ALBERT CORTES MONSERRAT

Interessant entrevista a Pablo Iglesias a RAC1 en el dia d’ahir, i on es va veure molt clar que davant d’algunes preguntes la diferència amb el que anomenen els polítics o partits de la casta son nul·les. Aquell vell joc de la puta i la ramoneta, tant utilitzat per no definir-se i quedar be a tot arreu es un arma que es pot girar en contra del mateix protagonisme, i en aquest cas algunes respostes demostraven que acontentar a tothom és impossible, i que la vella política denúnciada segueix sent el ritme que marca Podemos.

Davant la pregunta sobre la unitat de la llengua catalana, ha fet referència a una estada a l’Alguer i el català que es parla allà, però s’ha negat a respondre sobre la unitat, adduint que es un debat per filòlegs, cal recordar que el seu candidat a l’Aragó es un ferm defensor del invent del Lapao, apart sent conscient que li podria restar vots a l’Estat. Defensa el dret a decidir, però diu que un referèndum no es possible ja que la Constitució es la que es i no l’ha feta ell. Sobre el corredor mediterrani ens diu que no està prou informat i per tant no es defineix, curiós per un eurodiputat i un insult a la societat en general. Ja en qüestions més banals i parlant de futbol, i concretament de Messi i que en pensava i treu resposta classica espanyola posant Cristiano Ronaldo al mig i lloant que son dos grans jugadors per seguir quedant be amb tothom i amb ningú alhora.

Realment aquest producte televisiu i de marqueting que comença a desinflar-se. Han volgut vendre la revolució i la puresa contra el vell sistema i els partits tradicionals per acabar actuant exactament de la mateixa manera per no perdre encara més pistonada. No dir clarament que la llengua catalana manté una unitat en tots els seus territoris es una burla a la societat catalana, una excusa dels filòlegs es molt pobre, i més quan aquests evidentment en la seva majoria han denunciat els invents de llengues espanyols, i encara més quan a l’Aragó Podemos defensa aquest invent per dividir una llengua com la catalana. Posa com excusa la Constitució per evitar pronunciar-se sobre un referèndum a Catalunya i alhora dir que es defensa el dret a decidir, no s’aguanta per enlloc i s’assembla molt al discurs Popular i socialista, per acabar negant el mateix dret a decidir i de pas la democràcia. El tema del corredor mediterrani venin d’un eurodiputat i parlar de manca d’informació es senzillament mesqui i una nova burla als possibles votants. Tanmateix l’exemple Messi i la resposta es el resum de tot l’anterior, ambigüitat i no pronunciar-se amb res favorable a Catalunya per simple caça del vot.

En definitiva, un invent amb gaseosa que veu la llum amb tota la cruesa i un lìder de fang que acaba actuant com tot el que critica i per suposat aplicant la màxima espanyola que a Catalunya ni aigua.

El Ministre Wert ara pretén allarga la preinscripció escolar per donar una oportunitat als pares de marcar una casella de llengua vehicular en castellà. Una nova ocurrència contra la convivència a Catalunya i un nou atac contra la immersió lingüística posant un suposat problema allà on no n’hi ha cap. La resposta de Govern i partits ha estat ràpida rebutjant la pretensió excepte Populars i Ciudadanos acostumats a saltar per damunt de la democràcia, sobretot quan es tracta de Catalunya i els catalans.

Una obsessió malaltissa per destruir un sistema com sempre hem dit exemple de convivència i amb la demostració de que els alumnes al acabar assoleixen un nivell tant de català com de castellà per damunt la mitjana estatal. Una llengua pròpia com a pal de paller de l’escola, per cert un dels pocs àmbits on pot treure el cap, ja que en molts altres malauradament i en bona part per mesures de l’Estat espanyol no gaudeix de cap tipus de visibilitat, reben atacs constants i presentant la nostra llengua com una nosa o mania dels catalans, quan la voldrien com una anècdota folklòrica sense cap tipus de respecte.

Aquesta malaltia es tant greu que han arribat a inventar llengües amb els filòlegs posant-se les mans al cap com el Valencià o el Lapao simplement per dividir la llengua catalana i afeblir-la cada cop més. No cal parlar de la seva oficialitat europea vetada per tots els governs espanyols sense excepció. Al mateix temps omplint-se la boca d’Estat plurilingüe i negant una gran evidència com la imposició de la llengua castellana i l’objectiu de ser aquesta la única llengua oficial a tot el territori.

Wert tornarà a rebre un no per resposta ja que una amplia majoria de la societat catalana i dels seus representants al Parlament entenen que no es pot trencar el model d’èxit i cohesió per intents barroers de crear problemes imaginaris o demandes molt minoritàries que ja son ateses a l’actualitat però que de cap manera poden marcar el sistema, seria una burla a la societat catalana, un mal respecte a la democràcia i un atac a la nostra llengua i als nostres alumnes que veurien retallats els seus drets per drets de conquesta que en el segle que vivim ja no tenen cabuda.

