EL BORBÓ, EL DIÀLEG I LA TRANSPARÈNCIA

El missatge institucional del monarca espanyol no va donar lloc a la sorpresa, una crida a la unitat, a respectar les regles del joc, a resoldre els problemes amb diàleg i reformes constitucionals que exigiran concessions per totes les parts. Una crida a deixar enrere les tensions territorials en benefici d’un projecte comú i una convivència a resguardar. Deixant les últimes gotes de cinisme a una referència a la transparència de les institucions posant la seva com exemple. En definitiva res de nou a l’horitzó que una institució caduca com aquesta no podia aportar i que la televisió pública catalana coincidint amb la vaga va estalviar als seus espectadors. Tot un símptoma de la desconnexió existent i irreversible.

Realment, i com se sol dir ja fan tard, i aquest projecte comú que volen preservar costi el que costi aviat formarà part del passat. La reacció política espanyola davant les demandes catalanes amb el no com a bandera i el rebuig frontal a poder votar el nostre futur amb la Constitució com a topall han marcat la posició espanyola.

El monarca ha parlat de molts termes, però curiosament no li hem sentit fer esment a la paraula democràcia, de fet en un personatge posat a dit per un dictador i cap d’una institució totalitària i fruit del passat tampoc es estrany. De totes maneres aquesta “urnofobia” com deia Alfred Bosch l’altre dia i aquest respecte nul pels principis més bàsics de qualsevol democràcia son la clau de volta del procés. Es reclama un diàleg no sabem de que i negant el principal problema a resoldre, s’aposta per una convivència que al llarg de la historia ha estat basada en un tracte perjudicial cap a una identitat i una societat que ja ha dit prou.

Es torna a posar la carta magna espanyola, que tots sabem les seves mancances i el seu caràcter conciliador amb una dictadura terrible i els seus executors, però que no hauria de ser un obstacle per transferir les competències per validar un referèndum i fer honor a la realitat democràtica. El problema i sembla que un cop més ho volen amagar, es de voluntat política i això no es resol amb reformes de cap tipus. Aquesta reforma es un problema que tard o d’hora haurà de resoldre l’Estat espanyol, però a aquestes alçades ja poc o res te a veure amb nosaltres i el nostre reclam de simple democràcia.

Per últim apel·lar o fer crides a la transparència de les institucións des de la monarquia espanyola fa riure per no plorar. Tots sabem l’obscuritat en aquesta institució i els nombrosos casos oberts i fruit d’aquell passat que abans esmentava, i que evidentment nega qualsevol credibilitat en aquest aspecte.

En definitiva, i davant l’autisme continuat espanyol, i un cop més reclamar seguir el principi democràtic encara que lògicament els soni a nou, i comportar-se com un estat que en vol fer bandera i fa possible i respecta la voluntat dels seus ciutadans. En cas contrari haurem de seguir el nostre camí per les nostres pròpies vies, deixant clar que no te marxa enrere i que les reformes, pactes i promeses ja no formen part del full de ruta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*