ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN MAL PERDRE

Sense categoria
Sanchez Camacho ens adverteix de greus conseqüències pels catalans si el President Mas no acudeix a la coronació reial, i ens compara amb Cuba o Corea per la seva reprovació pel cas Metodo 3 per part del Parlament. Es curiós que qui defensa un Estat que un cop més ha vetat una portada de la revista El Jueves amb una dedicatòria a la successió monàrquica pugui donar lliçons del que es democràtic i el que no.

La líder popular, amenaça al President per cancel·lar el viatge a Califòrnia per poder assistir a la coronació del Borbó, el titlla d’irresponsable i de portar greus conseqüències als catalans. Es queixa de l’acció del Parlament de reprovar-la i demanar-li abandoni com a Senadora i ens diu que accions com aquesta contra l’oposició no son pròpies d’un país democràtic i si de persecucions il·legals i sectàries.

No hi ha dubte que quan es perden els papers, es força difícip recuperar-los, i aquest es un cas d’aquests. Que vol dir aquestes amenaces, protocols a banda, hi ha una obligació si o si d’assistir a aquest acte  sota condemna damunt el cap i de pas del territori que es representa, segur que no. Per altra banda Catalunya viu un procés per decidir el seu futur, i que vol fer de la mà de l’Estat amb la resposta que tots sabem, seria paradoxal que no es produeixi un allunyament com a mínim institucional i sentimental.

Greus conseqüències, a que es refereix, que ens portaran al Tribunal a declarar a tots, o simplement ens seguiran insultant a cop de nazis, colpistes i altres adjectius que sentim dia si i dia també, caldria que expliques aquesta nova paranoia.

Es queixa de la seva reprovació, quan ha desobeït a la seva cambra que representa que l’ha citat per declarar per un cas com Metodo 3 amb més foscors que claredats i s’ha negat repetidament, per tant no es persecució, es normalitat democràtica que s’ha saltat  a la seva conveniència. Cal que admeti que es un partit residual a Catalunya i que te la força que te, qui s’ha saltat les normes descaradament per les seves finalitats ha estat ella soleta, i les conseqüències no la poden portar a comparacions com Cuba o Veneçuela, potser es que la democràcia  nomes es pels demes.

De totes maneres, si l’exemple que defensa es un Estat que un cop més ha vist com una Revista amb el tema borbònic de capçalera ha estat  rectificat sense massa aclariments, potser si que ens acostaríem a aquests exemples que ens deia, un mal perdre. 

  1. Ës veritat que tenen un mal perdre. Els seus arguments no convencen i les seves amenaces tampoc. Molts espanyols i espanyolistes, han perdut allò de la noble hidalguia, degradant la seva política o acció institucional als nivells de brètols i delinquents. 
    Salutacions. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.