Efectivament, la tendència sembla que es tal com la descriu en Vicent Sanchis, errades pròpies rebaixen objectius i aportacions de cada formació. Ho pagaran principalment les dues principals, i llavors el paper de les CUP agafa una rellevància absoluta que s’ha de cuidar. Ningú diu que un partit ha d’obtenir una majoria absoluta, però la suma dels tres evidentment si, i aquí cadascú te el seu paper i el seu rol. El 27S és una oportunitat massa gustosa per deixar escapar per jugades partidistes, tenen 5 mesos per seguir aprenent la lliço.

La precarietat que s’acosta

Vicent Sanchis
Les enquestes es repeteixen. Allipebre salpebrat. Més enllà dels interessos que reflecteixen els qui les cuinen o de les trampes dels qui les interpreten sempre en interès propi. I diuen les enquestes que l’unionisme puja i que l’independentisme baixa. Genèricament. És a dir, augmenten al saldo net els partidaris de continuar ancorats a Espanya i disminueixen els que aspiren a amollar amarres. Conseqüència, potser, dels encerts dels primers i els errors dels segons. Això diuen les enquestes darrerament.

Un efecte més d’aquesta tendència és la intenció de vot. Convergència Democràtica guanyaria ara unes eleccions, però deixant-se molts pèls a la gatera. La segona força seria Esquerra Republicana. Els uns i els altres no obtindrien la majoria absoluta, com sí que passava fa uns mesos. L’independentisme necessitaria la participació decidida de la CUP, que triplicaria els tres diputats que va aconseguir en les darreres eleccions. Mentre sembla que la intenció de vot independentista manté, a contrapèl i suant la cansalada, el resultat total, es diversifica encara més en les opcions que se la disputen.

Uns tals resultats complicarien el costerut procés sobiranista. Artur Mas seria el candidat més votat, com ara, però amb molt menys suport. Està per veure com aguantaria el candidat de Convergència un segon descens consecutiu. De 62 diputats a 50. I de 50 a menys de 40. En els moments més bèsties del dit procés. I com resistirien igualment Oriol Junqueras i Esquerra republicana un ascens amarg. Perquè l’electorat sobiranista continua decantant-se majoritàriament per Mas com a líder en l’articulació política de l’anhel independentista. I què faria, igualment, la CUP, una força carregada sempre d’incertesa pel caràcter festivament assembleari que la defineix. Amb totes aquestes costures es podria mantenir el torcebraç amb l’Estat amb la solvència necessària?

Tots sabem que com més va avançant els dies, les setmanes i els mesos, les mesures per part de les clavegueres de l’Estat per deslegitimar el 27S, negar-lo o enfrontar-nos amb baralles fraticides per evitar el que veuen inevitable augmentaran i molt.

Ara han utilitzat el Grup Godo, amb la Vanguardia al capdavant amb una enquesta cuinada per incidir que les forces sobiranistes no sumen, per cert amb un oblit com la CUP, deu ser una casualitat i sense reparar que el que presenten a l’altre costat de la balança es senzillament dessolador. Veiem que partits com PSC o PP perden bona part del seu suport, ja poc a aquestes alçades, i aquest va a parar a Ciudadanos aquest espanyolisme barnissat de modernitat, però que simplement arrossega votants de la seva banda, o sigui un nou repartiment per tornar a quedar igual on erem.

Per la banda sobiranista, veiem CIU que tard o d’hora resoldrà el problema Duran i que si perd suports, van directament a ERC que fen les coses amb encert augmentarà, però si es mira el melic i els seus propis resultats pot ser un bon cistell de vots pel tercer actor en discòrdia la CUP, i més si es confirma com a candidat el mediàtic Antonio Baños. Fet i fet una cistella que es reparteix però no perd pistonada, amb una majoria com la que ara gaudeix, i amb camp per correr per fer-la encara més gran.

El que ens diu l’enquesta de la Vanguardia es simplement això, per tant no desesperem amb titulars de pa sucat amb oli, i analitzem la situació real. Depèn de nosaltres i els nostres partits en aquests últims 5 mesos d’aconseguir una victòria incontestable i posar fil a l’agulla a l’estat propi amb un aval democràtic fora de tot dubte, i un Estat Espanyol que veurà com finalment no pot impedir que la realitat tregui el cap i amb tossuderia reclami el seu espai.

Els paranys i son però menys. Una amenaça seriosa com Podemos, veiem com dia a dia es va desinflant, aquest monstre creat a cop de televisió i en clau catalana per impedir el nostre dret a decidir arribarà el 27S molt més desgastat del que ja es a hores d’ara, i l’aposta sucicida d’Iniciativa per salvar els mobles al seu costat es veurà una nova errada política que pot convertir aquest partit en poc més que un cadaver polític gràcies als seus dirigents.

En definitiva, motius per l’optimisme tots, però cal treballar de valent i amb tot el seny que en siguem capaços.