ALBERT CORTES MONSERRAT

En Joan Ferran carrega amb duresa contra les retallades del Govern de la Generalitat, i acusa de voler fer servir excuses de mal pagador, quan les mirades se centren en el tripartit anterior, per amagar les retallades en drets socials dels treballadors, per la seva banda des de CIU es segueixen traient a la llum incompliments del govern espanyol, que han suposat una gran despesa a Catalunya, de totes maneres no aclareixen encara el motiu de cada retallada pressupostaria que anem coneixent, i seria bo la transparència en aquest sentit per no confondre a la població.

Efectivament, en Ferran defensa a Montilla, i critica aquestes retallades pels treballadors, i la deriva qualificada “tea party”, amenaçant amb mobilitzacions als carrers, i criticant durament les peticions de diligencia a l’Estat per aplicar l’Estatut. Ferran sembla no vol recordar els 7 anys de govern, acusant CIU d’afavorir interessos privats en àmbits com la sanitat o educació. El portaveu del govern calcula que les decisions del govern espanyol, que vulneren la lleialtat institucional, ja que generen despesa per la Generalitat sense compensació al 2011, s’eleven a més de 1300 milions d’euros. El 2005 ja es van xifrar amb un informe del tripartit en més de 1000 milions d’euros, amb especial atenció a Salut gairebé 500 milions d’euros, fonamentalment per la llei d’estrangeria, i l’arribada massiva amb el cost que això provoca. Justifica que si l’Estat assumís el cost d’allò que decideix les retallades serien molt més lleus.

El cinisme i l’espanyolisme de Joan Ferran sembla que no te límits ni aturador, ara es queixa de les retallades,quan sap perfectament que el seu partit junt amb els populars, son els culpables de l’espoli mantingut i exhaustiu a Catalunya, amb els famosos 22 mil milions que van i no tornen, que esperava en Ferran, que amb aquesta sagnia inaudita a nivell mundial, el nostre estat del benestar no se’n ressentiria mai, que ens pren per imbecils, que no ho veu que amb aquest robatori anomenat solidaritat ens hem empobrit fins arribar als nivells actuals, doncs això es el que han aconseguit, i ara no val fer demagògia barata amb el tema dels treballadors, quan les mesures socialistes del govern moltes vegades no han anat precisament cap aquest col·lectiu, i amenaça amb mobilitzacions, i caldria preguntar per demanar que, si la seva voracitat anticatalana es la principal culpable junt amb la nostra submissió impagable, que busca. Per altra banda la indignitat del govern davant la greu situació actual, requeriria aclarir com deia el perquè de cada retallada, i posar la vergonya damunt la taula de no voler renunciar al nostre robatori a canvi de disminuir el nostre estat del benestar, ja veurem fins a on. La indignitat arriba a quotes tant altes, com denunciar que les simples accions del govern espanyol moltes vegades obviant que hi ha unes lleis autonòmiques, donen aquest any un endeutament de 1300 milions, i encara fa més fredor que el tripartit al 2005 ja n’avisava pels mateixos conceptes 1000 milions, que amb l’exemple de l’arribada massiva d’estrangers van provocar un cost extra amb un tema tant cabdal com el sanitari, i que com es normal a l’estat espanyol varem haver d’assumir nosaltres, es com jugar amb les cartes marcades, i malauradament nosaltres mai tenim un bon joc per guanyar la partida.

En definitiva, aquest sistema tant nociu per Catalunya no te altra forma  d’esmenar-lo que un estat propi, que tregui el llast que ens te bloquejats i que no sembla tenir fi, ells fan la feina ben feta com estat, però nosaltres hem de reaccionar tard o d’hora de la indignitat que patim dels nostres representants.