ALBERT CORTES MONSERRAT

El líder socialista espanyol es va passejar per Catalunya aquest cap de setmana i ens va deixar dues perles que mereixen una atenció “Catalunya es de tots” i “Jo també soc catalanista”. Realment Populars i socialistes en qüestió nacional son dues gotes d’aigua. Senzillament no hi ha diferències. Ens volen subdits i sense cap mena de poder de decisió.

Ens diu que es de tots, que vol dir exactament, com a tractat colonial no esta gens malament, però qualsevol territori es de qui se l’estima i viu en el mateix. Suposo que dir Espanya es de tots els Espanyols ja no li semblaria tant be. Ja que el tracte no es per tots iguals. Les diferències no son admeses i els diferents accents combatuts sense fre en benefici de la idea única. En el seu manual de la democràcia hauria de veure que Catalunya serà els que els catalans decideixin, tant senzill com això. Res més lluny de la fractura. La convivència precisament es això, poder decidir i la majoria guanya amb acceptació de la minoria per avançar tots junts en la mateixa direcció.

També deixa anar que es catalanista, s’hauria de preguntar quin significat li don al terme. Tots els partits que actuen a Catalunya suposo ho son. El que tenen es diferents conceptes. De fet pot ser un catalanista que vulgui sempre estar per sota d’Espanya per molt perjudicial que li sigui i sense cap aspiració com pot ser el cas de PSC, PP, Unió o Ciudadanos per posar exemples, però res a veure amb l’independentisme, tant legitim com els altres.

Ens ofereix una reforma inconcreta per seguir com estem, i cap projecte, apart no respecta la voluntat popular, ni la democràcia més elemental. Ja em diran la diferència entre Rajoy i ells, crec que cap.

Per últim per ser un vertader catalanista, cal respectar en primer lloc la voluntat dels catalans, això es elemental, i aquí ja no ho veu tant clar.

Amb la negativa del líder de Catalunya si que es pot Lluís Rabell per assistir a la Meridiana per la Diada amb la vella recepta de Mas. Hauriem de constatar una cosa ben clara, com va dir el mateix President tots els que no votin Junts per sí o la CUP seran comptats com a vot del NO. No hi podem posar matisos, la independència es sí o no, no demanem coses rares ni mitges tintes, per tant cal parlar clar.

El discurs de Rabell, Colau o Coscubiela per posar uns exemples amb frases com “ningú podrà decidir res sense parlar amb Espanya” o “tot es al servei de Mas, 11 S fins 27 S”, “tot es per amagar la corrupció de CDC” i d’altres de més gruixudes, son el perfecte exemple d’excusa per no apostar pel dret a decidir dels catalans, nomes d’ells amb el que es demana.

Aquestes formacions segueixen interessades en barrejar el seu odi a una persona i partit concret per tergiversar el caràcter plebiscitari de les Eleccions i intentar impedir el tema de fons, que es el vertader referèndum per la independència catalana, que es totalment transversal.

El Sr. Coscubiela potser hauria de saber que la decisió del nostre futur nomes es nostra i que durant els últims anys s’ha intentat tot per parlar amb Espanya. No pot ara donar-nos lliçons com si la gent no tingues memòria. Ells ja que ho volen canviar tot, tenen la oportunitat de sumar per la construcció d’un nou país on sigui possible més justícia social, depén d’ells mateixos, o actuar en contra de les seves mateixes idees fent el joc a l’espanyolisme intolerant i antidemocràtic que no entén de dret a decidir.

El mateix podríem aplicar al que queda d’Unió. El Sr. Espadaler no es pot escandalitzar per ser posat al costat del No, ells ho han triat, saben perfectament que no hi ha terceres vies, i ningú les ha demanades si no es per fer el joc de que tot bellugui per quedar tot igual. També tenen la oportunitat de poder sumar per la creació d’un nou Estat sense complexos.

