LA VERGONYA D’UN ESTAT

Realment, les reaccions després de la Manifestació de Barcelona de dissabte contra el terrorisme a l’Estat han deixat en evidència un Estat amb descomposició i on el cinisme, la mesquinesa i en definitiva la impotència han estat el pal de paller.

Avui amb la presentació de la Llei de Transitorietat, una llei per passar d’Autonòmia a Estat i que lògicament en molts dels seus apartats es continuista en espera de la Constitució definitiva de la nova República ha seguit la mateixa tònica a Madrid.

Les reaccions de no s’aplicarà o estarem atents per portar al Constitucional i executar les accions repressives oportunes son el pa de cada dia, i francament els espanyols, la bona gent que ha confiat en aquests representants hauria d’estar preocupada per aquest baix nivell i aquesta irresponsabilitat constant. Res de política, res de diàleg, res de buscar solucions i acords. Simplement el menyspreu, el tracte colonial de sempre, la imposició, la coacció i la negativa en definitiva de la democràcia i els drets dels catalans, de tots pensin el que pensin.

Pel que fa a la Manifestació, l’escridassada al Rei i al Govern espanyol, qualsevol amb una mica de sentit comú entendria, que més enllà d’operacions d’imatge, allò que en diem quedar bé, a Catalunya ja una Revolució pacífica i cívica en marxa reforçada per un poble disposat a decidir i un Parlament amb la majoria escollida per dur-ho a terme. A l’altre costat un Estat que ha posat tots els pals a les rodes que ha pogut a la nostra policia, abans i el que es més trist ara. Difamacions constants, mentides, portades manipulant les imatges per esborrar les estelades o minimitzar les xiulades han portat a una mesquinesa absoluta i un ridícul que tot el món comença a veure i comprendre.

Avui Andrea Levy acusava l’independentisme de polititzar els atemptats, quan des del minut zero es la seva única preocupació real en els mateixos, ja que Catalunya s’ha trobat sola i ha respost amb un excel·lent el repte amb un Estat que ha desaparegut i ja no se l’espera.

Les seves amenaces i mentides de consum intern cada cop son més barroeres i de més curt recorregut. Al final i atemptats a banda, nomes hi ha una gran part de la societat que reclama poder decidir i uns representants que com en qualsevol democràcia normal ho han de fer possible, i això es exactament el que farem.

La democràcia de fireta espanyola ha perdut, i ho sap. No pot aturar tota una societat i tant sols li queda esperar el resultat que per cert com a democrates nosaltres acceptarem sigui el que sigui, cosa que els de les clavegueres de l’Estat, “les hemos destrozado el sistema sanitario” o “Els mossos no poden accedir a l’Europol per compartir les dades, es cosa d’Estats” i ja desmentit ni tant sols accepten que som un poble.

Bueno, pos molt be, pos Adios.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*