HAN DIMITIT
Tant el numeret de Ines Arrimadas a Waterloo no agafant el guant de la porta mig oberta que va deixar el President Puigdemont per parlar, es la constatació si es que calia que el diàleg es el de meny, no volen convèncer, simplement vencer i humiliar sense fre.
Alhora el pas de llarg del Monarca espanyol de l’stand de Catalunya al Mobile es una mostra més de que el Borbó tal com va fer a partir del discurs del 3 d’octubre ha abdicat dels ciutadans de Catalunya que nomes els te en ment en clau de submissió i enfrontament, ho va tornar a fer amb la seva posició enmig del judici als presos polítics catalans i com deia la mostra d’ahir que ja venia precedida del discurs lloant la democràcia espanyol en un Congrés tecnològic com aquest i aprofitant cada ocasió per repetir una mentida com que Espanya es una democràcia exemplar, cosa que evidentment vol dir que no ho es, i no ho es deixant de banda les criaturades de la part de la Generalitat amb la tàctica de fent veure que com a lema, ja ha dimitit també de les seves funcions i directament a pres partit amb els catalans ja fora de les seves funcions.
Com diu en Cot, el com pitjor millor, sembla ser el motiu que guia tota la caverna espanyola tant política, com reial.
Inés a Waterloo i Felip al Mobile
per Salvador Cot
L’escenificació de futures represàlies contra Catalunya, quan més implacables millor, s’han convertit en una competició embogida. Quatre actors principals competeixen per treure profit polític de la catalanofòbia general de la societat espanyola amb la col•laboració dels mitjans de comunicació del règim. En aquesta cursa, Ciutadans corre un gran risc de desbordament per la irrupció de Vox, que sempre pot oferir més repressió, i per la radicalització del nou PP de Pablo Casado, que promet un 155 etern i extensiu a l’escola catalana, els Mossos i TV3. A aquests tres corredors de la competició anticatalanista se’ls ha afegit un quart: Felip de Borbó. El rei madrileny ve a Catalunya amb la mateixa intenció que Inés Arrimadas va a Waterloo; sortir per la tele plantant cara a les autoritats catalanes.
Felip VIè creu haver reorientat la crisi de la monarquia espanyola tapant els escàndols de família amb la mampara catalanòfoba, encara que sigui a costa de generalitzar l’objectiu republicà dins la societat catalana. Tant és així que l’actual Borbó deixa la seva supervivència en mans del PSOE, l’únic actiu polític que li queda perquè sembli que se situa una mica més enllà de la confluència entre la dreta extrema i l’esquerra dreta espanyoles.
Així les coses, el fet és que Felip de Borbó viu del conflicte. Necessita ser la garantia de què no hi haurà un referèndum pactat i de què els acusats catalans seran condemnats amb duresa. Qualsevol alternativa el deixaria fora de joc davant dels que li perdonen els pecats familiars a canvi de puny de ferro contra els catalans. Ara ja només pot regnar contra Catalunya.