UN MAL PERDRE
No hi ha dubte que quan es perden els papers, es força difícip recuperar-los, i aquest es un cas d’aquests. Que vol dir aquestes amenaces, protocols a banda, hi ha una obligació si o si d’assistir a aquest acte sota condemna damunt el cap i de pas del territori que es representa, segur que no. Per altra banda Catalunya viu un procés per decidir el seu futur, i que vol fer de la mà de l’Estat amb la resposta que tots sabem, seria paradoxal que no es produeixi un allunyament com a mínim institucional i sentimental.
Greus conseqüències, a que es refereix, que ens portaran al Tribunal a declarar a tots, o simplement ens seguiran insultant a cop de nazis, colpistes i altres adjectius que sentim dia si i dia també, caldria que expliques aquesta nova paranoia.
Es queixa de la seva reprovació, quan ha desobeït a la seva cambra que representa que l’ha citat per declarar per un cas com Metodo 3 amb més foscors que claredats i s’ha negat repetidament, per tant no es persecució, es normalitat democràtica que s’ha saltat a la seva conveniència. Cal que admeti que es un partit residual a Catalunya i que te la força que te, qui s’ha saltat les normes descaradament per les seves finalitats ha estat ella soleta, i les conseqüències no la poden portar a comparacions com Cuba o Veneçuela, potser es que la democràcia nomes es pels demes.
De totes maneres, si l’exemple que defensa es un Estat que un cop més ha vist com una Revista amb el tema borbònic de capçalera ha estat rectificat sense massa aclariments, potser si que ens acostaríem a aquests exemples que ens deia, un mal perdre.