EL GOVERN AMIC

Les declaracions del President Montilla  destacant la feina duta a terme amb rigor i eficàcia pels ministres del PSOE-C Chacon i Corbacho, dona idea dels equilibris que ha de fer aquesta sucursal del PSOE a Catalunya per mantenir contents i enganyats tots els sectors.

La realitat contrastada, es que son dos ministres que s’han oblidat completament de Catalunya, i què formen part d’aquest govern que dia si i dia també incompleix les seves promeses amb Catalunya.

 

Son el clar exemple de la veritable cara del PSOE-C, de la Catalunya optimista, al suport incondicional al govern de Zapatero per damunt de qualsevol interès de Catalunya, de fet ja ho va dir el president del govern espanyol “El PSC soc jo”, i es una veritat com un temple.

 

La negociació inexistent del finançament es pura comèdia, ja que nomes hi ha una part, com ja va passar amb l’Estatut, amb la LOFCA, contra les seleccions catalanes, a favor dels pressupostos generals tot hi incomplir les inversions previstes a l’Estatut, i el calendari marcat, i un llarg etcètera què ha provocat que mai aquest partit penses amb els nostres interessos, ara ho demostrarà un cop mes votant contra les ONG Catalanes, obligades per decret a ser espanyoles o morir sense subvencions.

 

Per cert a la dimissió del ministre de Justícia Bermejo, un prodigi de coherència, ja que fa quatre dies en sessió parlamentaria va dir clarament que no pensava dimitir davant les preguntes del PP, i fent feliç aquesta mena de galliner què es el Congreso de los Diputados, i ara ja està damunt la taula, cosa que per una part l’honora, i per altra demostra la seva mala gestió en el corrupte sistema judicial espanyol, el seu successor es un vell amic de Catalunya, en Francisco Caamaño, recordat per ser el negociador del govern espanyol amb la part catalana durant el procés de l’Estatut, i on una vegada mes amb la felicitació del PSOE-C, què no deu recordar què va ser l’encarregat d’enganyar constantment als partits catalans i anar reduint l’Estatut fins deixar-lo irreconeixible, tot hi què engalipar a la part catalana tampoc es un mèrit extraordinari, ja que porten molts anys amb la mateixa jugada, i Catalunya sembla sent un plaer morbos de deixar-se enganyar, i humiliar amb tota naturalitat.

 

La impunitat del tot s’hi val, fins hi tot permet bromes en Solbes, dient que es un exemplar únic del federalisme, aquella paraula que tant utilitzen quan convé, i que ningú es creu, ja què no hi ha cap voluntat d’agafar aquest camí, i si el de la involució de la poca obertura que hi ha hagut amb aquest invent de les Autonomies ideat pel regim anterior per fer una cortina de fum, què res te a veure amb un estat Federal, i molt menys plurinacional, una paraula que sovint tenen a la boca, i què es una altra gran mentida.

 

En definitiva un govern amic que amb un somriure a la boca ens esta despullant econòmicament i culturalment, ajudats per la poca resistència de la nostra part que segueix fent el joc, i ampliant la desafecció entre la població.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*