XENOFÒBIA A CANVI DE VOTS

Aquests dies veiem com des d’Andalusia i concretament la seva presidenta, la socialista Susana Diaz ha tret l’odi i la xenofòbia contra Catalunya com a arma electoral, segurament perquè les enquestes al seu territori la deixen en mal lloc i això afectarà la seva pretensió de liderar un partit que camina ràpid cap a l’abisme amb Pedro Sanchez al capdavant.

Aquest es un motiu personal, però l’ètica hauria de ser incompatible amb la demagògia, l’insult a tot un poble i com deia escampar la llavor de l’odi amb falsedats. Això la defineix perfectament i la situa en un lloc on per si algú en tenia cap dubte es troba perfectament comode.

Ens diu que no en tenim prou amb voler trencar Espanya, que també volem trencar-ne la riquesa, i demana si es just que els impostos dels estalvis i hipoteques dels treballadors andalusos dipositats en entitats com La Caixa vagin a tributar a Catalunya, i a més diguin que és dels catalans, en referencia a la futura hisenda catalana. Alhora entre d’altres aberracions ja parla d’espanyols de primera i de segona. Una espècie de Catalunya ens roba.

Una vergonya en majúscules. Quan sap perfectament qui paga més i rep menys en proporció amb un espoli anual de prop de 16 mil milions. Deixant de banda el greuge amb inversions i el perjudici econòmic constant que frena les nostres possibilitats. Sap d’aquesta enganyosa solidaritat que ells en son receptors i que ofega a Catalunya. Agraïment seria el mínim que esperariem d’aquest territori, però en comptes d’això veiem com tractant la gent d’estúpida manipula matusserament per seguir creant aquest odi a Catalunya sense fi. Curiosament parla d’espanyols de primera i de segona. En aquesta última categòria es la que malauradament ens trobem des de sempre. A canvi altres pertanyen a la primera amb tots els privilegis.

Faria be la presidenta andalusa en mirar la corrupció dels ERES al seu partit, un autèntic espoli als contribuents andalusos i que naturalment sembla no l’importa. Alhora de buscar vots la solució anticatalana sempres es la primera opció. Alhora es pregunta perquè volem marxar. De fet el seu expresident Zapatero ens deia fa uns dies que no vol un referéndum per trencar, potser algú l’hauria d’avisar que un referèndum es per consultar a la societat, i aquesta es prou madura per prendre les seves decisions, però esclar en una democràcia manipulada i amb la catalanofobia per bandera es massa demanar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*