciant referèndums que evidentment deixen l’1 d’octubre en res.

Així, la ciutadania hauria de pensar molt bé quin missatge vol donar el mes de febrer, d’això en dependrà el futur del procés cap a la independència o una llarga travessia del desert que no ens portarà res de bo. Ni gestió, ni avenç nacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.