EL POBLE O ELS SEUS REPRESENTANTS
En una democràcia o en qualsevol procés quan el poble parla i els seus representants fan oides sordes al mateix, vol dir que alguna cosa falla.
Aquest cas sembla que es el que ens trobem. Un poble que va donar una lliçó defensant les urnes i les escoles el dia 1 d’octubre, que va viure amb desencis com el resultat no era aplicat, i que fins hi tot amb una declaració formal d’independència, no es va fer efectiva i no podia defensar-la al carrer, veient amb impotència com es donava pas a la venjança i la repressió d’un Estat autoritari que va aprofitar la invitació per fe sang fins al dia d’avui.
Aleshores i segurament contra pronostic per les circumstàncies, el dia 21 de desembre el poble tornava a desafiar l’Estat i donava la majoria als partits independentistes, i entre ells a la Coalició formada pel President Puigdemont la primera opció entre les tres i les promeses de retorn del President i restitució del Govern legítim conjuntament amb la implementació de la República semblava agafaven tota la força.
Ens trobem 3 mesos desprès amb incompliments electorals flagrants. Per una banda el President no va tornar, cosa segurament lògica donada la seva situació, però es va començar el joc dels enganys amb un partit com Esquerra que va vetar la investidura del mateix obeint les advertències de Madrid, i on posteriorment es va repetir amb en Jordi Sanchez i Jordi Turull. Opcions que entenc ja no tindrien que ser contemplades. El relat venut quedava en res i la sobirania de les institucions per terra. De fet aquest rebuig a l’obediència al poble per part d’Esquerra i el PDCAT fonamentalment no ha portat res més que més ostatges polítics, més exiliats, més repressió i més desencis en el mateix poble. Per tant podríem dir que totes les excuses dites queden amb això excuses de mal pagador.
Ara, amb la detenció del President a Alemanya, i l’empresonament dels 5 últims representants catalans, tampoc es dona la cara i es busca una via de front contra la repressió per fer més majories que torna a ser una excusa per fugir d’estudi i no complir amb el contracte amb la ciutadania.
Ningú va dir que seria fàcil, ni que no hi hagués riscos, però si que hi ha una cosa sagrada com es el compliment amb el poble que sembla han oblidat i cal dir prou i exigir que el poble i els seus representants han de ser una sola cosa i no camins separats com aquests darrers mesos.