ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO FEM EL CARALLOT

Aquesta frase contundent, va ser pronunciada pel periodista Marti Anglada en una Conferència sobre el Procés, desprès de constatar que els resultats municipals ens donaven un 45% de vots sobiranistes i per tant ens cal un 5% més, ja que del contrari no ens ho validarà ningú el resultat, al mateix temps recordava la tristor de desembre i gener amb les baralles dels partits i el malbaratament del 9N, alhora que l’acord amb el paraigues amb diferents llistes evidentment no es la millor manera de presentar unes plebiscitàries.

Moltes coses negatives, però també noves oportunitats que ara tenim al davant, i que hem de saber jugar, el factor de Teresa Forcades encapçalant un conglomerat amb la gent d’Ada Colau, Procés Constituent, la CUP i fins hi tot Podemos Catalunya amb la independència com a mode de transformació social seria un cop damunt la taula i gairebé una garantia certificada pel Procés.

Efectivament, tots els mals que s’han fet, ja estan fets, cal mirar endavant i veure que els resultats de Barcelona poden obrir noves perspectives. Encara que jo soc ferm defensor d’una llista unitària de país o com a molt dues per marcar esquerra i dreta, això segurament no canviarà, masses interessos pel mig i massa mirada curta i tacticisme que ja no tocaria en aquest context, però que no desapareix. Per tant amb aquest paraigues amb tres llistes, una amb el President i CIU, un altre amb ERC i la gent sobiranista del PSC, faltaria el de l’esquerra independentista que representa les CUP, i que ara amb generositat podria unir el conglomerat explicat anteriorment amb Forcades i Baños al capdavant per exemple. Podemos hauria d’abandonar a Catalunya la idea de reformar Espanya i centrar-se amb Catalunya i el seu procés trobant el nexe del dos processos en marxa amb la independència com a sortida, segurament ICV quedaria en terra de ningú, víctima de la seva tàctica de la puta i la ramoneta per nadar i guardar la roba, encara que això seria un mal menor i per cert buscat pels mateixos protagonistes amb les seves decisions.

Serien tres llistes molt potents que sumarien per assolir aquest 50% necessari que validaria el món i donaria inici al procés de desconnexió i negociació amb totes les parts per la nostra plena sobirania. Evidentment la DUI com ens volen vendre alguns tampoc tindria cap sentit i hauria de quedar al calaix de les carallotades, ja que tenim prou exemples per veure que ens pot portar al final desitjat o el que ens satisfaria en primer terme sense cap resultat real.

Es preparen uns mesos molt interessant, on Unió per exemple també ha de decidir que vol ser de gran i sembla que molta més gent de la que ens podem pensar estarà al nostre costat. Benvinguts i endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.