NIVELLS POLÍTICS DIFERENTS: ESCÒCIA I CATALUNYA

Quina enveja, aquesta es l’expressió o el sentiment quan veig els moviments dels polítics escocesos, decidits i amb sentit d’Estat, i per altra banda veiem la mediocritat de la política catalana en molts dels seus representants, on encara no han entès el moment que vivim o no el volen veure, alguns que encara fan tacticisme de curta volada, o altres que intenten treure un rèdit de la situació, també alguns que els tremolen les cames i altres que simplement segueixen creient que amb Catalunya tot s’hi val. De totes maneres tenim la gent que segueix empenyent amb força, un element clau que els escocesos encara no han aconseguit.

Ahir el primer ministre escocès va presentar el llibre blanc de la independència, una guia sobre un nou estat, on inclou un full de ruta sobre el procés i una declaració formal sobre la independència. Respon les preguntes com la Unió Europea, la moneda i altres qüestions que durant la campanya han anat sorgint. Una imatge de maduresa, seriositat i valentia amb un sentit d’Estat admirable i on el referèndum marcarà el resultat final. A Catalunya de moment s’ha ajornat la petició de la via per demanar el nostre referèndum vinculant aquesta a la pregunta i la data, per cert una pregunta que de tanta misèria política i autisme per no escoltar la societat catalana comença a cansar i produeix vergonya aliena. De fet el CAC ha acordat emprendre accions legals contra Intereconomia i 13TV per banalitzar el nazisme i la seva comparació reiterada amb el procés català, de fet les dues representants socialistes no hi ha estat d’acord i demostren com aquest partit ha perdut completament el nord, fins hi tot el més pur i senzill principi democràtic.
Efectivament Carme Figueras i Elisenda Malaret han votat a favor de la transcripció de manifestacions on es comparen plantejaments democràtics amb moviments totalitaris, però en contra de l’anàlis jurídica ja que opinen que les frases encara que ofenen i inquieten una part de la població, no poden ser considerades discurs de l’odi., ja que no es refereixen a un grup determinat i necessitat d’especial protecció per la seva vulnerabilitat. O sigui reconeixen la violència contra Catalunya, però es neguen a condemnar els mitjans de l’odi de la caverna espanyola.
Realment quan es perden els papers, i s’insiteix a seguir aquesta deriva tot es possible. El PSC s’ha despenjat dels acords pel procés cap a la consulta, nega el dret a decidir, ja que a la pràctica el condiciona a un acord amb el govern estatal que sap es contrari, tant l’actual com si fos del seu partit, i ara no condemna que al poble català se’l compari amb el nazisme, un dels horrors més gran que ha patit tota la humanitat amb milions de morts, per simplement demanar votar dins una suposada democràcia el nostre futur polític un cop escoltat el clam de la ciutadania. Es la quadratura del cercle i la constatació que volen superar a Populars i Ciudadanos amb odi a Catalunya, i sembla que van pel camí.
Segurament es pensen que la ciutadania catalana es estùpida, però els seus raonaments davant d’aquests insults i ofenses tant greus i fora de qualsevol lògica per part d’uns autèntics malalts del nacionalisme espanyol sense cap principi democràtic dona també la idea del nivell polític català i el d’Escòcia com comentava abans, i amb un sol prec: que no ens facin passar vergonya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*