FORA DEL SISTEMA SOLAR

El debat d’ahir a TV3 amb els 7 candidats a la presidència a la Generalitat de Catalunya va demostrar clarament els dos blocs existents, un amb arguments a favor del dret a decidir, i la necessitat d’un estat propi, i un altra format per PP, PSOE-C i Ciudadanos, que ens neguen el dret més elemental democràtic com es el vot, i sense cap argument solvent pel NO, tret d’amenaces, mentides i la cultura de la por on tots els mals mundials vindran amb nosaltres si exercim el nostre dret a ser un Estat, i ens expulsaran com va dir irònicament el candidat de Solidaritat davant la llista d’exclusions  que recitava la candidata Popular, fins hi tot del sistema solar. Una menció apart mereix el candidat socialista Pere Navarro, i el seu federalisme desorientat i tronat, que demostra la crisi d’identitat i de posicionament d’aquest partit, que sembla una presa de pel a la ciutadania.

Aquest es el meu anàlisi dels candidats:
Artur Mas:   Crec que ha evitat en el possible la polèmica amb altres candidats, i ha centrat el seu discurs amb el dret a decidir, i la consulta propera com element bàsic democràtic. Ha descol·locat als partits espanyolistes amb l’anunci d’un pacte amb ERC i ICV per donar-se marge per negociar el pacte fiscal fins la primavera propera, però el cop de porta al nas ha tancat la proposta, ha demanat una proposta espanyola per Catalunya que també es podria consultar, i alhora de la gestió de govern ha demanat el dèficit deixat pel tripartit per comparar-lo amb els seus 2 anys, sense resposta aclaridora dels partits de l’antic govern català. Apart ha centrat el debat en la democràcia abans de discutir si dins o fora d’Europa o altres qüestions que el bloc espanyol utilitza en campanya com les pensions, que ha explicat clarament que serien superiors amb dades en una Catalunya independent. Per respostes destacaria que ha remarcat que la manifestació del 11 de Setembre a la capçelera no hi posava independència, sinó futur estat d’Europa, davant les critiques per no dir la primera paraula. Una bona línia de cara a les eleccions.
Pere Navarro: Molt destacat el més fluix en quan a arguments, i la defensa dels mateixos, presentant una aposta federal que ja no compra ningú ni aquí, ni allà i aguantant com se li va dir que en 21 anys de govern PSOE no s’havia avençat gens ni mica amb aquest model, i que tots els líders espanyols que anaven als seus mítings eren contraris al dret a decidir, demanant una consulta per la via de renovar la Constitució, cosa que ni el seu partit, ni els populars volen, i donant una imatge molt desorientada tant en el tema retallades, i el llast deixat pel seu govern, com per la poca capacitat d’intervenció amb fermesa. Crec que es la imatge de la davallada que patiran en aquests comicis totalment merescuda.
Sanchez Camacho: Va començar mols espitosa amb  la base de les mentides de la por sobre la independència, però que va anar perdent gas a mesura avançava el debat ja que les mentides tard o d’hora son indefensable, mostrava una carta sobre l’exclusió de la UE de Catalunya sense escoltar la indefinició de moment de la mateixa UE, i es va accelerar tant amb la nostra expulsió de tot arreu que va fregar el ridícul, pel que fa la gestió, es va contradir ella mateixa ja que ha estat el principal soci de la legislatura criticant el que al Parlament va votar. Es la imatge de la falta d’arguments per defensar una posicíó que tots agrairíem, més enllà de l’estirabot constant.
Joan Herrera: Va defensar el dret a decidir més lleugerament, i sobretot es va abocar amb les qüestions socials, criticant el model de retallades i la protecció als poderosos, encara que va quedar amb evidència amb el deficit demanat per Mas al tripartit, i que no va saber contestar. Crec que no va acabar de lligar prou be que la qüestió nacional pot ajudar a resoldre molt la social, cosa que ell va separar molt.
Oriol Junqueras: Exercint de professor amb arguments ben trenats, va defensar la independència com a solució, i en tot moment va discrepar amb el bloc espanyol, deixant el President Mas apart, i donant la idea que vol ser el soci preferent per avançar en la consulta i evitar cap marxa enrere, cosa que el va fer mirar més enllà. De fet va ridiculitzar a Navarro, i contrastar a Camacho amb arguments sòlids que no van trobar resposta, arribant a proposar que un cop independents, si volen tornar a Espanya poden proposar organitzar una consulta en aquest sentit, però recordant que cap estat emancipat d’Espanya ho ha fet mai.
Lopez Tena: Amb el seu estil habitual, agressiu i anant al nucli del conflicte, va donar xifres per veure el robatori espanyol a Catalunya, i va constatar un cop més que ara nomes es pot gestionar la misèria, i no tenim ni poder ni competències per afrontar molts dels problemes que ens ocupen. Una visió real i poc acostumats a sentir. En definitiva idees clares,  i desmuntant tots els arguments unionistes de  catàstrofes i negació de drets que tots els altres estats tenen amb normalitat.
Albert Rivera: Amb el seu argumentari habitual contra el dret a decidir català, la ruptura entre un pare i una mare, i el seu dret a ser espanyol i català, curiosament negant el dret a ser solsament català, i les lleis per damunt de les persones. En altres qüestions, com llistes obertes, control als Bancs, transparència als partits, segurament tots podriem estar d’acord. Es pot convertir en el líder de l’espanyolisme a Catalunya, cosa que ja comencen a veure populars i socialistes.
En definitiva dos blocs ben clars, i on un te arguments de sobre i l’altra nada a contracorrent i amb la por i la mentida per bandera.