ALBERT CORTES MONSERRAT

El baròmetre oficial del Centre d’estudis d’opinió, a preguntat per primer cop directament el sentit del vot en un referèndum per la independència, i el resultat ha estat prou clar, un 43% favorable contra un 28% contrari, uns 15 punts de diferència, que si ho convertim amb el total del cens, que això suposaria, la victòria per l’estat propi sumaria més d’un 60% de suport.  Per altra banda un 75% vol  que Catalunya recapti i gestioni els seus impostos, un resultat totalment lògic. De totes maneres, el President continua amb la seva cantarella de que el que genera consens es la segona qüestió, en un exercici de cinisme o ceguesa política que ja passa de mida, que pretén un 100% d’acord en un tema per abocar-s’hi, això sap perfectament que es impossible.

Ja tenim les dades, i no fan res més que seguir la tendència d’altres enquestes que han anat sortint de diversos mitjans, però en aquest cas amb la oficialitat i el prestigi del CEO, un 60% favorable a la independència i un 75% pel concert econòmic, el president afirma que el dret a decidir cada dia rep més adeptes, i aposta pel consens en el segon tema. De totes maneres desmenteix les dades presentades per Convergència a mode d’excusa, i que ens deien que com més participació, en concret més del 55% la resposta seria negativa, en aquest cas parlem de prop d’un 71 %, i els resultats no deixen dubtes. Hi ha resultats interessants, com comprovar que els problemes considerats més importants, en primer lloc i lògicament l’atur, però en cinquena posició, i gairebé empatat amb la immigració, la relació Catalunya amb Espanya, i per davant del sistema de finançament que amb un 18% de vots contraris, recull que la estupidesa humana no te límits, es com preguntar si vols cobrar més a la teva feina, evidentment la majoria dirà que si, i els negatius francament no tenen cap argument amb cara i ulls. Destacaria que desprès de 30 anys de farsa democràtica, un 66% esta poc o gens satisfet amb el sistema, això Sr. Mas també genera consens, ho dic entre altres coses per la famosa i inexistent llei electoral. Pel que fa a la identificació, un 46% se sent català o més català que espanyol, i un 43% les dues coses, deixant en insignificant el sentiment espanyol en solitari o predominant. Pel que fa a la relació entre les dues nacions, un 25,5 % independent més un 33,3 d’estat federal, total un 59% que vol un estat, en contra d’un 31% que vol una autonomia.  Per últim destacar que el vot negatiu a l’estat propi be dominat pels sentiments, i per la unitat d’Espanya, mentrestant el positiu per la autogestió econòmica i la prosperitat..

Els resultats no deixen lloc a dubtes, i aquests semblen centrat en el president català que ignora els resultats, i valora més uns resultats esperats en la seva aposta fiscal, que te la particularitat que depèn totalment d’un segon que ja ha dit per activa i per passiva que no ho permetrà, es un esforç més d’aquesta parodia que es la autonomia catalana o l’estat espanyol plural, una presa de pel de grans dimensions. Sembla que en Mas, que recordo veu la independència com una solució, busca totes les excuses possibles perquè no pot o no vol plantar cara al tema, i aplicar aquest dret a decidir que tant te a la boca, però que alhora de la veritat es un dret restringit  i censurat nomes a segons quins temes de cara a la galeria. Un 60% de si, amb mes d’un 70% de participació ja seria avalat per la Unió Europea tal com va passar a Montenegro,  i cal destacar que el vot positiu es pràctic, i busca la millora de l’estat del benestar i augmentar les possibilitats de les futures generacions a nivell econòmic i professional per damunt de tot, en un gest de responsabilitat i sentit comú, en canvi el no, tant sols acudeix a les raons dels sentiments, que tots sabem que son irracionals, i no necessariament son beneficiosos  per tots nosaltres.  Ara crec que cal donar un segon pas, i deixant partidets de banda fer que la manifestació del 9 de juliol sigui un clam incontestable, i finalment faci que sigui més important la cohesió d’un 43% mes un 23% abstencionista, i que per tant no pren partit, que no la d’un 28% que vol que tot continuí igual. Es un problema matemàtic, i de lògica democràtica, i crec que el president català es capaç de resoldre sense problemes.