En definitiva, les cartes sobre la taula i una campanya que posicionarà ben clar per on camina cada formació, encara que amb una victòria de l’independentisme la porta sempre ha de quedar oberta per la construcció del nou país.

El president Mas ens diu que acceptaria encantat amb una majoria clara sortida de les urnes el 27 S una proposta de referèndum per la independència de l’Estat posterior. De fet no es la primera veu que va en aquesta direcció. El mateix Jordi Sanchez (ANC) també es referia a la qüestió en termes semblants, i francament no ho veig de rebut.

Crec que es un tema que s’hauria de clarificar per la bona marxa del procés. No podem ser ingenus i confondre la societat catalana. El procés ha tingut unes etapes que ara no podem fer marxa enrere. Els últims anys l’objectiu ha estat de totes les maneres legals possibles aconseguir aquest anhelat referèndum. Recordo els nostres representants a la cambra espanyola demanant la competència per poder fer-lo realitat, es a dir a l’escocesa i la negativa clara i contundent. La mateixa reacció de porta tancada en totes les peticions ofertes. Arribant al 9 N desobeint l’Estat, però sense caràcter vinculant.

Un cop arribat aquí, utilitzem l’única eina que ens queda, convertir unes Eleccions al Parlament Català en un plebiscit per poder comptar els vots del SI i del No amb una candidatura feta expressament per l’ocasió i un altra ja existent i un full de ruta clar per fer la transició nacional fins la constitució formal del nou Estat.

Dins aquest context, la negociació amb l’Estat i amb l’aval de la població catalana en forma de vots es per fer una separació el més normal possible i menys traumàtica, no per endarrerir unes quantes pantalles enrere i acceptar una segona validació, cosa que ningú ha fet i que deixaria en un no res les eleccions especials del proper 27. La oportunitat ha passat, ara simplement seria una trampa per nosaltres i un engany a tota aquella gent que ha treballat els últims anys per arribar a una data com la que s’apropa.

Demanaria no fer coses rares, i seguir el full de ruta, el plebiscit es el referèndum, i no el podem desvirtuar. Declaracions com les que esmentava nomes porten a una confussió que com a poble no ens podem permetre.

Les clavegueres de l’Estat s’esforcen cada dia per allunyar-se de qualsevol tarannà democràtic. De fet no es pot esperar res d’algú que es comporta tal, que no ha canviat i que quan ha tingut que donar la cara a mostrat simplement la seva cara, la que desmunta la tant famosa transició cap al no res.

Veiem com personatges com el ministre Fernandez Diaz reparteix injuries dia si i dia també sense cap tipus de rubor, o com el Consell de Ministres de cada divendres dels Populars anuncia mesures sempre contra Catalunya i amb caràcter d’imposició permanent amb un menyspreu cap al procés que hauria d’obrir els ulls al món en general.

La utilització un cop més del TC per fins totalment polítics i amb nul·la separació de poders es un altre exemple de fins on estan disposats a arribar per impedir la simple voluntat ciutadana. No calen comentaris del registre de la seu de CDC amb les televisions en primera fila i amb tota la publicitat funcionant.

De totes maneres i per aquells que encara presenten una esperança de diàleg si un altre partit com el PSOE agafa les regnes espanyoles trobem la carta d’un expresident Felipe Gonzalez comparant el procés amb el feixisme i negant qualsevol indici de respecte a la democràcia més elemental. Realment veient aquestes indicacions de Gonzalez, cal recordar una persona que va permetre el terrorisme d’Estat amb total impunitat sense cap tipus de conseqüència personal i que ha utilitzat les famoses portes giratòries de les cambres polítiques als consells assessors de grans empreses sense cap vergonya, i ara es permet donar lliçons i consells als catalans.

Una classe magistral d’imposició, de poca vergonya i de nul respecte als drets dels catalans. Aquesta es l’alternativa, que per cert no es massa llunyana de l’efecte Podemos com ja hem sentit diverses vegades.

Tot això no es res amb el que ens espera fins al 27 S. Caldrà estar preparats per tot, sense por i seguint endavant.