CARLOS SENTÍS: EL FRANQUISME ENCAR REP PREMIS

El periodista Carlos Sentís es un altre exemple clar de la farsa de la transició espanyola, ja que ocult sota la màscara de periodista s’amaga un feixista de cap a peus, secretari d’un ministre del règim, i col·laborador actiu en el règim dictatorial, cosa oblidada i soterrada sota l’acte de lliurament de  la Medalla al mèrit pel treball, atorgada pel Ministeri, i acollida pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.

 

El grup de periodistes Ramon Barnils ha denunciat aquest fet indignant, de reconèixer a aquesta persona de mes de 90 anys la seva trajectòria professional, què inclou gelosament amagada un passat col·laborador amb la Dictadura de Franco, i per tant amb la seva part de responsabilitat en la bogeria feixista, i els seus nombrosos crims, i amb la coincidència del 70 aniversari de les tropes falangistes a Barcelona on en Sentis va acompanyar els ocupants.

 

Com molt ben be diu aquest grup de periodistes la necessitat de fomentar la memòria històrica implica directament a la institució catalana què va acollir el nefast premi, i vetllar per fer sorgir la veritat es absolutament imprescindible per enfortir la democràcia.

 

Aquesta persona, com moltes d’altres evidentment en qualsevol estat verdaderament democràtic no portaria la vida que ha portat com a periodista de bona reputació, i segurament hauria de respondre per haver col·laborat amb un regim del terror format per una dictadura militar, i on el genocidi era a l’ordre del dia, com molt be sap Catalunya.

 

No es el primer cas de persona reciclada que amaga el seu passat, però persones com Samaranch o  Sentís per exemple, haurien de merèixer el nostre menyspreu, i ja què la democràcia es de fireta com a mínim treure el seu currículum a la llum publica per evitar la manipulació de la història per part dels de sempre.

 

Una espècie de Funa xilena que persegueix a aquests ciutadans què s’amaguen entre la societat de les seves atrocitats en el passat, encara no existeix a l’Estat Espanyol, fruit del potent regim del terror, molt més què moltes dictadures sud-americanes que coneixem.

 

El traspàs de poders ho va deixar tot ben lligat, i no es pot remenar el passat, ni furgar en segons quines persones que gaudiran de la seva plàcida vida fins al final dels seus dies, i on les seves víctimes quedaran en l’anonimat ja que la llei de la memòria, mes aviat es de la desmemoria, i casos com el president català assassinat segueix  encara amb un judici totalment legal sense revisar.

 

Això dona una idea de la mena d’Estat a la qual ens enfrontem, i del qual hem de fugir per millorar la nostra qualitat democràtica i de llibertat.

 

 

2 pensaments sobre “CARLOS SENTÍS: EL FRANQUISME ENCAR REP PREMIS

  1. En la ceremònia de lliurament va ser el “ministro” Corbacho qui la va lliurar la medalla, al bloc de’n Saül Gordillo, hi comentava que a la foto hi sortien dos franquistes i el paio no m’ha penjat el comentari, deu ser que des que ha “tocat cuixa” s’ha tornat més conservador.
    Tant és, titllar de franquista un socialista penso que no és cap insult malsonant, sempre he pensat que el PSOE-C són un producte del franquisme.
    En temps de la república eren molt minoritaris a Catalunya, i després de 40 anys de franquisme guaita tot el poder que tenen a Catalunya, i això són números , no és una percepció subjectiva.

  2. Albert per raons personals t´agraiexo aquest article, el meu pare li hagués agrada´t llegir.lo.
    M´he permés publicar-ho al bloc, espero que no et molesti.

    Salut!!!

Respon a Mois Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*