VALORACIONS PRIMER ROUND
Moltes consideracions es poden fer d’entrada, però no hi ha dubte que aquests resultats electorals espanyols deixen constància d’alguns punts importants en el present i futur.
Podem veure com el tripartit del 155 ha obtingut les tres primeres places i el gruix dels representants. Pedro Sanchez ha rentabilitzat com ningú el seu pas per la presidència i també alló tant conegut de que si ells marxen be el llop, en aquest cas l’extrema dreta i el tripartit ultra que posava el blanc i negre un altre cop en el territori. S’ha de reconèixer els mèrits d’aquest polític que va estar gairebé mort i que ha aconseguit dominar el seu partit i ara accedir amb el vot a governar. Pel que fa al segon lloc, una davallada històrica del PP que ara suposo veu com ha errat la tàctica de voler competir amb els ultres cavernaris, i lògicament la gent prefereix l’original a la còpia i no haver centrat els seus esforços en ser un partit liberal moderat per buscar l’espai central de l’electorat, per cert amb les no dimissions de la cúpula es demostra alló de que “Spain is different”. En tercer lloc els Ciudadanos que també recull part de l’electorat perdut pels Populars i aspira a agafar el lideratge de la dreta espanyola. Podem no hi ha dubte amb un candidat que en els debats ha estat segurament el més centrat i coherent perdent suports en part pel vot útil cap al socialisme i l’entrada de VOX, ja prevista i un problema per qualsevol democràcia com ja veiem a molts Estats i que no busquen culpables, per no descobrir que son el mateix sistema.
Pel que fa a Catalunya. Esquerra ha guanyat per primer cop, però això no es cap garantia de que el procés cap a la independència doni passos endavant que crec seran amb altres batalles i no una moderació i partidisme que conjuntament amb la continuitat de Junts per Catalunya augmenta representants en una cambra on poder ser figures decoratives sense concreció i amb el que resulta més preocupant. l’oblit de l’1 d’octubre i el retorn del partidisme autonomista que tant agrada als partits.
Arribats aquest punt, la pressió de l’IBEX i el sistema econòmic i de comunicació espanyol pressionarà pel pacte PSOE-Ciudadanos, on no crec l’obstacle principal sigui el canvi de criteris expressat en campanya, malauradament cosa habitual per tristor de la democràcia. Com tampoc el desig dels votants que passen a ser una peça rebutjable fora de la jornada electoral cada 4 anys. No hi ha dubte que aquest pacte, Catalunya en formaria part i no positivament, per cert.
En definitiva un primer round amb les espases a l’aire i uns aguris per Catalunya preocupants amb una societat que hauria de ser molt més exigent amb els seus representants i promeses. Un mes i els municipis i sobretot Europa haurien de ser la batalla no entre partits i si per la causa de la República i el mantat de l’octubre a nivell internacional.