LA DIGNITAT UNILATERAL
Ahir vam veure com es rebutjava una Comissió al Senat a Madrid per investigar les actuacions de les forces policials el dia 1 d’octubre a Catalunya. Recordo una petició expressa de l’Alt Comissionat pels drets humans de les Nacions Unides. Com un sol home PP, Ciudadanos i PSOE ho rebutgen.
Una nova mostra del tarannà democràtic d’aquest tripartit, que valida la violència i la brutalitat per apaivagar la política i reprimir el poble per exercir simplement i pacíficament els seus drets més elementals en una democràcia com el dret a vot. Una nova vergonya per tothom. Darrere les humiliacions constants i els discursos xenòfobs i ridículs de cada dia trobem aquesta manca de respecte als mateixos drets humans.
Un Estat que amb el 155 com excusa, un cop d’Estat sense precedents es permet intentar destruir els consensos de tota una comunitat, accelerar contenciosos com les Obres de Sixena, i potser ara el retorn dels Papers de Salamanca, be la part que amb sang, suor i llagrimes es va poder recuperar amb molts anys de lluita pels seus propietaris legitims entre d’altres coses.
Com avui recorda el President, la mesura que ha estat unilateral, es precisament l’aplicació d’aquest article de la Constitució i l’abast del mateix per damunt de les seves mateixes possibilitats. Aquests ara reclamen que la part catalana, la no consultada, la no acordada, renuncii a la unilateralitat sense més, quan davant aquest mur simplement vol esborrar del mapa la voluntat democràtica expressada per la ciutadania catalana.
El cinisme i el relat no pot ser més brutal. De fet ens amenacen en no respectar la voluntat popular dels resultats del 21 de desembre i tornar a aplicar el 155 si les propostes guanyadores no van en la línia que volen i tenim la gosadia d’aplicar el mateix programa, es a dir el contracte amb la ciutadania signat pel vot popular.
Aleshores, la proposta es clara, nul respecte a la gent, imposició sense fre i obediència sense fissures per damunt de tot. Democràcia sense el poble o obviant el poble, es la seva recepta. Ja ho van fer amb l’Estatut i ara hi volen tornar amb el projecte que no els agrada encara que sigui validat per les urnes.
Aquesta es la normalitat que ens volen vendre, davant d’això la dignitat unilateral es l’única sortida possible.